-
Period: 1516 to 1556
CARLES I
Va ser el primer rei de la dinastia Austria, llamado el César, reinó junto con su madre, Juana I de Castilla. -
1520
Conflictes a Castella: les Comunitats
L'arribada de Carles a Castella va suposar l'arribada d'un jove inexpert que desconeixia els costums i l'idioma del seu regne, atès que va dipositar la seva confiança en els seus col·laboradors borgonyons que l'havien acompanyat des dels Països Baixos, als quals els va procurar altes dignitats i accés a rendes i riqueses. Això va molestar els castellans i així ho van fer saber a les Corts de Valladolid de 1518, la qual cosa va ser ignorat pel rei. -
1521
La revolta dels comuners
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. -
1521
La guerra de navarra
Aprofitant la Guerra de les Comunitats de Castella amb una parcial desmilitarització del Regne de Navarra es va produir la tercera contraofensiva dels navarresos per recuperar el regne el 1521. En aquesta ocasió, Enric II de Navarra amb suport del rei francès Francesc I, va aconseguir la recuperació en poc temps. -
1521
Guerres amb Francia
Carles I va sostenir quatre guerres amb Francesc I de França, que també aspirava a la corona imperial, ia qui exigia la devolució de Borgonya. -
1522
L'organització de la monarquia hispànica
Amb el retorn del rei Carles I a Castella el setembre de 1522, es van emprendre una sèrie de reformes per integrar les elits socials al govern i administració de la Monarquia,47 que serien completades pel seu fill el rei Felip II constituint el sistema polisinodial de Consells. -
1523
L'aparició del protestantisme
La Monarquia Catòlica o Monarquia Hispànica del rei Carles I es va completar quan el monarca va ser proclamat emperador del Sacre Imperi sota el nom de Carles V. L'emperador va assumir, entre altres compromisos, el de convocar assemblees dels estats anomenades reunions o dietes. -
1534
El seu regnat a Amèrica
El 24 d'agost de 1534, Diego García de Moguer, viatja en una segona expedició cap al riu de la Plata, amb la caravel·la Concepción, passa per l'illa de Santiago de Cap Verd, després al Brasil, on baixa l'estuari dels rius Uruguai i Paraná i funda el primer assentament de la ciutat de Santa Maria del Bon Aire. Posteriorment Pedro de Mendoza va concretar la fundació de Buenos Aires al marge dret del Riu de la Plata, sent exterminats pels indígenes. -
1548
El felicíssim viatge
A finals de 1548, Felip parteix d'Espanya per passar a Itàlia, des d'on viatja als Països Baixos, quedant el seu cosí Maximiliano al costat de la seva germana Maria com a governadors.
El jove príncep visitarà el 1549 les disset províncies, on serà jurat hereu i successor del seu pare pels diferents estats, en un ambient festiu, presidit per festes cortesanes i tornejos cavallerescs.
El 1550 acompanya el seu pare a Alemanya, on es reuneixen amb el seu oncle Fernando d'Àustria. -
Period: 1556 to
Felipe II
El seu regnat es va caracteritzar per l'exploració global i l'expansió territorial mitjançant els oceans Atlàntic i Pacífic. -
1568
Conflictes amb els països baixos
Felip II havia rebut com a herència del seu pare, Carles I, els Països Baixos en unió del Franco Comtat, perquè Espanya, per aquell temps la nació més poderosa del món, defensés l'Imperi enfront de França. Per aquesta raó, era un punt alhora estratègic i de feblesa per a Felip II. Estratègic, ja que a mitjans del xvi Anvers era el port més important d'Europa del Nord, que servia com a base d'operacions a l'Armada espanyola, -
1570
Guerres amb l'Imperi otomà
Felip II havia rebut com a herència del seu pare, Carles I, els Països Baixos en unió del Franco Comtat, perquè Espanya, per aquell temps la nació més poderosa del món, defensés l'Imperi enfront de França. Per aquesta raó, era un punt alhora estratègic i de feblesa per a Felip II. Estratègic, ja que a mitjans del xvi Anvers era el port més important d'Europa del Nord, que servia com a base d'operacions a l'Armada espanyola, -
1571
La revelión de las alpujarras
