-
Period: to
La Pau armada
Fou un període de la història política d'Europa que s'estén des de la fi de la Guerra Franco-Prusiana fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial i que es caracteritza pel fort desenvolupament de la indústria bèl·lica de les potències i per la creixent tensió en les relacions internacionals. Aquesta cursa entre les potències europees, o ajudades pel creixement de la Belle Époque de finals de segle XIX i principis del segle XX, va ser una de les causes més notòries de la Primera Guerra Mundial. -
Creació de la Triple Aliança
La Triple Aliança va ser una coalició per iniciativa d'Otto von Bismarck per poder evitar un conflicte entre l'imperi Rus i l'imperi Austrohongarès, estava integrat per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
La Primera Guerra Mundial va acabar definitivament amb aquesta aliança, l'any 1915 Itàlia va decidir combatre de part dels aliats i va declarar la guerra a les potències centrals, i així, pel Tractat de Londres, va acabar formant part de la Triple Entesa. -
Alemanya ajuda al Soldà del Marroc contra França i Espanya
Va ser la priemra crisi marroquí, alemanya ofereix suport al soldà de Marroc per tal de que pogués resistir la pressió francesa per establir un protectorat. Crisi internacional sobre l'estatus colonial del Marroc entre març de 1905 i maig de 1906. Aquesta crisi va estar a punt de desencadenar una guerra entre França i el Regne Unit contra l'Imperi alemany, el que podria haver ocasionat la Primera Guerra Mundial, només que gairebé una dècada abans. -
Conferència d’Algecires
Va tenir lloc a la ciutat andalusa d'Algecires entre el 16 de gener i el 7 d'abril, l'objectiu era solucionar la primera crisi marroquina.
Va sorgir al 1904 per l'acord de França i Espanya de delimitar zones del Marroc i que les dues potències exercien el seu protectorat. Alemanya també volia un protectorat, i va iniciar una ofensiva diplomàtica amb la visita a Tànger de kaiser Guillem II, on va anunciar el seu suport a la independència marroquina i convoca una reunió de les potències afectades. -
Creació de la Triple Entesa
La Triple Entesa va ser una aliança estratègica formada per França, Gran Bretanya i Rússia, que buscaven ser un contrapès al poder dels imperis centraeuropeus (Triple Aliança).
Aquesta coalició es va crear per garantir la seva seguretat (dels tres països) davant de possibles agressions d'altres estats, ja que estaven influenciats per les tensions continentals i les crisis balcàniques de fins de segle XIX. -
Alemanya ajuda als marroquins durant una insurrecció popular contra el domini francès
L'Incident d'Agadir o segona crisi marroquí va ser una breu crisi internacional provocada pel desplegament d'una força substancial de tropes franceses a l'interior del Marroc. Aquesta crisi va ser entre França i Alemanya, per l'enviament d'un vaixell canoner alemany a Agadir, que es va resoldre mitjançant un acord pel qual França cedia a Alemanya amplis territoris al Camerun, a canvi del reconeixement alemany del protectorat francès sobre la major part del Marroc. -
Primera Guerra balcànica
Conflicte armat entre l'imperi otomà i la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària). L'objectiu era eliminar dels territoris de les nacions de la Lliga Balcànica tota presència del govern otomà. Les petites nacions balcàniques van aconseguir expulsar als otomans de gairebé tot el territori de la península, però no van poder evitar enfrontar-se entre si pel repartiment de les terres que els havien arrabassat. L'imperi otomà tenia menys soldats a l'exèrcit i van tenir desventatge. -
Segona Guerra balcànica
Va ser un breu conflicte que va enfontar a Bulgaria amb els seus antics aliats de la Lliga Balcànica, amb Romania i l'Imperi Otomà. El Tractat de Londres va crear friccions entre els aliats balcànics i el 1913, Grècia i Sèrbia van posar fi a la seva aliança amb Bulgària i va provocar la segona guerra balcànica. Els combats van durar 33 dies i van començar amb una ofensiva bulgara que va donar pas a contraofensives sèrbies i gregues. -
Assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran
El 28 de juny va ser assassinat l'arxiduc Francesc Ferran per Gavrilo Princip, un nacionalista sèrbic, per poder frenar l'expansió de l'Imperi Austrohongarès. Àustria-Hongria va exigir a Serbia que investigui l'assassinat, però es van negar. Aquest assassinat va ser el detonant que va fer exclatar la Gran Guerra, quan l'imperi Austrohongarès li declara la guerra a Serbia i les altres potències van reaccionar. -
Inici de la Primera Guerra Mundial
Fou una confontació bèl·lica, que va passar principalment a Europa i que va acabar l'11 de novembre de 1918, va implicar a totes les potències del món. Va començar amb una guerra de moviments, Alemanya comença a posar en marxa el Pla Schlieffen (conquereix Luxemburg i Bèlgica per entrar a França), la Batalla del Marne (Gran Bretanya esperaba als Alemanys en bèlgica i Luxemburg) i el Front Oriental (Russos derrotats pels Alemanys a la Batalla de Tannenberg). Acaba sent una guerra de posicions. -
Period: to
Guerra de moviments
Son operacions de 1914, especialment els atacs alemanys per derrotar a França i Rússia. La guerra s'inicia en el Front Occidental amb un pla dels alemanys anomenat Pla Shlieffen, conquerir Bpelgica i Luxemburg per arribar a Fraça. Continua amb la Batalla del Marne, en la qual Gran Bretanya esperaba als alemanys en Luxemburg. Després continua en el Front Oriental mab la Batalla de Tannenberg, en la qual els russos són derrotats pels alemanys, i Serbia frena a Àustro-Hongria. -
Batalla de Tannenberg
Fou una batalla del front oriental de la Primera Guerra Mundial, que va enfrontar el II exèrcit rus i el VIII exèrcit alemany en Prusia Oriental. La batalla va tenir com a conseqüència la quasi total aniquilació del II exèrcit rus, va haver-hi 12 mil morts i ferits i més de 170 mil baixes. El pla dels russos consistia a envair l'Imperi Alemany per la seva zona oriental amb dos cossos d'exèrcit i fer cedir als alemanys a la ciutat de Konigsberg. La batalla va acabar amb la victoria dels alemanys. -
Period: to
Guerra de trinxeres
Les trinxeres eren forats que feien els soldats a terra per protegir-se dels atacs enemics, van construir trinxeres desde el Front Occidental fins al mar del nord. Els fronts no avancen, i com no s'avançava més països s'unien a la guerra, 1914: Turquia i Imperi Otomà (Triple Aliança); 1915: Itàlia i Bulgària (Triple Entesa); 1916: Batalla de Verdun (ofensiva d'Alemanya) i Batalla del Somme (ofensiva anglofrancesa). Treva de Nadal 1914, no disparar-se. Innovació de moltes armes noves. -
Batalla de Verdún
Va ser un combat al front occidental lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses,el 21 de febrer els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun, Mosa, i la batalla va durar 9 mesos i 27 dies. En aquesta batalla va haver-hi 700 mil baixes, 305 mil morts i 400 mil ferits, gairebé a parts iguals entre els dos bàndols. Va ser una de les batalles més sagnants pel tipus d'armes, va dominar l'artilleria, però també es van utilitzar llançaflames i gas verinós. -
Batalla del Somme
La Batalla del Somme fou una de les més llargues i sagnants de la Primera Guerra Mundial en el front occidental, amb més d'un milió de morts i ferits. Durant cinc mesos, els exèrcits britànics i francesos van combatre als alemanys en una brutal batalla de desgast en un front de 24 quilòmetres. La batalla és recordada pel seu primer dia, en què els britànics van patir 57.740 baixes, de les quals 19.240 van ser mortals i la majoria d'aquestes baixes varen ser en les primeres hores de lluita. -
Triomf de la Revolució Soviètica
Fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica. Es va dividr en dues fases, la primera, la Revolució de Febrer, en la qual es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'estableix una república de caràcter liberal. I en la segona, la Revolució d'Octubre, va ser una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets prengueren el poder. -
Period: to
1917: Entrada dels EUA i final de la guerra
Estats Units va ser neutral en la Gran Guerra, però va donar suport a Gran Bretanya proporcionant-li materials i provisions. Els Estats Units van entrar a la guerra després de que Alemanya enfonsés un vaixell que portava provisions. Triomf Revolució Comuista, Rússia es retira i signa Tractat de Brest-Litovsk. El 1918 l'Imperi Austro-Hongar firma Armistici, soldats alemanys no volen luitar i abandonen o es revolten, derroquen al alkaix¡zer Guillem II. L'11 novembre Alemanya signa la pau. -
Period: to
Guerra Civil Russa
Va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa. El suport de potències occidentals en la guerra s'anomena Intervenció Aliada a Rússia. Es va desenvolupar en tres fronts principals, est, sud i el nord-oest. -
Naixement de la República de Weimar
Va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial, fou un període de gran inestabilitat política a causa de l'atomització de partits petits al parlament, pel rebuig dels militars a acceptar la derrota. Aquest període es va caracteritzar per la gran inestabilitat política i social, en què es van produir cops d'Estat militars i dretans, intents revolucionaris per part de l'esquerra i fortes crisis econòmiques. -
Period: to
Entreguerres
Cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra mundial i la Segona Guerra mundial i es tracta de dues dècades marcades pel canvi radical en la relació de forces internacional. Ideològicament fou una època turbulenta i molt sovint violenta, marcada per l'aparició de grups paramilitars lligats a partits polítics.Durant aquests vint-i-un anys, es produeixen nombrosos conflictes internacionals, i el fràgil equilibri de forces organitzat per la Societat de Nacions és qüestionat molt sovint. -
Period: to
Feliços anys 20
El creixement econòmic nord-americà es va allargar durant els deu anys que van seguir la fi de la guerra. Va ser una dècada de
prosperitat, en què l’estil de vida nord-americà i els valors que l’emparaven que prometien enriquiment i benestar als seus ciutadans, es van convertir en el model per al món sencer.
Es va obrir el camí a l’era del consum de masses, i la prosperitat es va reflectir en un gran apogeu de la brosa. -
Segona Batalla del Marne
Fou l'última gran ofensiva alemanya en el front occidental, l'atac va fracassar quan un contraatac aliat encapçalat per les forces franceses i nord-americanes va desbaratar el flanc dret alemany, causant greus baixes. Aquesta batalla va ser l'última esperança dels alemanys de poder arribar a París per firmar la pau amb els anglesos. La derrota dels alemanys va marcar el començament de l'avanç aliat, que va concloure en l'armistici signat amb l'Imperi alemany uns cent dies més tard. -
Alemanya signa l’armistici
Va ser un tractat signat a Le Francport a prop de Compiègne, que va acabar la lluita en la Primera Guerra Mundial entre els aliats i el seu oponent, l'Imperi alemany. L'Armistici de Compiègne estableix la retirada immediata de totes les tropes alemanyes que estaven en els països involucrats en el conflicte bèl·lic, i la signatura es va donar a les 5 del matí en un vagó al bosc de Compiègne. Una de les raons per les quals es signava era perquè per a Alemanya la situació militar era insostenible. -
Benito Mussolini crea els Fasci di Combattimento
Fou un moviment polític creat a Milà el 23 de març de 1919 i aquesta organització forma el nucli del que serà el Partit Nacional Feixista, fundat el 1921. Eren faccions de combat, grups paramilitars uniformats amb camises negres, amb els quals pretenia frenar l’auge del moviment obrer, a base d’atacar violentament els sindicats obrers i els seus líders. -
