-
Tractat de Ribbentrop-Molotov
va ser un pacte de no agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va permetre a aquestes potències dividir l'Europa de l'Est entre elles. El pacte va ser signat a Moscou el 23 d'agost de 1939 pel ministre d'Afers Exteriors alemany Joachim von Ribbentrop i el ministre d'Afers Exteriors soviètic Viatxeslav Mólotov i va ser conegut oficialment com el Tractat de no agressió entre Alemanya i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques -
Atac alemany a Polònia
Va ser una acció militar d'Alemanya nazi encaminada a annexionar-se el territori polonès. L'operació tècnica, coneguda com a Cas Blanc (en alemany, Fall Weiss), es va iniciar l'1 de setembre de 1939 i les últimes unitats de l'exèrcit polonès es van rendir el 6 d'octubre d'aquell mateix any. Va ser el detonant de la Segona Guerra Mundial a Europa i va acabar amb la Segona República Polonesa. -
Declaració de guerra per GB i França
És un acte formal emès per un govern estatal que indica l'existència de l'estat de guerra entre una o diverses nacions. Les declaracions de guerra han esdevingut mitjans diplomàtics des del Renaixement, quan van ser emeses les primeres declaracions de guerra formals. -
Dinamarca
Va ser part de l'Operació Weserübung executada el 9 d'abril de 1940, quan els alemanys van creuar la frontera danesa, violant-ne la neutralitat. Per evitar un inútil vessament de sang, el govern danès es va rendir gairebé immediatament, i com a recompensa se'ls va respectar la seva autonomia, permetent indirectament (de manera clandestina) la fuita de la comunitat jueva. La campanya alemanya contra Dinamarca va ser la més breu de la història militar -
Noruega
La victòria alemanya a Noruega va assegurar l'accés de la marina alemanya a l'Atlàntic Nord, especialment de la flota de submarins, i va salvaguardar el transport de mineral de ferro suec per a la indústria bèl·lica d'Alemanya. Narvik era l'única sortida del mineral de ferro suec que es podia fer servir tot l'any -
Països Baixos
Forma part de les batalles lliurades durant la Batalla de França durant els inicis de la Segona Guerra Mundial. La batalla va començar el 10 de maig de 1940 i va acabar una setmana després, amb la rendició del govern neerlandès davant l'Alemanya Nazi. -
Luxemburg
Va ser part de l'operació Pla Groc (en alemany: Fall Gelb), la invasió alemanya dels Països Baixos, Bèlgica i França durant la Segona Guerra Mundial. La batalla va començar el 10 de maig de 1940 i va durar únicament un dia. Amb només una lleugera resistència, les tropes alemanyes van ocupar ràpidament Luxemburg. El govern luxemburguès i la gran duquessa Carlota van aconseguir escapar del país i van formar un govern a l'exili a Londres. -
Bèlgica
Amb anterioritat, el 24 de juliol, el govern belga va anunciar que mantindrien la seva neutralitat en el cas d'iniciar-se una guerra. El govern belga va mobilitzar les seves forces armades el 31 de juliol i Alemanya va proclamar un estat de Kriegsgefahr (perill de la guerra). El 2 d'agost, el govern alemany va enviar un ultimàtum a Bèlgica, exigint el pas pel país i les forces alemanyes van envair Luxemburg. -
França
Commemora el 8 de maig de 1945 en què les Potències Aliades acceptaren formalment la rendició incondicional de l'Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial. La rendició formal es feu l'endemà, 9 de maig, dia de la retirada de les tropes nazis de les Illes Anglonormandes i dia en què es commemora la Victòria en el Front Oriental. -
Reembarcament de Dunkerque
Any 1918, la primera guerra Mundial ha acabat amb una victòria aliada. Es firma el Tractat de Versalles, on se li imposa a Alemanya pagar totes les despeses de la guerra. En aquest període de pobresa apareix un nou personatge clau per a la segona guerra mundial: Adolf Hitler, que violant el Tractat de Versalles i guanyant-se la confiança del seu poble, crea un nou exèrcit alemany ( Wehrmacht ), amb ajuda dels jueus ( econòmicament ), Krupps ( armament ), Siemens. -
Declaració de guerra d'Itàlia als aliats
L'armistici va ser declarat públicament el 8 de setembre de 1943, durant la Segona Guerra Mundial, entre Itàlia i les forces Aliades, que havien anat ocupant l'extrem sud del país, fet que va comportar la capitulació italiana. També es coneix a Itàlia com el Armistizio di Cassibile (del lloc on es va signar) o el Armistizio dell'8 Settembre (més simplement 8 Settembre). -
Batalla d'Anglaterra
és el nom atorgat a l'esforç estratègic que la Força Aèria Alemanya (Luftwaffe) van llançar durant l'estiu i la tardor de 1940 per obtenir la superioritat aèria sobre la Royal Air Force (RAF) britànica, especialment sobre el Comandament de Caces. El nom prové d'un discurs pronunciat a la Cambra dels Comuns del Regne Unit pel Primer Ministre Winston Churchill, durant el qual digué "La Batalla de França s'ha acabat. -
