Fondo historia timeline

L'època de la il·lustració

  • decrets de Nova Planta

    decrets de Nova Planta
    Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V. El primer decret va ser el 1701, i el darrer el 1719.
    Aquestes lleis absolutes provocaren que el 1705 els estats de la Corona d'Aragó s'aixequessin en armes contra Felip V proclamant com a nou monarca espanyol a Carles d'Asturià.
  • Guerra de Successió Espanyola

    La guerra de Successió Espanyola va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la Reina Anna a l'Amèrica del Nord. Entre el 1701 i el 1714.
    En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia l'equilibri del poder entre les diferents potències europees.
  • Tractat de Rastatt

    Tractat de Rastatt
    El Tractat de Rastatt va ser un tractat internacional signat a Rastatt. Va posar fi a la guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Uretch que Àustria encara no volia acceptar. Va tenir lloc el 7 de març de 1714. Aquest va ser el primer tractat en Francès. Va ser l'inici de l'ús del francès com a llengua franca de la diplomàcia.
  • Pulicació de les cartes filosòfiques

    Pulicació de les cartes filosòfiques
    Es compon de vint-i-cinc cartes que aborden assumptes bastant variats: la religió, les ciències, les arts, la política o la filosofia (de Pascal). Les cartes filosòfiques és una obra de Voltaire publicada el 1734.
    En les quatre primeres cartes, Voltaire descriu els quàquers, els seus costums, les seves creences i les seves històries.
  • Es publiquen els primers articles de l'Enciclopèdia

    Es publiquen els primers articles de l'Enciclopèdia
    Sistematitzava (reduir a sistema) l'enorme saber que circulava en l'Europa del segle XVIII(18) seguint una ordenació alfabètica.
    L'enciclopèdia volia democratitzar el saber, posant-lo a l'abast de tots. Tenía un preu molt elevat, quedaria reduïda a la "República de les lletres", una selecta minoria d'intel·lectuals repartits per tot Europa.
    La primera edició de l'enciclopèdia va ser publicada per Diderot i d'Alambart a París entre el 1751 i 1772.
  • Publicació de les Màximes generals, de F. Quesney

    Publicació de les Màximes generals, de F. Quesney
    En l'obra de François Quesnay, va proposar una política econòmica liberal: llibertat de preus, del mercat, llibertat d'empresa i de cultius, llibertat de circulació i de comerç, reducció de les barreres d'aduanes, i simplificació del sistema tributari reduint-lo a un unic impost sobre la renta de la terra. L'obra es va publicar el 1760, l'autor va néixer el 1694 i va morir el 1774.
  • Publicació de La Riquesa de les nacions

    Publicació de La Riquesa de les nacions
    Indagació sobre la natura i les causes de la riquesa de les nacions o, La riquesa de les nacions, és l'obra més cèlebre d'Adam Smith. Va ser el primer llibre modern d'economia. La riquesa de les nacions va ser publicada el 1776 per Adam Smith.
    Hi examina diferents sistema d'economia política, en particular el mercantilisme i la fisiocràcia. Hi descabella teories econòmiques sobre la divisió del treball, el mercat, la moneda..etc
  • Mort de Carles III

    Mort de Carles III
    Carles és considerat un paradigma (exemple de seguir) del despotisme il·lustrat, ja que durant el seu negat duge a terme importants reformes. Va morir el 14 de desembre de 1788.
    Era fill de Felip V i Isabel de Frenéssiu. Es va limitar l'autoritat dels jueus dioceants, es va produir el restabliment del pas regi i es van reduir les amortitzacions de béns.
  • Antic Règiim

    Antic Règiim
    L'Antic Règim era un sistema econòmic, polític, social i cultural. Era una societat a la que els francesos volien posar fi amb la revolució francesa.
    L'Antic Règim és existent a Europa des del segle XVI(16) fins al segle XVIII(18). Abans de la revolució francesa.
    La seva religió consistia amb que tot era explicat per la divinitat, consideraven que la societat havia estat creada per la divinitat.