-
3100 BCE
Antic egipte
Que és l'antic Egipte:
L'antic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan. -
3100 BCE
Segueix el periode prehistoric
Segueix el període prehistòric a Egipte i sorgí cap al 3100 aC (segons la cronologia convencional de l'antic Egipte) amb la unificació política de l'Alt i el Baix Egipte sota Menes (sovint identificat amb Narmer).[1] La història de l'antic Egipte consisteix en una successió de regnes estables separats per «períodes intermedis» de relativa inestabilitat: el Regne Antic (bronze antic), el Regne Mitjà (bronze mitjà) i el Regne Nou (bronze final). -
3100 BCE
Introducció imperi Antic
L'Imperi antic o Regne antic fou un període de la història de l'antic Egipte, entre les dinasties III i VI, en què l'estructura de l'estat esdevé centralitzada progressivament per la pèrdua del poder dels nomós en favor d'un poder central únic que abasta tot el país. -
3100 BCE
Regne nou
Assolí el seu apogeu durant el Regne Nou, quan dominava gran part de Núbia i un tros considerable de l'Orient Pròxim, època a partir de la qual inicià un lent declivi. -
2686 BCE
Imperi Antic
És l'època coneguda sobretot per la consolidació del seu art, es construeixen les piràmides i els hipogeus com a grans monuments funeraris dels faraons, i grans progressos en l'escultura i el relleu. Però, també constitueix el període de formació per excel·lència de l'escriptura: la hieràtica apareix ara per primer cop. Pel que fa a la religió, el panteó es troba totalment format a la fi del període. -
2345 BCE
Regne nou
L'Imperi nou, de vegades referit com a Imperi egipci, és el període de la història de l'antic Egipte entre el segle XVI aC i el segle XI aC, que comprèn les dinasties XVIII, XIX, i XX. L'Imperi nou (1570-1070 aC) va succeir al segon període intermedi i va ser succeït posteriorment pel tercer període intermedi. Va ser l'època més pròspera d'Egipte i va marcar el seu zenit com a potència. -
2040 BCE
L'imperi mitjà
L'Imperi mitjà, s'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjan dinastia XI; fet que comporta l'acabament del denominat primer període intermedi d'Egipte. Aquesta època comprèn la segona part de la dinastia XI i la dinastia XII[a] i va gaudir d'una florescència de les arts i la literatura i es van viure temps de pau i prosperitat. Tanmateix, l'establiment de grups asiàtics al nord d'Egipte a finals del Regne Mitjà van donar lloc al segon període intermedi d'Egipte.[1] -
1069 BCE
Període intermediari
Període Intermedi (c. 1069-664 aC 1 ) és la tercera transició que uneix les dues grans èpoques del Nou Imperi i el Període Tardís , l'últim capítol de la història de l'Egipte faraònic . Cobreix un període de prop de tres segles des del segle xi fins al segle vii i està dominat per dinasties de tribus líbies assentades al delta del Nil i a l'Egipte Mitjà en particular, mentre que l'Alt Egipte s'allunya gradualment de la influència dels sacerdots d'Amon a la influència cada cop més -
713 BCE
Conquesta del Regne de Toledo i el Ducat d'Aquitània
En la primavera del 713 Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill de Mussa ibn Nussayr, governador de Kairuan, firmava un pacte de capitulació amb el noble Teodomir, pel qual aquest reconeixeria la sobirania islàmica i passava administrar un ampli territori que abastava les conques dels rius Segura i Vinalopó, la futura kura de Tudmir, amb el seu centre a Oriola. Aquest és el punt de partida de la islamització del Xarq al-Andalus, per la costa mediterrània ibèrica.[1] -
323
Regne Ptolemaic
El Regne Ptolemaic, un estat hel·lenístic fundat poc després de la mort d'Alexandre, exercí la sobirania sobre Egipte fins al 30 aC, quan, sota Cleòpatra VII, fou annexat a l'Imperi Romà i convertit en una província romana.[2]