-
395
Sarcòfag de Juni Basso
Relleu en tres de les cares. La frontal conté 10 escenes d'alt relleu, repartides en dos pisos. Les laterals representen escenes en baixos relleus en dos pisos d'amorets realitzant la verema. S'intercalen escenes desordenades de l'Antic Testament (Adan i Eva temptats per la serp, el moment del primer pecat, origen de la mort i de l'expulsió del Paradís; el sacrifici d'Isaac; el profeta Daniel entre els lleons), amb altres del Nou (Crist entrant en ruc a Jerusalem; l'aprehensió de Crist). -
432
Basílica de Santa Sabina
Destaca l'amplitud i el sentit longitudinal, la gran lluminositat, gràcies a l'alçada de la nau central que possibilitava obrir nombroses obertures, tancades amb plaques translúcides de mica o alabastre. -
535
Sta Sofia de Constantinoble
El més destacable d'espai és la gran cúpula gallonada, que no té tambor, està construïda amb materials de poc pes, com àmforilles que permet obrir l'anell de finestres donant la sensació que la cúpula flota. -
550
Corona de Recesvint
Sobre la diadema hi ha una xarxa de safirs i perles. La corona penja de 4 cadenes formades per petites baules amb forma de fulla de perera que es reuneixen en una doble assutzena sobre la qual se situa un petit capitell realitzat en vidre de roca. De la part central de l'assutena parteix una cadena a l'extrem inferior de la qual es troba una creu adornada amb 7 perles i 6 safirs. De la part inferior de la diadema pengen lletres que formen la dedicació real. -
850
San Miguel de Lillo
La seva decoració escultòrica és amb relleu; especialment la dels brancals de la porta d'entrada, possiblement inspirada en un díptic consular bizantí del s.VI. Tota la decoració escultòrica en brancals, bases i capitells denota una forta influència bizantina, oriental i fins i tot llombarda, presentant un cert encant primitivista i antinaturalista. -
1030
St. Vicenç de Cardona
A una de les zones més orientals de l'església, les naus es veuen creuades per un transsepte, el qual, encara que és una mica més ample que les naus, és força curt i no sobresurt gaire de la planta. Aquest transsepte dona a l'església la típica forma de creu llatina. -
1123
Frescos de l’absis de St. Climent de Taüll
A la part superior de l’absis hi ha la imatge de la Maiestas Domini, el Crist Jutge assegut sobre l’arc del Cel, amb la terra als seus peus. Crist està beneint amb la mà
dreta i amb l’esquerra està aguantant un llibre amb la frase Ego sum lux mundi (‘Jo sóc la llum del món’).
Hi ha la representació simbòlica dels quatre evangelistes, presentats cadascú per un àngel. A cadascun dels dos extrems hi ha un àngel serafí.
La funció d'aquesta pintura és eminentment
didàctica. -
1150
Catedral de Nôtre- Dame
La façana occidental es compon de tres seccions horitzontals. A la base, tres pòrtics preparen l'entrada dels fidels a un espai interior absolutament subjugant. Els tres pòrtics, encara que semblants, difereixen en els processos de creació, les dimensions i els temes, tal com s'expressa als timpans. -
1150
Majestat Batlló
Els braços es disposen perpendiculars al cos i la seva grandària és desproporcionada per com són de grans; no hi ha corona d'espines, símbol del martiri i passió. L'eix de simetria es veu alterat mitjançant el recurs d'inclinar el cap de Crist cap a la banda esquerra. La creu està pintada en franges en blau, blanc i vermell, i a la part superior es llegeix la inscripció “JHS NAZARENUS REX IUDIORUM”, és a dir, “Jesús de Natzaret, Rei dels jueus”. -
1190
Absis de Monreale
Hi ha el Totpoderós (Pantocràtor), de proporció més gran que els altres per mostrar un dels trets de la identitat divina (ser més que els humans, no limitat); la distància entre els seus ulls és de tres metres, i sembla que mira a l'espectador des de qualsevol lloc de la catedral, el suport corbat del quart d’esfera manifesta que es troba al Cel (que a l’època es considerava circular); respon a la tipologia de la icona del Crist Salvador. -
1305
La resurrecció de Llàtzer
L’obra té un cert dinamisme, gràcies a la diagonal de la muntanya i els gestos dels personatges. La llum té un tractament acurat i busca efectes espacials, il·lumina o enfosqueix els diferents plecs de les túniques o crea ombres a la muntanya. De fet, les línies dels plecs i les tonalitats que crea la llum i els colors aporten volum o corporeïtat a les figures i les fa més naturals. -
1333
L’anunciació (Simone Martini)
Presenta influència bizantina:
- fons daurats símbols de la divinitat.- importància del dibuix que delimita amb tintes negres els contorns
- a l'àngel, sobretot a les ales, i la Verge dominen els traços curvilinis i sinuosos.
- desproporció de personatges respecte a l'arquitectura.
-
1350
Alhambra de Granada
La religió musulmana no permet la decoració de murs amb figures humanes o d'animals sinó temes vegetals, s'utilitza un sistema de columnes propi i únic. Es tracta d'una columna de fust cilíndric molt fi, amb una gran motllura còncava com a base i anells decoratius a la part superior. El capitell, dividit en dos cossos, presenta al primer, en forma de cilindre, una decoració molt senzilla i sobre ell un prisma amb els angles de la base arrodonits, decorat d'ataurique. -
1434
El matrimoni Arnolfini
El llenguatge no verbal de la parella. A través de la seva postura i gestos reflecteixen el paper que cadascú compleix dins del matrimoni: ell representa la severitat i el poder moral de la casa, mentre que ella, amb el cap ajupit, representa la submissió i la maternitat. -
1505
El jardí de les delícies
El color varia segons el tem tractat. El paradís es representa amb un domini del color verd i groc, els quals són colors que transmeten puresa i renovació. En canvi, a la dreta, a l'infern, hi predominen els colors vermells i negre que transmet maldat. I a la imatge central el Jardí de les delícies hi ha la mateixa llum que al paradís, però aquí hi ha cossos nus i blancs.