L'època de les revolucions

  • la guerra dels 7 anys

    la guerra dels 7 anys
    Va motivar una crisi financera que la Corona va intentar pal·liar recorrent a nous impostos.
  • Period: to

    SOM LA REVOLUCIÓ

  • El Motí del Té

    El Motí del Té
    Davant la protesta dels colons, aquesta es va veure obligada a retirar les taxes, excepte la de el té, fet que va provocar l'anomenat "Motí del Té" al port de Boston
  • Period: to

    La revolució Americana

  • La declaració d'Independència

    La declaració d'Independència
    Thomas Jefferson va redactar una declaració on s'enunciaven els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi. Va ser la base de la Declaració d'Independència dels Estats Units
  • L'esclat

    L'esclat
    Els ministres d'Hisenda de Lluís XVI van intentar tallar la crisi econòmica. Per a ells era necessari que els privilegiats paguessin impostos.
  • La Pau de Versalles

    La Pau de Versalles
    La pau de Versalles era per la qual la Gran Bretanya reconeixia la independència dels Estats Units, després de la derrota a la batalla de Yorktown.
  • La primera Constitució

    La primera Constitució
    En 1787, el nou Estat va redactar la primera Constitució de la història En 1787, el nou Estat va redactar la primera Constitució de la història. En ella es feia la separació de poders.
  • Assemblea Constituent

    Assemblea Constituent
    (1789-1791)
    L'Assemblea Constituent tenia com a objectiu desmuntar l'antic règim i redactar una Constitució.
    - Monarquia parlamentària
    - divisió de poders
    - assemblea dirigida
  • Period: to

    Revolució Francesa

  • Assemblea Legislativa

    Assemblea Legislativa
    (1791-1792)
    Durant aquest període es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar a pagar impostos a la noblesa i abolir els gremis.
    Lluís XVI va fugir de París per unir-se als austríacs, però va ser detingut a Varennes . L'avanç de les tropes europees va ser imparable i van arribar prop de París.
  • Convenció Republicana

    Convenció Republicana
    L'Assemblea Legislativa va ser reemplaçada per un govern republicà . La Convenció va comptar amb diverses tendències ideològiques Els Girondinos: representants de l'alta burgesia, dirigits per Brissot. Eren els més moderats. Acceptaven la monarquia com a forma de govern. Constituïen la dreta revolucionària.
  • Directori

    Directori
    Es va redactar la Constitució de l'any III, en la qual es reconeixia la sobirania nacional i la separació de poders.
    Napoleó Bonaparte va donar un cop d'Estat el 18 de novembre de 1799 per posar fi al sistema.
  • Napoleó consolat

    Napoleó consolat
    Napoleó va inaugurar el Consolat. Es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés de el poder als sectors més radicals.
  • Codi civil (napoleó)

    Codi civil (napoleó)
    Va promulgar un nou Codi Civil (1804) que garantia la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la propietat privada.
  • L'imperi de Napoleó

    L'imperi de Napoleó
    Napoleó Bonaparte va adquirir cada vegada més poder i en 1804 es va proclamar emperador.
    liberalisme
    Van haver moltes guerres fins que després de ser derrotat a Waterloo (1815), va ser desterrat a l'illa de Santa Elena (a l'Atlàntic) on va morir en 1821.
  • Period: to

    Napoleó

  • Congrés de Viena

    Congrés de Viena
    El Congrés de Viena va ser convocat en 1814 amb l'objectiu de procedir al reajustament territorial d'Europa, després de la revolució, i per garantir una pau duradora que evités noves onades revolucionàries.
    Ideològics de la Restauració:
    - Legitimitat dels monarques de les cases regnants a cada país.
    - Defensa de l'absolutisme, negació de la sobirania nacional.
    - Recerca de l'equilibri entre les potències a través de la política de congressos.
  • Period: to

    Congrés de Viena

  • Revolució de 1820

    Revolució de 1820
    L'onada revolucionària que va recórrer Europa en 1820 va afectar fonamentalment a Espanya, Nàpols i Grècia.
    El moviment va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança, que va envair Espanya en 1823 i va restaurar l'absolutisme.
  • Period: to

    Rev. liberals burgeses

  • Els primers moviments nacionalistes

    Els primers moviments nacionalistes
    Grècia formava part de l'Imperi otomà o turc des de feia segles. En 1827, França i Anglaterra van intervenir militarment i van ajudar a derrotar l'Imperi otomà, que va reconèixer la independència grega en 1829.
    L'expansió de les idees liberals va fer que en 1830 triomfés la revolució i Bèlgica va proclamar la seva independència dels Països Baixos.
  • Revolució del 1830

    Revolució del 1830
    En elles es van mesclar reivindicacions de caràcter nacionalista amb interessos de grups minoritaris burgesos i obrers.
    Carlos X de Borbó hi havia restablert l'absolutisme monàrquic. Bèlgica va aconseguir independitzar-se dels Països Baixos a la qual havia estat unida en 1815 com «estat tap».
  • Alemanya

    Alemanya
    Alemanya estava fraccionada en 39 estats, i el principal problema per al seu unitat era la rivalitat entre Prússia i Àustria. La victòria li va permetre unir tots els Estats sota el ceptre del rei de Prússia.
  • Revolució de 1848, la primavera dels pobles

    El moviment revolucionari de 1848 es va caracteritzar per la seva extensió en molts països, i perquè a més de el liberalisme i de nacionalisme, va tenir també un component de revolució social i obrera.
  • Itàlia

    Itàlia estava dividida en vuit Estats . Només el Piemont, governat per una monarquia liberal, la dinastia de Savoia, es manifestava a favor de la unificació de tota Itàlia.
    El procés unificador es va iniciar el 1859, quan Cavour, cap de govern piemontès, va iniciar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia.
  • Period: to

    Unificacions

  • Proclamació de la II Imperi Alemany

    La victòria li va permetre unir tots els Estats sota el ceptre del rei de Prússia. El 1871 es va produir la proclamació de la II Imperi alemany i de Guillem I com kàiser (emperador).