La casa d'austria

  • Period: 1516 to 1556

    Carles I

    Carles I d'Espanya i V d'Alemanya neix el 24 de febrer de 1500 i mor 21 de setembre de 1558. Va ser rei d'espanya i emperador d'Alenya. Fou fill de Joana la boja i Felip el Hermos de Castella. Va ser educat per paisos baixos.
  • Apr 23, 1521

    Derrota dels comuners a Villalar

    Derrota dels comuners a Villalar
    La batalla que decidiria la sort de la revolta de les comunitats contra el govern del rei Carles I iniciada un any abans. Així va ser la derrota dels comuners.
  • Aug 31, 1521

    Batalla d'Oriola

    Batalla d'Oriola
    Va ser una batalla lliurada entre les tropes agermanades i les tropes de Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de Los Velez.
  • 1523

    L'aixecament de les Germanies, als regnes de València i Mallorca

    La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el segle xvi, durant el regnat de Carles I.
  • Jul 21, 1535

    Jornada de Tunísia

    Jornada de Tunísia
    La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.
  • Period: 1556 to

    Felip II

    Va viure del 21 de maig de 1527 al 13 de setembre de 1598, va ser monarca d'Espanya. El seu reinat es va caracteritzar per les exploracions als oceans Atlantic i Pasific i tambe perque la monarquia espanyola va arribar a ser la primera potencia a Europa.
  • Sep 21, 1558

    Mort de Carles I

    Mort de Carles I
    Carles I va regnar a Espanya entre 1516 i 1556. A més, va ser emperador del Sacre Imperi Romà Germànic des de 1519 fins a 1558. Va dur a terme l'últim intent per mantenir la unitat d'Europa al voltant del cristianisme catòlic
  • 1567

    Revolta dels moriscs a Alpujarras

    Revolta dels moriscs a Alpujarras
    La insurrecció de les Alpujarres, també anomenada en ocasions rebel·lió de les Alpujarres, va ser un conflicte que va enfrontar el regne d'Espanya contra la població morisca que vivia en aquesta zona de l'antic regne de Granada
  • Oct 7, 1571

    Batalla naval de Lepant

    Batalla naval de Lepant
    La batalla de Lepant va ser la darrera gran batalla de galeres de la Mediterrània, la flota combinada de les potències cristianes occidentals va derrotar la flota turca gràcies a una artilleria superior ia uns combatents més ben armats.
  • Apr 16, 1581

    Talls de Prendre

    Talls de Prendre
    El 16 d'abril de 1581 el monarca Felip II era coronat rei de Portugal a les Corts de Prendre. Feia un any que les opcions de l'infant don Antonio, prior de Crato, havien caigut sota l'espasa del duc d'Alba a la batalla d'Alcántara.
  • Altaracións d'Aragó

    Altaracións d'Aragó
    Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada de 1580 i els primers anys del 1590 al regne d'Aragó.
  • Period: to

    Felip III

    Viu des del 14 d'abril de 1578 fins 31 de març de 1621. Fill de Felip II i Ana de Austria, la mort del seu pare va marca el final d'un sitema politic i l'inici d'un altre regím gobernal. Amb Felip III van tornar les lluites cortesanes entre preferits àvids de poder
  • Dominis de Felip III

    Dominis de Felip III
    Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós fou monarca d'Espanya, rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
  • la firma de la pau amb Anglaterra

    la firma de la pau amb Anglaterra
    Es va materialitzar en la firma de la pau amb Anglaterra, el 1604.
  • La treva dels Dotze Anys

    La treva dels Dotze Anys
    La treva dels Dotze Anys amb les Províncies Unides, el 1609.
  • L’expulsió dels moriscos.

    L’expulsió dels moriscos.
    L’expulsió va ser un drama per a les 300.000 persones que van haver d’abandonar casa seva i, a més, va arruïnar molts territoris, que es van despoblar sobtadament.
  • Period: to

    Felip IV

    Neix el 8 d'abril de 1605 i mor el 17 de setembre de 1665. Fill de Felipe III i Margarita de Austria. Despres de la llarga monarquia de Felip IV estaven pendents de les decadencies economiques i politiques van afectar els ultims.
  • Repartir les despeses militars

    Repartir les despeses militars
    Repartir les despeses militars entre tots els territoris de la monarquia hispànica, perquè fins aleshores era Castella la que sufragava la part més important de les despeses militars.
  • Reforçar el poder del rei.

    Reforçar el poder del rei.
    Va reforçar el poder del rei, retallant l’autogovern dels diferents territoris.
  • França va declarar la guerra a la monarquia hispànica.

    França va declarar la guerra a la monarquia hispànica.
    El cardenal Richelieu, va considerar que calia impedir que la monarquia hispànica guanyés la guerra dels Trenta Anys i acaparés encara més poder. Per això França va declarar la guerra a la monarquia hispànica el 1635. Les tropes hispàniques, incapaces d’enfrontar- se amb tants enemics, van començar a ser derrotades.
  • Aixecaments armats de Catalunya i Portugal

    Aixecaments armats de Catalunya i Portugal
    Aixecaments armats de Catalunya i Portugal, on van esclatar guerres molt llargues. La rebel·lió de Catalunya va ser sufocada el 1652, però en canvi els portuguesos van poder expulsar els representants de Felip IV i es van declarar independents.
  • Period: to

    Carles II

    Va viure des del 6 de novembre de 1661, al 1 de novembre de 1700, els seus pares eren Felip IV i Mariana de Austria. El seu reinat va tindre lloc dos guerres contra França, es va fer una treva el 1684 de 20 anys pero que es va trencar el 1997.
  • la revolta dels Barretines

    la revolta dels Barretines
    La revolta dels pagesos catalans coneguda com la revolta dels Barretines (1687-1689)
    La revolta es va iniciar a Centelles (Osona) i aviat va estendre’s per nombroses comarques del prelitoral i l’interior de Catalunya. Es calcula que cap a 1689 s’havien mobilitzat uns 18.000 camperols