LA CASA D'AUSTRIA

Carles I

Period: 1516 to 1556

Va ser el primer rei de les Espanyes.

La guerra de Navarra

1521

Aprofitant la Guerra de les Comunitats de Castella amb una parcial desmilitarització del Regne de Navarra es va produir la tercera contraofensiva dels navarresos per recuperar el regne el 1521. En aquesta ocasió, Enric II de Navarra amb suport del rei francès Francesc I, va aconseguir la recuperació en poc temps. No obstant això, la població humil va romandre gairebé enterament passiva, sense mostrar-se lleial a Carles I però sense mostrar suport als legitimistes.

Conflictes a Castella: les Comunitats

1521

L'arribada de Carles a Castella va suposar l'arribada d'un jove inexpert que desconeixia els costums i l'idioma del seu regne, atès que va dipositar la seva confiança en els seus col·laboradors borgonyons que l'havien acompanyat des dels Països Baixos, als quals els va procurar altes dignitats i accés a rendes i riqueses. Això va molestar els castellans i així ho van fer saber a les Corts de Valladolid de 1518, la qual cosa va ser ignorat pel rei. Immediatament va passar el rei a Aragó.

Conflictes a Aragó: les Germanies

1523

Als territoris del Regne de València i Mallorca es va produir el moviment de les Germanies. Els artesans de València posseïen el privilegi del regnat de Ferran el Catòlic per formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques.
El 1519 Carles I va permetre la formació d'aquestes milícies i es van posar al comandament de Juan Lorenzo.

El felicíssim viatge [1548-1551]

1548

A finals de 1548, Felip parteix d'Espanya per passar a Itàlia, des d'on viatja als Països Baixos, quedant el seu cosí Maximiliano al costat de la seva germana Maria com a governadors.
El jove príncep visitarà el 1549 les disset províncies, on serà jurat hereu i successor del seu pare pels diferents estats.
A l'estiu de 1551. Felipe torna a Espanya, on romandrà fins a 1554, exercint de nou funcions de governador, alhora que el seu cosí i germana marxen a Alemanya.

Politica interior

1550

Durant el seu regnat va fer front a molts problemes interns entre els quals cal destacar: el seu fill Carlos, el seu secretari Antonio Pérez i la guerra de les Alpujarras. També va acabar amb els focus protestants a Espanya, localitzats principalment a Valladolid i Sevilla.

Ciencia i tecnología

1552

El rei prudent va exercir de mecenes de nombrosos projectes científics, però limitats la majoria d'ells a matèries matemàtiques, geogràfiques, cosmogràfiques i d'enginyeria naval de Pere de Medina.

Felip II

Period: 1556 to 1598

Felip II va ser qui va configurar la monarquía hispánica o hispana.

Cultura i art

1559

El govern de Felip II va coincidir amb l'etapa històrica coneguda com el Renaixement, encara que el canvi ideològic no va ser tan extrem com en altres països: no es va trencar abruptament amb la tradició medieval, no va desaparèixer la literatura religiosa i va ser durant el Renaixement quan van sorgir a Espanya autors ascètics i místics.

El reinat de Felip III

1598

Se'l considera el primer dels Àustries menors, no obstant això, durant el seu regnat Espanya va incorporar alguns territoris al nord d'Àfrica i a Itàlia, i va aconseguir nivells d'esplendor cultural.

Felip III

Period: 1598 to 1621

Felip II va aconseguir la unitat ibèrica el 1581 amb l'annexió dels territoris de Portugal a la corona espanyola.

La Pax Hispanica

1601

La Pax Hispanica va ser deguda a l'enorme expansió de l'Imperi i als anys de pau que es van donar a l'Europa de començaments del segle xvii, que van permetre que Espanya exercira la seva hegemonia sense guerres.

Felip IV

Period: 1621 to 1665

Els seus primers anys de reignat van ser un exit.

Unio d'armes

1626

Olivares va decidir forçar la unitat dels regnes peninsulars. Amb aquesta finalitat va formular el 1626 el projecte de la Unió d'Armes. A cada territori de la Corona se li va exigir que col·laborés amb una quantitat de soldats proporcional a la seva població. Però les Corts de Catalunya es van negar. Olivares va suspendre les Corts, començant així un conflicte amb el Principat.

Política interior

1630

Durant la seva etapa com a vàlid, el comte-duc va realitzar una sèrie de reformes per poder mantenir l'hegemonia a Europa. Aquests canvis es van concretar en quatre aspectes: reformar la vida pública, fomentar leconomia, millorar la hisenda i impulsar la formació dun exèrcit comú.

Reforma hacendística

1634

Es va recórrer a la introducció de nous impostos a la Corona, repartits de manera més equitativa. Els regnes perifèrics van posar resistència a aquests nous impostos, moltes vegades amb motins. La noblesa no va acceptar un impost sobre les elevades rendes del regne ni la taxa sobre productes de luxe, i va bloquejar contínuament aquestes mesures.

La crisis del 1640

1640

Castella, l?únic regne que havia col·laborat amb les despeses de les empreses de la Monarquia, mostrava senyals d?esgotament. Per això, el vàlid va exigir als altres regnes una contribució equivalent i es va disposar a pal·liar les traves institucionals que hi poguessin existir. Durant aquesta darrera etapa es produeixen les diferències amb Catalunya, Portugal i Andalusia.

Carles II

Period: 1665 to 1700

Carles II d'Espanya, anomenat «l'Echizado» el seu sobrenom li venia de l'atribució del seu lamentable estat físic a la bruixeria i influències diabòliques,

EL FI D'AUSTRIAS: La mort de Carles II

1700

Tot i la seva debilitat,Carles II va tractar fins al final de garantir el futur del seu Estat.El 1689, quan encara no s'havia recuperat del dolor per la pèrdua de la seva esposa,va contreure un nou matrimoni per engendrar un hereu.L'escollida va ser Mariana de Neoburgo.Conscient que la seva força a la cort estava lligada que donés un hereu a la monarquia,Mariana es va sotmetre a tot tipus de tractaments per aconseguir-ho.Però res no va servir per arrencar un hereu del seu marit.