-
La generació espontània
Francesco Redi va plantejar que la Terra, després d'haver produït les primeres plantes i animals, no ha tornat a produir cap tipus de planta o animal. Ell planteja que tota la nova matèria que es produeix, és fruit de la inseminació i de la matèria en putrefacció. -
La bassa temperada de Darwin
Aleksandr I. Oparin proposa la primera atmosfera de la Terra, la protoatmosfera, havia de ser molt pobra en oxigen i rica en hidrogen, vapor d'aigua, metà i amoníac -
La bassa temperada de Darwin
Més tard, Hohn B.S. Haldane esbossa un origen de vida a partir d'una atmosfera semblant a la proposada per A. I. Oparin. La diferència? El diòxid de carboni. És un dels gasos que s'emeten en les erupcions volcàniques, ja que a la Terra prebiòtica de fa 4000 milions d'anys hi havia unes condicions ambientals molt tòxiques i un paisatge ple de volcans actius. -
La química prebiòtica
Miller, va reproduir en un aparell tancat, la suposada protoatmosfera reductora (sense oxigen), formada per metà, amoníac, aigua i hidrogen, sobre un "oceà" d'aigua. Va representar unes descàrregues elèctriques com si fossin llamps i/o tempestes elèctriques.
Després d'analitzar els contingut del model d'oceà, hi va trobar compostos orgànics, entre els qual, aminoàcids.
Miller va concloure dient que els aminoàcids, indispensables per a la vida, havien estat abundants a l'oceà primitiu. -
La química prebiòtica
A partir d'un experiment semblant al de Miller, Joan Oró, va demostrar que era possible obtenir adenina (una de les bases nitrogenades dels àcids nucleics) a partir de cianur d'hidrogen i amoníac.
Entre els dos experiments, implicaven que si l'atmosfera inicial era reductora, la mescla primitiva hauria disposat de les molècules bàsiques de la vida: proteïnes i àcids nucleics. -
El món de l'RNA
Alexander Rich va suggerir que els primers éssers vius no disposaven ni d'ADN ni de proteïnes, i es basaven en l'ARN com a material hereditari i com a catalitzador de la seva síntesi. -
El meteorit de Murchison
Va caure un meteorit a la Terra amb una edat de 4600 milions d'anys. Se'l considera testimoni del processos que van tenir lloc durant la formació del sistema solar.
Quan van analitzar la composició, hi van trobar la presència d'aminoàcids, però a més a més, aquests aminoàcids coincideixen amb els que S. Miller va trobar en el seu experiment. Això ens fa reforçar la idea de la composició de l'atmosfera que havia imaginat Miller. -
L'arbre de la vida terrestre
El microbiòleg nord-americà Carl R. Woese, comparant els gens que codifiquen la subunitat petita dels ribosomes, va concloure que els éssers vius es poden classificar en tres grups: els bacteris, els arqueobacteris (grup de procariotes que inclou tots els bacteris capaços de viure en condicions extremes de temperatura, pH, salinitat o pressió) i els protists (els fongs, els vegetals i els animals). -
Fonts hidrotermals al fons oceànic
L'Alvin, un submarí capaç de suportar la pressió del fons oceànic, va descobrir fonts hidrotermals a les dorsals oceàniques.
Alguns científics creuen que a l'interior de les cavitats de les roques volcàniques (formades a partir d'erupcions volcàniques) es podria haver produït la síntesi de biomolècules. En aquestes cavitats s'haurien pogut concentrar suficients quantitats de gasos per proporcionar els elements químics indispensables per a la formació de biomolècules. -
El món de l'ARN - Ribozims
Es van descobrir molècules d'ARN capaces de catalitzar reaccions bioquímiques que se'ls va anomenar ribozims. Des d'aleshores s'han caracteritzat més d'una dotzena de ribozims diferents. Això va confirmar la teoria d'Alexander Rich. -
LUCA
L'estudi de l'evolució del codi genètic va permetre establir l'existència remota de LUCA (l'antecessor comú de tots els éssers vius). Se sap que era una espècie unicel·lular, sense nucli definit i morfològicament semblant als procariotes actuals. Disposava de ribosomes plenament funcionals amb el fluix de la informació genètica circulant en el sentit ADN - ARN - proteïnes. -
Avenços en la Química Prebiòtica
Després de la mort de S. Miller, es van analitzar amb tècniques més actuals els vials deshidratats que ell conservava, els quals contenien els aminoàcids que havia obtingut en els experiments. Les anàlisis van revelar que hi havia molts més aminoàcids que els que s'havien detectat inicialment. -
Formació d'ARN sense catalitzadors biològics
Es va proposar una ruta biosintètica de ribonucleòtids compatible amb les condicions prebiòtiques. Aquesta ruta parteix de precursors senzills i potencialment abundants a la Terra primitiva. En el seu disseny experimental, quatre molècules orgàniques, reaccionen seqüencialment en presència de fosfat per formar un nucleòtid. -
El cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko
La nau Rosetta va aconseguir dipositar una sonda sobre la superfície d'aquest cometa.
S'hi va trobar la presència de compostos orgànics senzills (merà, metanol...). Però a més a més es va trobar oxigen molecular en el nucli del cometa! -
Formació d'ARN sense catalitzadors biològics
Es va demostrar experimentalment la viabilitat d'un escenari associat a petites basses resultants d'impactes meteorítics en les quals es podrien sintetitzar els monòmers fonamentals dels éssers vius.
Per a que siguin viables és indispensable l'energia aportada per la llum ultravioleta, fet que permet descartar les fonts hidrotermals submarines com a escenari plausible de l'origen de la vida. -
El món de l'ARN
Encara cal aclarir si l'ARN va ser la primera molècula amb informació biològica o si van existir altres molècules genètiques prèvies.
En aquest sentit, es van obtenir quatre tipis diferents de precursors d'ARN, anomenats XNA, capaços de fer funcions catalítiques de tall i unió de les molècules. Això permet suposar la possible existència de polímers que haurien pogut fer funcions bioquímiques abans de l'aparició de l'ARN.
