-
Period: 1516 to 1556
CARLES I
Va ser el primer rei de la monarquia d'austria. Va ser emperador del Sacre Imperi
El naixement de Carles d'Habsburg es va produir durant la celebració d'un ball al palau Casa del Príncep de Gant, Flandes, quan l'embarassada arxiduquessa Doña Juana va començar a sentir forts dolors al ventre pel que va néixer en un vàter, cosa que va fer que el seu naixement no fos presenciat per nombrosos testimonis que identifiquessin reglamentàriament el nounat evitant així qualsevol dubte sobre la legimitat -
1521
Revolta dels comuners
La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid. Situació prèvia L'aixecament es va produir en una situació d'inestabilitat política a la corona de Castella, que s'arrossegava des de la mort d'Isabel la Catòlica . Influencia en èpoques posteriors Pintors com Antonio Gisbert van retratar els comuners en algunes de les seves obres, i es van signar documents com el Pacte Federal Castellà, amb clares referències a les Comunita -
1521
La guerra de navarra
Aprofitant la Guerra de les Comunitats de Castella amb una parcial desmilitarització del Regne de Navarra es va produir la tercera contraofensiva dels navarresos per recuperar el regne el 1521. No obstant això, la població humil va romandre gairebé enterament passiva, sense mostrar-se lleial a Carles I però sense mostrar suport als legitimistes. En mancar els legitimistes de suports sòlids entre el poble pla o les elits, la reconquesta espanyola de gairebé tota Navarra va ser molt ràpida -
1523
La aparicio de el protestantisme
La Monarquia Catòlica o Monarquia Hispànica del rei Carles I es va completar quan el monarca va ser proclamat emperador del Sacre Imperi sota el nom de Carles V. Carles V a cavall a Mühlberg per Tiziano. Carles va confirmar l'Edicte de Worms de 1521, és a dir l'excomunió per als luterans, amenaçant la reconstitució de la propietat eclesiàstica. Concili iniciat oficialment el 5 de desembre de 1545 i conclòs molt després de desapareguts el papa que va convocar i l'emperador Carles V. -
1526
La gerra amb franca
Carles I va sostenir quatre guerres amb Francesc I de França, que també aspirava a la corona imperial, ia qui exigia la devolució de Borgonya. A la primera guerra, França es va apoderar del Milanesat i va ajudar a Enric II a recuperar el Regne de Navarra, després de la seva conquesta en 1512. Francisco va ser portat a Madrid on va signar el Tractat de Madrid, pel qual no tornaria a ocupar ni el Milanesat ni donaria suport al rei de Navarra i lliuraria Borgonya a Carles. -
Period: 1556 to
FELIP II
Va ser el segon rei de la monarquia d'austria -
1559
La guerra dels 80 anys
Felip II havia rebut com a herència del seu pare, Carles I, els Països Baixos en unió del Franco Comtat, perquè Espanya, per aquell temps la nació més poderosa del món, defensés l'Imperi enfront de França. Per aquesta raó, era un punt alhora estratègic i de feblesa per a Felip II. A diferència de Castella, Aragó i Nàpols, els Països Baixos no eren part de l'herència dels Reis Catòlics i veien Espanya com un país estranger. Felip II va buscar solucions amb els nomenaments de Lluís de Requeses. -
1560
Guerra amb l'imperri otomà
Convençuts de la diferent situació que ambdós imperis vivien, van decidir signar una sèrie de treves que van acabar per allunyar definitivament la guerra a la Mediterrània durant uns quants anys -
1568
La rebel·lió a les Alpujarres
El 1567 Pedro de Deza, president de la Reial Cancelleria de Granada, va proclamar la Pragmàtica sota ordre de Felip II. L'edicte limitava les llibertats religioses, lingüístiques i culturals de la població morisca. Això va provocar una rebel·lió dels moriscos de les Alpujarres que Joan d'Àustria va reduir militarment -
Problemes amb inglaterra
S'ha mostrat en diverses obres literàries i especialment en pel·lícules l'angoixa causada per la contínua pirateria anglesa i francesa contra els vaixells a l'Atlàntic i la conseqüent disminució dels ingressos de l'or de les Índies -
Period: to
FELIPE III
Va ser el tercer rei de la monarquia d'austria -
Expulsió dels moriscs
El 1609 es va decretar l'expulsió dels moriscs d'Espanya pels motius següents L'actitud de cristians poc convençuts en un Estat defensor del catolicisme.
La necessitat de lEstat de controlar les seves riqueses i valors.
Entre el 1609 i el 1610 van sortir de la península. Aquesta mesura va afectar considerablement el Regne de València, les vegues d'Aragó i les hortes de Múrcia -
La guerra dels 30 anys
En aquesta guerra Espanya recolza l'emperador Ferran II d'Habsburg en contra de Frederic V, el qual té el suport de França i Anglaterra. Intervenció de Felip III d'Espanya Espanya, aliada d'Àustria i de Baviera, es va enfrontar als protestants bohemis recolzats pel Palatinat -
Period: to
FELIPE IV
Va ser el quart rei de la monarquia d'Austria -
La crisi de 1640
Castilla, el único reino que había colaborado con los gastos de las empresas de la Monarquía, mostraba señales de agotamiento. Por ello, el valido exigió a los demás reinos una contribución equivalente y se dispuso a paliar las trabas institucionales que pudieran existir. Durante esta última etapa se producen las diferencias con Cataluña, Portugal y Andalucía -
Caiguda d'Olivares
L'atac contra els catalans, en què va intervenir el mateix Felip IV, va ser detingut a Lleida. Els propòsits d'unió no van funcionar i fins i tot va estar a punt d'aconseguir la ruptura de la Monarquia Hispànica, que va continuar com una confederació de regnes. D'aquesta manera va quedar fixada la denominació i els límits geogràfics de l'actual Espanya -
Reforma fandística
introducció de nous impostos a la Corona, repartits de manera més equitativa. Els regnes perifèrics van posar resistència a aquests nous impostos, moltes vegades amb motins. Això va portar a la pujada dels impostos, al segrest de remeses de metalls preciosos procedents de les Índies, a la venda de jurs i càrrecs públics, a la manipulació monetària, etc. Tot per generar nous recursos que poguessin pal·liar la crisi econòmica -
Politica interior
política interior Van continuar les revoltes de Catalunya i Portugal, a les quals es va sumar Aragó. A Catalunya, la guerra es va prolongar fins que el 1652, després de 15 mesos de setge, Felip IV va aconseguir prendre Barcelona.Felip IV va aconseguir prendre Barcelona. Aquell mateix any per les ciutats andaluses es van produir petits aixecaments a causa de la manca de pa, el descontentament per l'alteració de la moneda —moneda de velló—, la pressió fiscal i les lleves -
Política exterior
La guerra de França va continuar per l'exigència plantejada sobre Flandes, el Franco Comtat, i el Rosselló. Anglaterra i França van pactar el 1657 el repartiment del Flandes espanyol, així van començar uns forts atacs contra la Monarquia hispànica. -
Period: to
CARLES II
Va ser el cinque rei de la monarquia d' Australia -
Govern de Nithard
El jesuïta tirolès Juan Everardo Nithard havia acompanyat la regent des d'Àustria en el moment del seu matrimoni. Tanmateix, l'activitat política de Nithard resulta ser nul·la i sense èxits. El bastard, conjuntament amb el Partit Aristocràtic, intentà dues vegades eliminar Nithard però fracassaren i Joan es retirà a Aragó, des d'on intentà anar-se'n a Madrid el 1669
