-
Period: to
Von Braum Rotenmeier
El doctor Wernher Magnus Maximilian Freiherr von Braun va ser una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica. Va liderar el desenvolupament dels míssils V-2 abans i durant la segona guerra mundial, fugint dels soviètics, es va lliurar a les forces americanes i va entrar als Estats Units a través de l'operació Paperclip. -
Period: to
john glenn
John Herschel Glenn Jr. fou un astronauta estatunidenc, pilot militar i polític. Va ser el tercer estatunidenc a volar a l'espai, i el primer a orbitar sobre la Terra. Finalment va servir com a senador per l'estat d'Ohio des de 1974 a 1999. Aquell mateix any va rebre al costat dels seus companys de transbordador espacial el premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional. -
Period: to
Alan Shepard
Alan Shepard va ser un astronauta nord-americà. Va iniciar la seva carrera com era pilot de prova de les Forces Armades i va registrar més de 8000 hores de vol. En l'any 1944 es va llicenciar en l'Acadèmia Naval Militar i el 1959 es va convertir en astronauta. Va registrar més de 216 hores en l'espai a bord de dues naus espacials i el 1961 va comandar el primer vol suborbital americà quan va viatjar a bord del Mercury 3. -
Period: to
Valentina Tereshkova
Valentina Vladímirovna Tereixkova és una excosmonauta, enginyera, militar i política russa. Fou la primera dona de sortir a l'espai exterior, a bord de la càpsula Vostok 6 el 1963. Actualment és diputada del Comitè d'Afers Internacionals de la Duma pel partit de Rússia Unida. -
Period: to
coets V2
Va ser el primer coet de combustible líquid realment funcional. Va ser emprat per l'exèrcit alemany per atacar objectius aliats durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que el seu ús principal era ser emprat com a arma ofensiva, aquest giny va representar un salt quantitatiu immens en el desenvolupament de la tecnologia de coets existent, i es pot considerar un dels pares del moderns coets -
Period: to
Operacio Paperclip
Es una operació realitazda per el SIM (Servei de intel·ligència i militar) dels EEUU. Van extreure armes químiques i van finalitzar l'experimentació mèdica. -
Period: to
Sputnik
La nau Sputnik 1 va ser el primer intent reeixit de posar en òrbita un satèl·lit artificial al voltant de la Terra. Es va llançar des del Cosmòdrom de Baikonur a Tyuratam, -
Period: to
Laika
La gossa Laika, va ser el primer animal viu en orbitar al voltant de la Terra. Ho va fer a bord de la nau soviètica Spútnik 2 el 3 de novembre de 1957, un mes després que el satèl·lit Spútnik 1 fos posat en òrbita. La causa de la seva mort, que no va ser revelada fins dècades després del vol va ser, probablement, una combinació de l'estrès sofert i del sobreescalfament que potser va ser ocasionat per un desperfecte del sistema de control tèrmic de la nau. -
Period: to
Explorer
L'Explorer 1, oficialment 1958 Alpha 1, va anar el primer satèl·lit artificial posat en òrbita terrestre per Estats Units. Va ser llançat a les 22:48 hores EST de el 31 de gener de 1958 des del Complex de Llançament 26 (LC-26) de l'estació de la Força Aèria de Cap Canyar. -
Period: to
Nasa
L'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai (NASA), és l'agencia del gobern nord-americà responsable del progarma espacial civil. així com de la investigació aeronàutica i aeroespacial. -
Period: to
Mercury
El programa Mercury va ser el primer programa espacial tripulat dels Estats Units, de 1961 a 1963. Va començar el 7 d'octubre de 1958, un any i tres dies després que els soviètics posessin al primer satèl·lit en l'espai, l'Spútnik 1. El projecte Mercury va ser la resposta de la NASA davant del lideratge d'aquell moment de la Unió Soviètica, enfrontada als Estats Units durant la Guerra Freda. -
Period: to
Yuri gagarin
Iuri Alekséievitx Gagarin, fou un cosmonauta i pilot soviètic. Va ser el primer humà a viatjar a l'espai exterior, quan la nau espacial Vostok on viatjava va completar una òrbita de la Terra el 12 d'abril de 1961. -
Period: to
Apollo
El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70. Va culminar els dos projectes estatunidencs anteriors, el Programa Mercury i el Programa Gemini. L'objectiu era col·locar un home sobre la superfície de la Lluna. -
Period: to
Mariner
La Mariner 1 fou la primera sonda espacial del programa Mariner. Dissenyada per a sobrevolar el planeta Venus, fallà en el seu llançament el 22 de juliol de 1962. -
Period: to
Alexei Leonov
Aleksei Arkhípovitx Leónov, va ser un cosmonauta de la Unió Soviètica que va realitzar el primer passeig espacial el 18 de març de 1965. La nau que el va portar a l'espai exterior va ser la Voskhod 2. -
Period: to
Soyuz
Soiuz és una nau espacial i també el coet portador que la col·loca en òrbita. La Soiuz 19 en òrbita vista des de l'Apollo ASTP.
