-
La generació espontània
Francesco Redi (1626-1697)
Hipòtesi: Potser els cucs són fills de mosques que han post els ous a la carn.
Variable independent: Accessibilitat de les mosques i els seus ous a la carn.
Variable dependent: Aparició o absència de cucs a la carn.
Conclusió: Els cucs de la carn són larves de mosques
(o d’insectes en general), que hi han post els ous.
Desmentint així la teoria de la generació espontània. -
La generació espontània
Lazzaro Spallanzani (1729-1799)
Hipòtesi: Potser si bulls el brou i tanques hermèticament el pot, no creixeran microbis.
Variable independent: Accessibilitat d'aire a dins dels matrassos.
Variable dependent: Aparició o absència de microorganismes a la sopa.
Conclusió: Els microbis provenen de l'aire.
Va reafirmar que la generació espontània no existeix. Refutant així, els experiments duts a terme per John Turberville Needham, qui deia que la vida sorgeix de la matèria inerta. -
La bassa temperada de Darwin
Charles Darwin (1809-1882)
Darwin assegurava que l'origen de la vida calia buscar-lo en la química.
Hipòtesi:Pot ser que la vida hagi sorgit en una bassa temperada, amb tota mena de sals d'amoni i fòsfor, de llum, calor, electricitat, etc.
A partir d'aquesta hipòtesi, diversos científics van voler esbrinar de quina manera molècules relativament senzilles, dissoltes en oceans del món prebiòtic, podien haver interaccionat entre si per formar biomolècules. -
La generació espontània
Louis Pasteur (1822-1895)
Pasteur va dur a terme l'experiment concluent que negava la generació espontània.
Hipòtesi: Potser l'aire és una font de microorganismes i la matèria viva no es pot contaminar amb els bacteris presents a l'aire, a les mans o als estris de vidre que es fan servir als experiments.
Variable independent: Trencament del coll del matràs.
Variable dependent: Aparició o absència de microorganismes al brou.
Conclusió: La generació espontània no existeix. -
Brou Primitiu
Aleksandr I. Oparin (1894-1980)
El bioquímic rus va proposar que l'atmosfera primitiva no tenia oxigen i estava formada per gasos com metà, amoníac, hidrogen i vapor d'aigua.
Hipòtesi: Potser les radiacions ultraviolades procedents del Sol i l'energia elèctrica provinent de fortes tempestes van fer que aquests gasos reaccionessin entre si donant lloc a molècules orgàniques.
En aquest mar primitiu s'hi hauria generat una mesca de compostos en dissolució.
Oparin l'anomenà brou primitiu. -
Brou diluït calent
John B. S. Haldane (1892-1964)
Haldane va esbossar una atmosfera semblant a la d'Oparin, però amb el diòxid de carboni (gas de les erupcions volcàniques).
Hipòtesi: Potser la vida va aparèixer a partir d'una atmosfera constituida principalment per diòxid de carboni.
Així doncs, l'oceà primitiu es converteix en un brou diluït calent.
Posteriorment, es formarien les primeres estructures no cel·lulars amb capacitat per autoreplicar-se. -
Experiment de Miller-Urey: L'atmòsfera primitiva
Stanley Miller (1930-2007) i Harold Urey (1893-1981)
Hipòtesi: Potser les molècules orgàniques necessàries per a la vida es formen a través de components inorgànics.
Variable dependent: La quanitiat i tipus d'aminoàcids que es formen.
Variable independent: Els productes químics dins dels flascons de vidre.
Conclusió: Els aminoàcids, monòmers indispensables per a la síntesi de proteïnes -i per a la vida-, podrien haver estat abundants en l'oceà primitu. -
Química prebiòtica
Joan Oró (1923-2004)
El 1959 va descobrir la síntesi de l'adenina -una de les molècules més importants per a la vida- a partir del cianur d'amoni o d'hidrogen, poderosos verins.
Els seus descobriments el van portar a postular la influència dels meteorits en l'aparició de la vida sobre la Terra, i el 1961 va proposar que les col·lisions d'ells podrien haver contribuït a augmentar els compostos de carboni a la Terra, i així haver afavorit la síntesi prebiòtica de les molècules bioquímiques. -
El món de l'RNA
Alexander Rich (1924-2015)
Hipòtesi: Potser els primers éssers vius no disposaven d'ADN ni de proteïnes i es basaven en l'RNA com a material hereditari i com a catalitzador en la seva síntesi.
La hipòtesi es va confirmar l'any 1982 quan es van descobrir molècules d'ARN capaces de catalitzar reaccions bioquímiques: els ribozims. S'han caracteritzat més d'una dotzena d'aquests fins ara.
S'ha d'aclarir si l'RNA va ser la primera molècula amb informació biològica o si ja n'havien existit. -
El meteorit de Murchison
Un meteorit de 4600 milions d'anys d'edat (formació del sistema solar) va caure a Murchison, Austràlia, el 28 de setembre de 1969.
En analitzar-ne la composició, s'hi va detectar la presència d'aminoàcids, els quals molts d'ells coincidien amb els que S. Miller va trobar en el seu experiment. Aquest fet doncs, permetia reforçar la idea que la composició de l'atmosfera que havia imaginat Miller devia ser molt semblant a la de la Terra prebiòtica. -
Fonts hidrotermals i el submarí Alvin
Un petit submarí anomenat Alvin, va descobrir l'existència de fonts hidrotermals i, al voltant seu, un ecosistema que no depèn de la llum solar, sinó dels compostos de sofre emesos per aquestes esquerdes associades a les dorsals oceàniques.
Hipòtesi: Potser la síntesi de biomolècules es va produir a l'interior de les cavitats de les roques volcàniques formades a partir de les erupcions submarines.
Així doncs, l'origen de la vida es podria haver donat a les fonts hidrotermals. -
LUCA (Last Unknown Common Ancestor)
LUCA, l'antecessor comú de tots els éssers vius.
Se sap que era una espècie unicel·lular i sense nucli definit. Es considera que hauria de tenir 600 gens i 600000 nucleòtids.
Un aspecte important sobre la naturalesa de LUCA és si podia ser infectat pels virus.
Hipòtesi: Potser LUCA no només va coincidir amb els virus, sinó que els virus el van precedir, i per tant, tindrien un paper important en l'evolució de la vida.
Conclusió: Encara no s'ha arribat a un consens sobre aquest tema. -
Carl R. Woese
Carl R. Woese (1928-2012)
Woese va seqüenciar i comparar els gens d'ARN ribosomal de diferents éssers vius. Com més gran és la variació en la seqüència de gens de dos organismes, més gran és la seva divergència evolutiva. Aquesta divergència es representa en un arbre filogenètic, que mesura en definitiva diferències evolutives. Els seus resultats van permetre proposar tres línies evolutives anomenades dominis: Bacteria, Archaea (cèl·lules procariotes) i Eukarya (cèl·lules eucariotes). -
Cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko
En fer un anàlisi del cometa, es va desobrir que aquest contenia oxigen molecular al seu nucli.
Això va donar lloc a la hipòtesi de la panspèrmia molecular.
Hipòtesi: Potser els impactes que va rebre la terra no només van aportar una part de l'aigua de l'oceà primitiu, sinó que també les molècules bàsiques de l'origen de la vida.