La rebel·lió de les Alpujarras va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571 durant el regnat de Felip II. L'abundant població morisca del Regne de Granada es va alçar en armes en protesta contra la Pragmàtica Sanció del 1567, que limitava les seves llibertats culturals. -
La crisi d'Aragó
Antonio Pérez, aragonès, va ser secretari del rei fins al 1579. Va ser arrestat per l'assassinat de Joan d'Escobedo, home de confiança del senyor Juan d'Àustria, i per abusar de la confiança real en conspirar contra el rei. La relació entre Aragó i la corona estava una mica deteriorada des del 1588 pel plet del virrei estranger i els problemes al comtat estratègic de Ribagorça. Quan Antonio Pérez va escapar a Saragossa i es va emparar en la protecció dels furs aragonesos, -
Period: to
Felipe III
Se'l considera el primer dels Àustries menors, atesa la grandesa de Carles I i Felip II; no obstant això, durant el seu regnat Espanya va incorporar alguns territoris al nord d'Àfrica ia Itàlia, i va aconseguir nivells d'esplendor cul -
Expulsió dels moriscos
Entre el 1609 i el 1610 van sortir de la península. Per a aquesta operació van ser mobilitzats 30.000 soldats i l'Armada va ser l'encarregada de transportar-los fins a Tunísia o Marroc. Aquesta mesura va afectar considerablement el Regne de València, les vegues d'Aragó i les hortes de Múrcia. Van disminuir considerablement la mà d'obra i els propietaris que paguessin rendes a aquestes zones. Els cultius de sucre i arròs van haver de ser substituïts per la morera, la vinya i el blat. -
Guerra de los trenta años
La guerra dels 30 Anys va ser una guerra politicoreligiosa que va tenir lloc a Europa Central i de la qual van participar les principals potències europees de la primera meitat del segle XVII. Aquesta es va iniciar el 1618 i va finalitzar el 1648. -
Period: to
Felip IV
Felip IV va signar el Tractat dels Pirineus el 1659 per tal de concentrar tots els recursos de la monarquia hispànica en la reconquesta del regne rebel: a partir d'aquesta data, Espanya estava finalment en pau amb França, Anglaterra i els Països Baixos. -
Unio de armes
Olivares va decidir forçar la unitat dels regnes peninsulars. Amb aquesta finalitat va formular el 1626 el projecte de la Unió d'Armes. A cada territori de la Corona se li va exigir que col·laborés amb una quantitat de soldats proporcional a la seva població. Però les Corts de Catalunya es van negar. Olivares va suspendre les Corts, començant així un conflicte amb el Principat. -
Etapa de govern personal
Després de la caiguda d'Olivares, el rei va semblar decidit a portar personalment les tasques d'Estat, però aviat va prendre la decisió de nomenar com a vàlid Luis Méndez de Haro, nebot d'Olivares, amb el títol de primer ministre. El seu objectiu va ser acabar amb els conflictes interiors i assolir la pau a Europa. -
Politica exterior
Després de la caiguda d'Olivares els terços espanyols van ser vençuts pels francesos a la batalla de Rocroi el 1643. Pel Tractat de Westfàlia, Espanya reconeixia la independència de les Províncies Unides i la conservació de Flandes.
La guerra de França va continuar per l'exigència plantejada sobre Flandes, el Franco Comtat, i el Rosselló. -
Mort
A principios del mes de septiembre de 1665, el rey comenzó a sentirse mal, deponiendo heces sanguinolentas, lo que induce a pensar que cayó enfermo de disentería, de resultas de la cual falleció el 17 del mismo mes, no sin antes padecer notablemente a causa de la enfermedad. Fue enterrado en la Cripta Real del Monasterio de El Escorial, tal como él mismo había dispuesto en su testamento. -
Period: to
Carles II
Durant el seu regnat van tenir lloc dues guerres contra França, el 1684 a Ratisbona es va signar una treva de vint anys amb França, treva que va ser trencada el 1690 en concloure's una aliança entre Espanya, Anglaterra, els Països Baixos i l'Imperi donant lloc a un tercer enfrontament bèl·lic que duraria fins a 1697 -
Guerra de sucesión española
En aquesta guerra Espanya recolza l'emperador Ferran II d'Habsburg en contra de Frederic V, el qual té el suport de França i Anglaterra. Això passava enmig de l'enfrontament entre catòlics i protestants a Bohèmia i Alemanya. Aquest conflicte seria una gran intensitat.