-
1469
Matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran de Catalunya i– Aragó
el 1469
es va produir la unió dinàstica dels dos regnes peninsulars. Fou només dinàstica perquè la unió no va ser pas política, ja que cada regne es continuava regint per les seves lleis i constitucions; l’única política comuna era l’exterior,
encara que aquesta era exercida normalment per Ferran, ja que Catalunya tenia una tradició de relacions exteriors que no tenia Castella. E -
1516
Carles V
El primer Àustria va heretar dels seus avis paterns l’imperi Alemany i els Països Baixos, i dels seus avis materns tots els territoris de la Corona d’Aragó i
de Castella (Castella, Canàries, territoris africans i territoris americans). -
1556
Felip II
A més dels territoris de la Corona de Castella i els de la Corona d’Aragó, a partir de 1580 es va convertir en rei de Portugal. Va haver de fer front als problemes heretats del seu pare, Carles V -
Felip III
Durant el regnat de Felip III (1598– 1621) es va produir l’expulsió dels moriscos
el 1609, que eren els musulmans que vivien a la Península ibèrica Aquest fet
va ser molt negatiu per a l’economia peninsular, ja que els moriscos controlaven les principals innovacions tècniques en l’agricultura. Com que la guerra
als Països Baixos durava des de 1566, va acordar amb els holandesos una pau
de dotze anys, ja que Castella estava exhausta econòmicament. -
Felip IV
El regnat de Felip IV (1621– 1665) va ser molt negatiu. Espanya va participar
en la guerra dels Trenta Anys (1618– 1648), que va enfrontar catòlics i protestants. Es va reprendre la guerra contra Holanda. També va començar una desastrosa guerra contra França, que també era catòlica. -
Carles II
El regnat de Carles II (1665– 1700) marca la fi de la dinastia dels el 1700, en
morir sense descendència. A través del neoforalisme va cercar la pau amb els
territoris que formaven part de la monarquia hispànica, sobretot amb Catalunya. A partir de 1680 va començar una recuperació econòmica. -
Societat i economia a la Catalunya moderna
Durant els segles XVI i XVII, Catalunya va experimentar una lenta recuperació
demogràfica. La principal raó d’aquest creixement s’explica per la immigració
procedentd’Occitània alllargdel segle XVI.Al segle XVII, concretament capal
1650,Catalunya vapatir unretrocés demogràfic, degut, sobretot,a la pesta,
que va provocarla mort del 20% de la població catalana.
A partir de 1680, coincidint amb la recuperació econòmica, la demografia va
començar a recuperar-se. -
La situació al camp
Al llarg del segle XVI i fins la dècada de 1680, el camp català es troba en una situació de precarietat i pateix èpoques de fam. Els conreus més importants
eren els cereals, seguits de la vinya, les verdures i els llegums. -
Els grups socials a les ciutats catalanes
La societat estava dividida en estaments o grups com a la Baixa Edat Mitjana.
Hi havia els anomenats ciutadans honrats, que comprenien els grans mercaders, els banquers i els nobles, que en aquesta època van passar a viure del
camp a la ciutat. Després hi havia el grup dels professionals liberals (metges,
advocats,jutges...),