Campanya d'Itàlia sobre Grècia
Fou un conflicte lliurat entre el Regne d'Itàlia i Grècia entre 1940 i 1941 en el marc de la Campanya dels Balcans de la Segona Guerra Mundial, que va durar el 28 d'octubre de 1940 al 23 d'abril de 1941. Es creu que la segona guerra mundial als Balcans va començar amb aquest conflicte. A partir de 1941, amb la derrota italiana, el conflicte entrà en la fase coneguda com la Batalla de Grècia amb la intervenció de l'Alemanya Nazi i la conquesta del país -
Period: to
Victòria d'Alemnya sobre
-
Campanya alemanya sobre Iugoslàvia i Grècia
Fou una batalla de la Segona Guerra Mundial que es va desenvolupar sobre Grècia i Albània, durant la primavera de 1941. Va enfrontar les forces de l'Eix contra els Aliats de la Segona Guerra Mundial (Grècia i Commonwealth). Amb la batalla de Creta i diverses altres accions navals, la batalla de Grècia forma part del teatre egeu de la Campanya dels Balcans. -
Operació Barbarroja (invasió alemanya de l’URSS)
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja (en alemany: Unternehmen Barbarossa; en rus: Операция Барбаросса, Operatsiya Barbarossa), la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial. Fou l'ofensiva terrestre més gran de la història. -
Setge de Leningrad
El setge de Leningrad, també conegut com el bloqueig de Leningrad va tenir lloc per part de l'Alemanya nazi sobre la ciutat de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial; es tracta del setge més llarg de la història sobre una ciutat. El pla alemany tenia el nom clau d'Operation Nordlicht i el mariscal Wilhelm Ritter von Leeb buscava conquerir ràpidament la ciutat; els soviètics, però, van construir una intricada defensa al voltant de la ciutat. -
Campanya alemanya de l’Afrikakorps
L'Afrika Korps va ser el cos expedicionari de l'exèrcit alemany que operà al nord d'Àfrica (Líbia, Tunísia i Egipte) entre el 1941 i el 1943. Es va formar l'11 de gener de 1941 i un dels generals preferits d'Adolf Hitler, Erwin Rommel, va ser designat com a comandant l'11 de febrer. Originalment, Hans von Funck l'havia de comandar, però Hitler odiava a von Funck, ja que havia estat un oficial d'estat major de Werner von Fritsch fins que von Fritsch va ser acomiadat el 1938 -
Atac japonès a Pearl Harbour
El 7 de desembre de 1941 es va produir l'atac sorpresa de l'Armada Imperial del Japó al port militar nord-americà de Pearl Harbor, situat a l'illa d'Oahu, a Hawaii. Una acció bèl·lica que es va convertir en l'esperó per a l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. -
Batalla d’Stalingrad
La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica. La batalla va tenir lloc entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943 i va estar marcada pel combat cos a cos i per l'absolut menyspreu per la quantitat de víctimes civils i militars. -
Batalla de Kursk
La batalla de Kursk tingué lloc entre el 5 de juliol i el 23 d'agost de 1943 entre els exèrcits del Tercer Reich i de la Unió Soviètica. Es tracta d'una de les batalles més grans de la història militar i un fracàs per a l'exèrcit alemany que no faria més que confirmar la pèrdua de la iniciativa de la guerra -
Bombardejos aliats sobre Alemanya
Van ser una sèrie de campanyes de bombardeigs aeris sobre ciutats, atacant indiscriminadament objectius civils, militars i industrials. Van començar amb el Bombardeig de Wieluń i el Bombardeig de Frampol durant la invasió alemanya de Polònia, i que inclogué els diversos bombardeigs del Blitz, el bombardeig enfocat a la moral, la decisiva Campanya del Petroli de la Segona Guerra Mundial. -
Batalla de l’El Alamein
La batalla d'El Alamein s'emmarca en la campanya del desert oriental, amb l'intent de control per d'Egipte i el Canal de Suez, part de l'eix, una ruta important per al trànsit de subministraments. -
Conquestes japoneses a Àsia
Fou una campanya militar de la Segona Guerra Mundial al Teatre d'Operacions del Pacífic desenvolupada entre el 1941 i el 1942 i que va enfrontar les forces Aliades i l'imperi del Japó. -
Batalla de Midway
Fou una gran batalla naval de la Segona Guerra Mundial que va tenir lloc a l'oceà Pacífic, el 4 de juny del 1942, en la qual l'aviació naval estatunidenca deturà un intent japonès d'envair l'atol Midway. Els japonesos van perdre-hi quatre portaavions, cosa que va suposar un seriós revés per als seus plans d'expansió al Pacífic. Generalment, es considera aquesta batalla com una de les més importants del Pacífic. -
Desembarcament aliat a Sicília
Va ser una campanya de la Segona Guerra Mundial, en la qual els Aliats van conquerir l'illa de Sicília a l'Eix. Va ser una operació amfíbia i aerotransportada, seguida per 6 setmanes de combats a terra. Amb ella va iniciar-se la Campanya d'Itàlia. -