Aixecament Espartaquista
Fou un moviment revolucionari marxista creat en Alemanya i els seus fundadors van ser Karl Liebknecht i Rosa Luxemburgo. Van ser la vaga general i les lluites armades a Berlín del 5 al 12 de gener de 1919, que en ser sufocades van donar pràcticament per finalitzada la Revolució de Novembre. La Lliga Espartaquista es va convertir en el Partit Comuista d'Alemanya. Li van donar el nom a la lliga d'Espartaco perquè va ser el líder de la rebelió d'esclaus més gran de la historia de Roma. -
Signatura del Tractat de Versalles
Fou un tractat de pau signat al final de la 1ª Guerra Mundial que va posar fi a l'estat de guerra entre Alemanya i els països aliats i va ser signat al Saló dels Miralls del Palau de Versalles. Alemanya va ser considerada responsable del conflicte, i va haver de reduir el seu territori, va cedir tot el seu imperi colonial a les nacions vencedores, se li va prohibir l'ingrés a la Societat de Nacions i va haver de pagar els danys causats durant la guerra, va ser l'única responsable de la guerra. -
Hitler es torna el líder del NSDAP
Hitler era un soldat desmobilitzat de la Primera Guerra Mundial que no havia acceptat la derrota d’Alemanya. Sota el comandament de Hitler, el Partit Nazi es va convertir en un moviment de masses i va governar Alemanya com un Estat totalitari en el període 1933-1945. La seva ideologia va ser recollida al llibre Mein Kampf, on va expressar el menyspreu per la democràcia i l’odi al marxisme i comunisme. -
Transformació dels Fasci di Combattimento en el Partit Nacional Feixista
Va ser un partit polític italià, màxima expressió del feixisme i única formació política legal durant la dictadura de Benito Mussolini, entre 1925 i 1943. Es basava en la construcció d’un Estat fort, que garantís la propietat privada, i en una política exterior expansionista. El nou partit va gaudir del suport de la petita burgesia, de finançament dels grans propietaris agrícoles i industrials i de la tolerància de l’Església catòlica i del monarca, Víctor Manuel III. -
Period: to
La Nova Política Econòmica (NEP)
La NEP Va estar en marxa entre 1921 i 1928 i La NEP va concebre’s com una resposta transitòria a la crisi, que consistia en un retorn parcial a l’economia de mercat. L’estat va mantenir sota el seu control els transports, el comerç exterior, la banca i les grans empreses. La NEP també va estimular el ressorgiment de la burgesia, amb l’enriquiment d’alguns camperols acomodats (Kulaks), industrials i comercials. Això va provocar fortes tensions i va generar un debat molt important dins del partit. -
Marxa sobre Roma
Benito Mussolini i el Partit Nacional Feixista van arribar a prendre el poder a Itàlia l'octubre de 1922, la marxa marca convencionalment el principi del règim feixista i el final del règim parlamentari. Mussolini es va queixar de la incapacitat del govern per mantenir l’ordre en la vaga general dels sindicats socialistes i anarquistes, i va exigir al rei que li lliurés el govern, i per demostrar la seva força va organitzar això. Finalment, el monarca pressionat, el va nomenar cap de govern. -
Mussolini puja al poder
Mussolini va dur a terme un procés de restricció de les llibertats i de persecució dels seus adversaris, socialistes, comunistes i democratacristians. Després de les eleccions de 1924 va instaurar un règim autoritari, Mussolini es va atribuir plens poders. Va prohibir les vagues, substituir els sindicats per un sistema de corporacions per oficis i controlava l'economia, l'Estat exercia un control duríssim sobre la societat. I també signa un concordat amb la Santa Seu. -
Putsch de Munich
Va ser un intent fallit de cop d'estat que es va produir entre el 8 i el 9 de novembre de 1923, quan el líder del NSDAP Adolf Hitler, el militar Erich Ludendorff, i d'altres militants nazis van tractar sense èxit de prendre el poder a Munic, Baviera i Alemanya. Van irrompre a la Bürgerbräukeller, una cerveseria al sud de Munic, on el governador de Baviera, Gustav von Kahr estava pronunciant un discurs. -
