-
Primera transició demogràfica
Fins a mitjan segle XVIII, les insuficiències alimentoses i les males condicions higièniques i
sanitàries oferien una mortalitat elevada normalment, convertint-se esporàdicament en catastròfica en
episodis de fams, guerres i epidèmies. Aquesta alta mortalitat unit a una alta natalitat generaven un
règim demogràfic en equilibri el creixement del qual era lentíssim, quasi imperceptible. -
Canvi de règim demogràfic
El canvi en el règim demogràfic i en el ritme de creixement de la població es produiria a Europa
occidental i algunes de les seues prolongacions ultramarines com els EUA, el Canadà o Austràlia a partir
dels progressos de l'agricultura i dels transports i el comerç dels cereals en garantir-se la suficiència alimentària de la població.
Més tard arribarien avanços en higiene, sanitat pública i medicina que consolidarien el descens de la mortalitat mentre es mantenien altes les taxes de
natalita -
Primer mil milions de persones
S'aconsegueixen els primers mil milions de persones
mitjançant un creixement molt lent -
Nova manera de vida
França a principis del segle XIX (en el context revolucionari) i en la resta
d'Europa i prolongacions ultramarines des de mitjans fins a l'últim terç d'aquest segle, com a
conseqüència, abans de res, de la reducció de la mortalitat infantil i d'una nova manera de vida
que va canviar el sentit
econòmic dels fills. A més, també es veuria facilitat per progressos en la tecnologia del cautxú (invenció
dels preservatius de goma) que van possibilitar el control de les concepcions. -
La transició demogràfica de mortalitat i natalitat
La transició demogràfica havia culminat als països desenvolupats aconseguint-se
nivells baixos de mortalitat i natalitat, no obstant això, l' última coneixeria un repunt en
els anys 50 i 60, especialment intens a Amèrica del Nord, donant lloc al que es va conéixer com el “baby
boom” que es podia interpretar com una contradicció de la teoria de la Transició Demogràfica en
augmentar la taxa de natalitat, però això no va anar així ja que el descens de la natalitat es va reiniciar a
mitjan anys 60. -
Ràpid Creixement de la Població
En 1950 un
canvi de ritme en la mesura en què s'experimenta una marcada acceleració en el ritme de creixement,
que converteix a la segona meitat del segle XX en el moment històric de major creixement de la població
humana i que és conegut entre els demògrafs com el “Ràpid Creixement de la Població” (RCP). -
Ritme de creixement s'està desaccelerant
El ritme de creixement s'està
desaccelerant de manera perceptible des de 1975 gràcies al declivi de la fecunditat (menys fills per
dona) als països subdesenvolupats i en vies de desenvolupament: des de 1975, la taxa de creixement
anual de la població mundial ha passat del 2,1% al 1,3% i tot indica que aquesta tendència es mantindrà
en el futur, de tal manera que en la segona meitat del segle XXI la població mundial deixarà de créixer
i s'estabilitzarà. -
Els països subdesenvolupats
Els països subdesenvolupats i en vies de desenvolupament o països del Sud els que, des de mitjan segle XX fins a l'actualitat, es troben
en plena transició demogràfica.Per a explicar aquesta transició contemporània cal esmentar dos nous factors,
la transnacionalització dels avanços mèdics, higiènics i sanitaris pel que fa al descens de la mortalitat i
les polítiques de població pel que fa al descens de la natalitat, els quals són influència dels països del
Nord. -
Les migracions
Hi ha un gran desequilibri
entre oferta i demanda d'immigrants als països receptors, a causa de l'enorme creixement demogràfic
que s'ha produït en els últims 50 anys a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina; en ser major la demanda que
l'oferta, ha obligat els països receptors a controlar i limitar l'arribada d'immigrants, d'ací l'encunyació del
terme “migració fronteritzada”, la qual cosa, al seu torn, ha potenciat la immigració il·legal tan present
a les nostres fronteres (estret de Gibraltar...). -
Les quatre grans zones actualmente
Per últim, cal dir que actualment hi ha quatre grans zones de concentració poblacional: Àsia oriental
(amb la Xina i el Japó com a principals focus), Àsia meridional ,
Amèrica del Nord i Europa occidental. La zona polar i àrida del planeta, al
costat d'algunes àrees intertropicals , es caracteritzen per
un buit poblacional, mentre que la resta de territoris (Amèrica Llatina, Àfrica, Oceania, Orient Mitjà,...)
es defineixen per un poblament de tipus mitjà.