La nau espacial Soiuz és un model de nau espacial tripulable que forma part del programa espacial Soiuz de l'antiga Unió Soviètica. -
Period: to
Apolo ix
L'Apollo 9 va ser el novè vol del programa Apollo, llançat el 3 de març de 1969. Seria l'encarregat de provar el mòdul lunar. Va ser la tercera missió tripulada del programa Apollo. L'equip estava format per en James A. McDivitt, David R. Scott i Russell L. Schweickart, els quals van utilitzar l'habitacle que hauria de dipositar als astronautes a la superfície de la Lluna. -
Period: to
Neil Amstrong
Neil Armstrong fou un pilot d'avió, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc. Va ser la primera persona que va caminar sobre la Lluna. -
Period: to
Apolo XIII
L'Apollo 13 va ser el setè vol del programa Apollo, llançat en direcció cap a la Lluna el dia 11 d'abril del 1970 mitjançant un coet del tipus Saturn 5. Va ser una missió espacial que tenia com missió efectuar un allunatge a la regió Fra Mauro, però una explosió a bord de la nau en el seu camí a la Lluna va obligar la tripulació a avortar la missió i orbitar al voltant de la Lluna sense assolir la seva comesa d'aterrar-hi. -
Salyut
El programa Saliut va ser el primer programa soviètic en envolar estacions espacials. Consistia en una sèrie de nou estacions formades per un sol mòdul que es varen llançar entre entre el 1971 i el 1982. Aquest era un projecte que estava pensat per portar a terme investigacions de llarga durada sobre els problemes de viure a l'espai i una gran varietat d'experiments astronòmics, biològics o sobre recursos terrestres. -
Apolo XVII
L'Apollo 17 va ser el dissetè vol del programa Apollo. Va ser enviat a l'espai el 7 de desembre de 1972 per un coet Saturn V, des de la plataforma 39A del complex del Cap Canaveral, a Florida, EUA -
ESA
L'Agència Espacial Europea és la porta d'accés a l'espai de el continent europeu. La seva missió consisteix a configurar el desenvolupament de la capacitat espacial europea i garantir que la inversió en activitats espacials segueixi donant beneficis als ciutadans d'Europa. Composta per 22 estats membres. La coordinació dels recursos econòmics i intel·lectuals dels seus membres permet dur a terme programes i activitats de major abast que els que podria realitzar qualsevol país europeu. -
Vikings
El programa Viking és un conjunt de dues missions no tripulades de la NASA per a l'exploració del planeta Mart, conegudes com a Viking 1 i Viking 2. Cada missió consistia en una sonda orbital, dissenyada per fotografiar la superfície marciana des de l'òrbita i actuar com a repetidor de comunicacions entre la Terra i la sonda de superfície que havia d'aterrar al planeta. Va ser la missió més cara i ambiciosa mai enviada a Mart. Obtingué uns grans resultats científics. -
Voyager
La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits. Actualment segueix en funcionament i és l'objecte humà més allunyat de la Terra. -
Columbia
El transbordador espacial Columbia va ser el primer dels transbordadors espacials de la NASA a complir missions fora de la Terra.
Fou llançat per primera vegada el 12 d'abril de 1981, i acabà la seua existència en destruir-se en reentrar a l'atmosfera terrestre l'1 de febrer de 2003 duent amb si als seus set tripulants. -
Transbordador especial
El transbordador espacial, llançadora espacial, fou l'astronau utilitzada durant 30 anys pel govern dels Estats Units d'Amèrica per a les seves missions tripulades a l'espai, i va ser retirada de servei el 2011. -
Challenger
El transbordador espacial Challenger, construït per mitjà d'una estructura corporal que inicialment va ser experimental. Va realitzar el seu primer vol el 4 de abril de 1983, i va completar nou missions abans de desintergrar-se a la seva desena missió, el 28 de gener de 1986, causant la mort dels seus set tripulants als 73 segons del seu llançament. -
MIR
Mir és una estació espacial soviètica i posteriorment russa. Va ser la primera estació espacial d'investigació habitada de forma permanent de la història. A través de nombroses col·laboracions, va ser accessible a astronautes internacionals. -
ROSCOSMOS
L'Agencia Espacial Federal Rusa és una corporació estatal responsable del programa de vol espacial i cosmonauta per la federació Rusa. -
Pathfinder
La Mars Pathfinder fou una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA, llançada el 1996 i la primera d'una sèrie de missions d'exploració del planeta Mart que inclouen vehicles robòtics tot terreny. -
Iss
L'Estació Espacial Internacional (en anglès: International Space Station, ISS, en rus: Междунаро́дная косми́ческая ста́нция, МКС) és un projecte internacional per a construir i mantenir una estació espacial permanent en òrbita al voltant de la Terra.[1] A l'Estació Espacial Internacional intervenen sis agències espacials: l'estatunidenca National Aeronautics and Space Administration, la russa, la japonesa, la canadenca.