Inici de dictadura feixista italiana
La política econòmica del feixisme, conegut a Europa, era un ingredient essencial del totalitarisme econòmic tal com el practicaven Mussolini i Hitler. La Primera Guerra Mundial va ser decisiva en la gestació de el feixisme, a l'provocar canvis massius en la concepció de la guerra, la societat, l'Estat i la tecnologia. El feixisme es presenta com una tercera via que s'oposa tant a la democràcia liberal en crisi com a les ideologies de el moviment obrer tradicional en ascens. -
Stalin es converteix en el dirigent principal del PCUS
En morir Lenin, Stalin va arribar al poder: va imposar una dictadura personal, stalinisme, i va exercir una dura repressió, que va afectar el conjunt de la població, inclòs el mateix Partit Comunista, que controlava tots els òrgans de l’Estat. El lideratge de Stalin va quedar reforçat pel culte a la personalitat del dictador. Van ser especialment castigats els pagesos rics, que s’oposaven a la col·lectivització, els dissidents polítics i molts membres del propi Partit Comunista. -
Period: to
Estatalització de l’economia soviètica
Es va fer servir el Gosplan, un organisme estatal creat el 1921. Així, el govern dissenyava els plans quinquennals, on s’establien els objectius econòmics que s’havien d’aconseguir en cinc anys i els recursos que s’utilitzarien per arribar-hi. L’objectiu dels plans quinquennals era treure la Unió Soviètica de l’endarreriment
econòmic, assolir el desenvolupament industrial i convertir-lo en un país autosuficient. La propietat privada dels mitjans de producció va desaparèixer. -
Crac borsari a Wall Street
Representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, va començar el 24 d'octubre (dijous negre) fins el 29 d'octubre (dimarts negre). Milers d’inversors es van arruïnar i el pànic es va apoderar dels ciutadans, que van acudir als bancs per retirar els seus diners. Va provocar una recessió econòmica generalitzada, anomenada La Gran Depressió. El consum va baixar amb l'augment de l'atur, La xifra d’aturats va augmentar a 13 milions el 1932. -
Creació dels gulags
Era una institució penal de la Unió Soviètica. Tot i que els camps de treballs forçats van operar a Rússia abans d'aquesta data i de l'establiment de la Unió Soviètica, el gulag va ser oficialment creat el 25 d'abril de 1930 i dissolt el 13 de gener 1960. El gulag s'ha conegut principalment com el lloc d'empresonament de presoners anomenats polítics (exministres, sacerdots, ciutadans deportats...) i com un mecanisme de repressió a l'oposició a l'Estat socialista. -
Period: to
La Gran Depressió
La manca de planificació del sistema capitalista feia consubstancial l'aparició de crisis cícliques: a una fase d'alça de preus, beneficis i producció, en succeïa una altra de depressió, amb caiguda dels preus i de la producció, que ocasionaven l'atur forçós. S'originà inicialment als Estats Units d'Amèrica, a partir del crac borsari del 24 d'octubre de 1929 a Wall Street i des dels Estats Units es va estendre a la resta del món capitalista. La crisi provocà grans taxes de desocupació. -
Creació del New Deal
Va ser un programa basat en les idees de l’economista J. M. Keynes, que defensava la intervenció de l’Estat en economia. Els principals àmbits d’actuació van ser l'àmbit econòmic (es proposen ajudes per a les empreses privades en dificultats i s'estableix un control sobre els bancs) i l'àmbit social (l'Estat promou obres públiques, incentiva l’augment salarial i redueix la jornada laboral a 40 hores setmanals). -
Period: to
L'Era feixista