Rendició italiana i armistici
Va ser un armistici, signat el 3 de setembre i declarat públicament el 8 de setembre de 1943, durant la Segona Guerra Mundial, entre Itàlia i les forces armades Aliades, que havien anat ocupant l'extrem sud del país, cosa que va comportar la capitulació italiana. També es coneix a Itàlia com l'Armistizio di Cassibile (del lloc on es va signar) o l'Armistizio dell'8 Settembre (més simplement 8 Settembre). -
Invasió alemanya del nord d’Itàlia i creació de la República Social de Salò
Va ser un estat titella de l'Alemanya Nazi dirigit pel "Duce de la Nació" i "Ministre d'Afers Estrangers" Benito Mussolini. L'RSI va exercir la sobirania oficial en el nord d'Itàlia però fou àmpliament dependent de l'exèrcit alemany o Wehrmacht per mantenir-ne el control. L'estat va ser informalment conegut com La República de Salò perquè el Ministeri d'Afers Estrangers estava ubicat a Salò, una petita vila al costat del Llac de Garda. -
Conquesta soviètica de Polònia
Va ser una operació militar de la Unió Soviètica sense declaració formal de guerra, iniciada el 17 de setembre de 1939, a l'inici de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica va envair Polònia des de l'est, setze dies després de la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi envaís Polònia des de l'oest. -
Derrota japonesa a les Filipines
Es va desenvolupar del 8 de desembre de 1941 al 9 de juny de 1942 i va culminar amb l'ocupació japonesa de les illes Filipines, estat lliure associat dels Estats Units d'Amèrica. Encara que fossin numèricament inferiors, les forces japoneses, més ben preparades, van aconseguir acorralar a les unitats filipí-nord-americanes de Luzón a la península de Bataàn i l'illa de Corregidor. -
Derrota japonesa a Birmània
La Campanya de Birmània al front del Sud-est Asiàtic de la Segona Guerra Mundial va tenir lloc durant quatre anys des del 1942 fins al 1945. Durant el primer any de la campanya, l'exèrcit japonès (amb l'ajuda de forces tailandeses i dels insurgents de Birmània) va expulsar la Mancomunitat de Nacions britànica i les forces xineses de Birmània, i va ocupar el país amb la formació d'un govern amb una petita i superficial autoritat -
Final de Mussolini
El 28 d'abril del 1945, quan s'acostava la victòria dels Aliats, Mussolini va intentar fugir del país. Va ser interceptat per partisans comunistes, que li van disparar i van llançar el cos en una plaça pública de Milà. Aviat es va reunir una multitud que va profanar el cadàver del dictador i va descarregar anys d'odi i pèrdua -
Final de Hitler
La mort d'Adolf Hitler, líder del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (1921-1945) i Führer i Reichskanzler del Tercer Reich (1933-1945), es va produir el 30 d'abril de 1945 al Führerbunker de Berlín; Hitler es va suïcidar amb un tret amb arma de foc al cap a bc amb la seva dona Eva Braun, que va recórrer a l'enverinament per cianur -
Rendició incondicional d’Alemanya
Les actes de capitulació alemanyes van donar fi a la Segona Guerra Mundial a Europa. El text va ser signat el 7 de maig de 1945 a Karlshorst, Berlín per representants de les tres forces armades de l'Oberkommando der Wehrmacht (OKW), les Forces Aliades sent els alts càrrecs suprems soviètic, nord-americà i francès, observadors de la signatura. -
Batalla d’Iwo Jima
La batalla d'Iwo Jima va tenir lloc el 1945 durant els darrers mesos de la Segona Guerra Mundial. Fins avui, es considera un dels enfrontaments més icònics de la Campanya del Pacífic, quan les forces nord-americanes i els seus aliats van lluitar contra el Japó al vast oceà.1 -
Batalla d’Okinawa
La batalla d'Okinawa, el nom de la qual en clau va ser Operació Iceberg, es va lliurar a l'illa d'Okinawa, a les Illes Ryukyu i va ser el major assalt amfibi al Teatre del Pacífic. Es va combatre durant 82 dies, des de principis d'abril fins a mitjans de juny de 1945. -
Bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki
es produïren el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki), efectuats pels Estats Units segons l'ordre del president Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. El bombardeig atòmic va ser precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre 67 ciutats japoneses. -
Capitulació del Japó
La rendició del Japó, el dia 2 de setembre de l'any 1945, va posar fi a la Segona Guerra Mundial. En aquells dies l'Armada Imperial Japonesa havia perdut tota capacitat de realitzar operacions i era imminent una invasió aliada al país. Mentre que públicament proclamaven la seva intenció de lluitar fins al cru final, els líders del Japó, formats en el Consell Suprem de Guerra