DELACROIX

  • LA BARCA DE DANTE

    LA BARCA DE DANTE
    Delacroix barreja violència i erotisme per a una obra dramàtica.
    L'obra es va presentar en el Saló de 1822 i va causar sorpresa. Delacroix va necessitar diverses setmanes de recuperació després del dur esforç que va suposar pintar aquest quadre, però ja estava consolidat com un dels millors pintors de França.
  • LA MASSACRE DE QUIOS

    LA MASSACRE DE QUIOS
    Aquest quadre representa la massacre de Quios, un episodi de la guerra d'independència dels grecs contra els otomans que va tenir lloc aquell mateix any: la matança de 20.000 habitants de les illes gregues i el sotmetiment a l'esclavitud de les dones i els nens supervivents.
  • JOVE ÒRFENA AL CEMENTIRI

    JOVE ÒRFENA AL CEMENTIRI
    Aquest famós quadre del romàntic Delacroix, és un estudi per a una de les seves obres mestres: “La matança de Quios".
    La intensa mirada de la nena es dirigeix a la dreta, fora del marc, i transmet tristesa. La noia sembla que es posarà a plorar, per aquests els ulls humitejats. La boca entreoberta, aquesta mà sobre la seva falda, el blanc de la camisa que evoca innocència ens fa empatitzar amb el seu sofriment i el del seu poble, i témer pel seu destí, que ja sabem que no va ser del tot bo.
  • GIAOUR A CAVALL

    GIAOUR A CAVALL
    Tremend dinamisme el d'aquest estudi d'un guerrer anomenat Giaour, que ve de la paraula turca per a designar a un infidel o no-creient.
    Tot això s'inspira en el poema de Byron «The Giaour, un fragment d'un conte turc», publicat per primera vegada en 1813 que ens parla d'aquest senyor de la guerra del qual s'enamora Leila.
  • GRÈCIA SOBRE RUÏNES DE MESOLONGI

    GRÈCIA SOBRE RUÏNES DE MESOLONGI
    L'obra representa una al·legoria de Grècia després del setge de Missolongi i va servir d'homenatge per la mort de Lord Byron, mort en aquesta localitat grega dos anys abans.
    El pintor va realitzar aquest quadre per a una exposició que tenia per objecte recaptar fons de suport a la causa grega, després de llegir els escrits de Byron sobre el tema.​
  • LLIT SENSE FER

    LLIT SENSE FER
    Delacroix pinta aquesta magnífica aquarel·la on fa un estudi de llums i ombres en els plecs dels llençols.
    El pintor francès va decidir mostrar simplement un llit sense fer, on no hi ha mobles ni personatges de cap mena. El llit és l'obra.
    I això és una cosa molt moderna. Tant que gairebé dos segles després l'artista Tracey Emin faria el mateix com una cosa trencadora i inèdita: exposar en “My Bed”.
  • LA MORT DE SARDANÀPAL

    LA MORT DE SARDANÀPAL
    Terror, ferocitat, sadisme, sensualisme són tots els elements que conformen el Romanticisme així com els que reuneix aquesta obra. Una de les grans inspiracions per a Delacroix va ser Lord Byron i és en aquesta obra on veiem aquesta influència, mostrant-nos un dels episodis més impactants de la cultura assíria: Sardanàpal, sostingut a la part alta del cobertor, observa com totes les amants són assassinades pels soldats.
  • LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE

    LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
    Delacroix ens pinta una barricada humana sobre la qual avança la llibertat, imparable i nua, amb l'ajuda del poble francès.
    Estem, doncs, potser davant el primer quadre polític de la pintura moderna.
    La figura principal de la piràmide compositiva és sense dubte la figura de la Llibertat, amb el seu capell frigi republicà i la bandera del nou règim. La llibertat ensenya els pits. Va nua perquè, com és lògic, és lliure.
  • LES DONES D'ALGER

    LES DONES D'ALGER
    Delacroix va viatjar a Alger en 1832, dins d'una missió diplomàtica francesa. Durant aquest viatge, Delacroix va poder entrar en un harem.
    Aquest quadre és orientalista i romàntic. Part del rostre de la dona de l'esquerra queda immers en l'ombra. Al seu costat estan assegudes altres dues dones mentre que una altra figura femenina, una criada negra, està en peu; la seva presència, d'esquena i girant, sembla fer entrar a l'espectador en el quadre.
  • AUTORETRAT AMB ARMILLA VERDA

    AUTORETRAT AMB ARMILLA VERDA
    El quadre mostra un retrat del mateix autor en un pla americà, mirant cap a l'esquerra. Està vestit amb camisa blanca, armilla verda i jaqueta negra. El verd de l'armilla destaca entre els tons marronosos de la resta del quadre i el fet que no la porti en altres autoretrats seus és el que ha fet que aquest s'acabi coneixent per l'armilla verda. El personatge, com a la majoria dels altres autoretrats seus, desprèn una certa elegància distant.
  • ENTRADA DE LES CROADES A CONSTANTINOBLE

    ENTRADA DE LES CROADES A CONSTANTINOBLE
    El quadre evoca un episodi cèlebre de la Quarta Croada.
    La pintura mostra Balduí I de Constantinoble encapçalant una processó a través dels carrers de la ciutat després de l'assalt, rodejat d'habitants de Constantinoble agenollats per demanar-li clemència.
    La lluminositat i l'ús del color d'aquesta pintura estan molt influenciats pels grans pintors europeus anteriors al segle xix.
  • LA CAÇA DEL LLEÓ

    LA CAÇA DEL LLEÓ
    Delacroix estava fascinat pel tema de la lluita entre homes i animals salvatges, igual que Rubens. Aquesta és una de la causa per les quals ja havia tractat amb anterioritat, i va repetir, el tema de la caça del lleó, en especial des de la seva estada al Marroc, on va fer diversos esbossos i dibuixos de l'enfrontament entre l'home i l'animal.