Els règims feixista italià i nazi alemany van desenvolupar, com hem vist, una política expansionista que aspirava a engrandir les seves fronteres territorials i desafiava el consens establert a la Societat de Nacions. Per això van reforçar l’exèrcit, van impulsar el militarisme i van proporcionar una intensa cursa d’armaments. En aquests països es va exaltar el sentiment nacional i es va iniciar una política exterior agressiva que va conduir a l’esclat d’un nou enfrontament mundial. -
Hitler és nomenat canceller d’Alemanya
El gener de 1933, els partits conservadors no aconsegueixen prou suport de la població i pressionen el president Paul von Hindenburg perquè nomeni canceller a Hitler. Hitler aconsegueix que el nomenin canceller després d'un pacte amb les forces conservadores i liberal-burgeses, espantades per els bons resultats dels comunistes i la relativa victòria de la socialdemocràcia. -
Incendi del Reichstag
En plena campanya electoral, els esquadrons nazis van provocar l’incendi del Reichstag (el Parlament) i en va acusar als comunistes. Aquest incident va servir a Hitler de pretext per prohibir als comunistes, eliminar als seus adversaris i exigir plens poders. La policia va trobar Marinus van der Lubbe, un comunista revolucionari holandès sense feina dins de l'edifici, i els líders nazis es van decidir a culpar el Komintern de l'incendi, va ser declarat culpable i el van decapitar el 1934. -
Hitler és proclamat Führer
El 1934, després de la mort de Hindenburg, Adolf Hitler es va proclamar Führer i Canceller del III Reich. Es va presentar com a alternativa al descontentament social i a la crisi política i
econòmica, va emprar les seves habilitats de lideratge, va presentar un programa demagògic i populista i les organitzacions paramilitars nazis van imposar el terror eliminant tota oposició política i intel·lectual que s’oposava a la barbàrie. -
Creació de la Gestapo
L’any 1934 es va crear la Gestapo (Policia Secreta), dirigida per Himmler i encarregada de la repressió dels opositors al règim i del control sobre l’opinió pública. Es va originar poc després de la pressa de poder del partit nazi l'any 1933 i el 1939 la Gestapo es va incorporar a l'Oficina Principal de Seguretat del Reich. Era famosa pels seus mètodes brutals de tortura i investigació per forçar les declaracions durant els interrogatoris. Va acabar sent declarada organització criminal. -
Inici de l’era nazi
La designació de Hitler com a canceller significà la fi de la República de Weimar i la transformació de l'Estat amb línia a les doctrines del nazisme. El nom que rep el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme és el Tercer Reich. Sota el govern de Hitler, Alemanya es va transformar en un estat feixista total, que controlava gairebé tots els aspectes de la vida. -
Itàlia envaeix Etiòpia
A Àfrica, el 1935, Itàlia va ocupar Etiòpia en el seu desig d’ampliar el seu imperi colonial. La invasió italiana d'Etiòpia, també anomenada segona guerra italo-etíop, va ser un conflicte armat de set mesos de durada, que es va lliurar entre octubre de 1935 i maig de 1936. Benito Mussolini sumergió a Italia en la Segunda Guerra Mundial del lado de las potencias del Eje junto a Alemania y en contra de los Aliados encarnados por Gran Bretaña y Francia. -
Inici dels processos de Moscú
Van ser una sèrie de judicis contra els adversaris polítics de Ióssif Stalin durant la Gran Purga, molts dels acusats van ser executats. Després de les revelacions de Nikita Khrusxov a la dècada de 1950, els Judicis de Moscou són coneguts actualment com a "judicis espectacle" on els veredictes estaven predeterminats, i on es justificà l'ús de les confessions coaccionades, obtingudes mitjançant la tortura i les amenaces a les famílies dels acusats. -
Nit dels vidres trencats
En la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir indústries i comerços, i es van detenir entre vint-i-cinc i trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90. Tot avia estat organitzat per les SS (Seccions de Protecció) a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual culpaven de tots els problemes alemanys.
