L'Europa política del s.XX

  • Period: to

    Regne Unit XX

  • Època Victoriana

    Època Victoriana
    és un període de la història britànica definit pel regnat de Victòria I del Regne Unit, entre juny de 1837 i el 22 de gener de 1901, data de la seva mort.[1] Es caracteritza per la prosperitat econòmica basada en la indústria massiva (revolució industrial) i el colonialisme. Tot i això el contrast entre els happy few (la minoria feliç) i la majoria de la població no podia ser més gran.[2] El regnat de Victòria fou el més llarg de la història britànica.[3]
  • Església angelicana

    Església angelicana
    és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra. Atès que l'origen de l'anglicanisme difereix de la resta de les denominacions protestants i la llei britànica la reconeix com a església protestant. A l'anglicanisme es distingeixen tres tendències: la protestant o Low Church, l'anglocatòlica o High Church i la liberal o Broad Church, que representen distints estils de culte i diferents enfocaments de l'eclesiologia.
  • Guerra anglozulu

    Guerra anglozulu
    Entre l'Imperi Britànic i els zulus. Després de la Llei Constitucional de 1867 per a la federació al Canadà, per Lord Carnarvon, es pensava que un esforç polític similar, juntament amb l'exèrcit campanyes, podria tenir èxit amb els Regnes africans, les àrees tribals i les Repúbliques Bòers a Sud-àfrica.
  • Repartimen del món

    Repartimen del món
    En aquella etapa es va accelerar i es va sistematitzar l'expansionisme de les potèmcies europees, en una espècie de carrera entre elles. El dret de sobirania sobre territoris (és a dir, el domini polític efectiu) es basava en el reconeixement internacional per part de les altres potències europees. El Regne Unit dominava l'Imperi de l'Índia, Egipte, Nigeria, Unió Sud-Americana, Canadà, Australia, Nova Zelanda i Sudan Anglo-Egipci.
  • Eduard VII

    Eduard VII
    Va començar a regnar al 1901 i va acabar al 1910
    (Palau de Buckingham, Londres, 9 de novembre de 1841 - Palau de Buckingham, Londres, 6 de maig de 1910) fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, emperador de l'Índia i dels Dominis Britànics d'Ultramar (1901-1911). Fou el primer monarca de la casa de Saxònia-Coburg Gotha que dirigí els destins del Regne Unit entre 1901 i 1910, quan assumí el nom de Windsor. El seu període de regnat és conegut com a època eduardina.
  • Entén Cordial

    Regne Unit i França signen l'«Entén Cordial» un pacte amb què pretenen deixar enrere els frecs del passat.
  • Triple Entente

    Anglaterra i França signen amb Rússia la Triple Entente un pacte de suport davant la imminent guerra.
  • Jordi V

    Jordi V
    (Marlborough House, Londres, 3 de juny de 1865 - Sandringham, 20 de gener de 1936) fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1910-1922), rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord (1922-1936), emperador de l'Índia (1910-1936), rei dels Dominis Britànics d'Ultramar (1910-1936, i rei d'Irlanda (1922-1936).
  • Inici Guerra Mundial

    Inici Guerra Mundial
    Fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.
  • República Irlandesa

    Els rebels separatistes a Irlanda declaren la República Irlandesa, però són executats després de la insurrecció.
  • Inici Guerra d’Independència Irlandesa.

    Inici Guerra d’Independència Irlandesa.
    Va ser una guerra de guerrilles lliurada entre 1919 i 1921 entre l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA, l'exèrcit de la República d'Irlanda) i les forces de seguretat britàniques a Irlanda. Va ser una escalada del període revolucionari irlandès a la guerra.
  • Final de la Primera Guerra Mundial

    Final de la Primera Guerra Mundial
    Reuneix tant el tancament del teatre europeu a la Segona Guerra Mundial com la rendició d'Alemanya. Va tenir lloc entre finals d'abril i principis de maig de 1945 i finalitzaria, el 9 de maig de 1945, després de la signatura de la capitulació alemanya, a Berlín, entre els mariscals Keitel i Zhukov.
  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats.
  • Final Guerra d’Independència Irlandesa.

    Final Guerra d’Independència Irlandesa.
  • Independencia a Irlanda

    Es concedeix la independència a Irlanda, que passa a anomenar-se Estat Lliure d'Irlanda
  • Desastre econòmic del crack

    Després del desastre econòmic del crack del 29 als Estats Units, Anglaterra queda també sumida en una greu crisi econòmica.
  • Eduard VIII

    Eduard VIII
    Fou rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, d'Irlanda i dels Dominis britànics d'ultramar, i emperador de l'Índia (del 20 de gener de 1936 a l'11 de desembre de 1936). Abdicà de la corona britànica per tal de poder-se casar amb la dues vegades divorciada Wallis Simpson.
  • Jordi VI

    Jordi VI
    fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (1936-1952), emperador de l'Índia (1936-1947) i últim rei d'Irlanda (1936-1949). Arribà al tron de forma inesperada després de la renúncia del seu germà el rei Eduard VIII del Regne Unit per tal de casar-se amb Wallis Simpson. El protagonisme d'aquest monarca es produí arran de la importància que adquirí al llarg del conflicte de la Segona Guerra Mundial.
  • Segona Guerra Mundial

    Segona Guerra Mundial
    va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer en què es van usar armes nuclears.
  • Final Segona Guerra Mundial

    Final Segona Guerra Mundial
    Alemanya es rendeix
  • Llibertat a Índia

    Anglaterra li concedeix la independència a l'Índia després de 163 de la colonització
  • Canvi de president

    Canvi de president