-
1r CONGRÈS DE LA FEDERACIÓ REGIONAL ESPANYOLA DE L’AIT (FRE)
Es va celebrar a la ciutat de Barcelona. Fou el primer Congrés Obrer d'abast estatal. El manifest convidava a participar en totes les Societats de Treballadors, constituïdes o en projecte, adherides o no a l’Associació Internacional de Treballadors (AFI).
La FRE s'estructurà en seccions locals d'ofici i aquestes s'havien de coordinar amb les altres seccions del mateix ofici però de diferents localitat per formar les Uniones de Oficio de la Región Española. -
ARRIBADA A ESPANYA DE PAUL LAFARGUE
Després de l'episodi revolucionari de la Comuna de París de 1871, la repressió política va obligar Lafargue a emigrar a Espanya. Es va establir a Madrid. A diferència del que succeïa a altres països europeus, la influència de l'anarquisme en un país tan agrari com era Espanya fou enorme. Lafargue es va dedicar a intentar redirigir aquesta tendència cap al marxisme, tasca en la qual va estar assessorat per Friedrich Engels. -
2n CONGRÉS DE LA FRE
El segon congrés fou celebrat a Saragossa. Hi van assistir 47 delegats que representaven a 31 federacions locals i uns 25.000 afiliats que van escollir un nou consell federal. Es va produir una escissió encapçalada per Pablo Iglesias, els quals van formar la Nueva Federación Madrileña, partidària de la participació dels partits polítics en les relacions sindicals. -
CONGRÈS DE LA INTERNACIONAL
Es va celebrarà a la Haia. Fou el cinquè congrés de l'Associació Internacional de Treballadors.
Va ser dirigit per Karl Marx i F. Engels. Els italians no hi van participar, la delegació d'Alemanya va ser la més nombrosa, hi va haver una delegació espanyola. -
FUNDACIÓ DE LA NOVA FEDERACIÓN MADRILEÑA (MARXISTA)
La Nova Federació Madrilenya va ser una secció de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) fundada pel grup de marxistes madrilenys expulsats de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Els seus membres (Pablo Iglesias i Francisco Mora Méndez) van ser els que més tard van fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol. -
COMENÇA LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
Significa el restabliment de la Monrquia Espanyola i la dinastia borbònica en el fill d’Isabel II, el rei Alfons XII d’Espanya. El moviment obrer fo il·legal i les associacions obreres treballaren en la clandestinitat.
Es posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. -
LA NUEVA FEDERACIÓN MADRILEÑA ES TRANSFORMA
Els membres de la Federación Madrileña (Pablo Iglesias i Francisco Mora Méndez) van ser els que més tard van fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol. -
FUNDACIÓ DEL PSOE
PSOE fou fundat per Pablo Iglesias Posse, es va definia com un partit de classe obrera, socialista i marxista.
Al Congrés Extraordinari de 1979 van abandonar el marxisme com a definició ideològica.
Es va convertir en un de els dos partits polítics majoritaris d'Espanya, juntament amb el Partit Popular, -
TOLERÀNCIA A LA PUJADA AL PODER DEL GOVERN LIBERAL (SAGASTA
El Govern liberal va obrir una nova etapa. Als inicis del regne de Maria Cristina va introduir reformes importants. -
CANVI DE NOM DE LA FRE PER FTRE
Les diferències ideològiques i estratègiques sorgides a laFederació Regional Espanyola van provocar la dissolució de la FRE
La iniciativa va partir del grup anarcosindicalista català dirigit per Josep Llunas i Pujals, Rafael Farga Pellicer, Antoni Pellicer… Van intentar aprofitar l'oportunitat que oferia el nou govern. Es va permetre a la llibertat d’associació i es va posar fi a la clandestinitat -
ANARQUISTES DARRERE DE LA “MANO NEGRA”
La “Mano Negra” fou una presumpta organització anarquista secreta i violenta que va actuar a la regió d'Andalusia a principis de la dècada de 1880, durant el regnat d'Alfons XII, ia la qual se li van atribuir assassinats i incendis de collites i edificis.1 Els successos de l'anomenada Mà -
PUBLICACIÓ DE EL SOCIALISTA
El Socialista fou un òrgan d’expressió del Partit Obrer. El seu fundador va ser Pablo Iglesias, fundador també del PSOE. Al llarg de la seva Història, El Socialista ha difós les idees del partit i ha servit de mitjà de comunicació entre els líders del partit. -
LLEI D’ASSOCIACIONS POLÍTIQUES
Fins al 1887 les associacions eren secretes, no podien existir. Amb l’aprovació de la llei d’Associacions el 30 de juny d’aquell any, es va posar la primera pedra per avançar cap a la construcció del teixit associatiu. Les persones van poder-se unir per defensar els seus interessos i promocionar la cultura i la educació i enfortir els lligams per oposar-se als poders tradicionals. -
DISSOLUCIÓ DE LA FTRE
El maig de 1887 es va celebrar un nou congrés a Madrid on només van assistir 16 delegats. La nova Comissió Federal es va establir a Barcelona i caminava cap a la dissolució, feta a Barcelona en un darrer congrés. El sector més sindicalista va intentar crear una nova organització, la Federació Espanyola de Resistència al Capital. La branca anarquista de FTRE va organitzar a València, l'Organització Anarquista de la Regió Espanyola on es va donar la dissolució de la FTRE. -
FUNDACIÓ DE LA UGT
Es va crear la primera gran organització sindical on el Partit Socialista va celebrar el seu primer Congrés, nou anys després de la seva fundació. Tots dos Congressos es van celebrar a Barcelona. -
EL PSOE PARTICIPA EN LA CELEBRACIÓ DEL PRIMER DE MAIG
El Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional es va reunir a París el 1889 es va decidir declarar el dia 1 de Maig com a jornada reivindicativa i d'homenatge als anomenats “màrtirs de Chicago”. -
BOMBES AL LICEU DE BARCELONA
La Bomba del Liceu va ser un atemptat produït amb una bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, la nit en la qual es celebrava una inauguració de la temporada d'hivern. Era un escenari on hi freqüentava la burgesia de l'època. -
ATEMPTAT CONTRA MARTÍNEX CAMPOS, CAPITÀ GENERAL DE CATALUNYA
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona mentre es celebrava una desfilada militar presidida per el general Arsenio Martínez Campos. El general només va ser ferit però 17 persones van acabar greument ferides, una de les quals va morir. El autor de l'atemptat va ser l'anarquista Paulino Pallás. -
BOMBA CONTRA LA PROCESSIÓ DE CORPUS A BARCELONA
L'atemptat de la Processó del Corpus fou una acció terrorista a Barcelona contra la processó que se celebrava pel Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones i va fer que moltes altres resultessin ferides. -
PROCESSOS DE MONTJUÏC
Va ser un procés militar que va causar aproximadament 12 morts i 35 ferits. La repressió va afectar principalment a l'anarquisme obrer català. Es van detenir a 400 persones, les quals es van reclosar al castell de Montjuïc. -
ASSASSINAT DEL PRESIDENT DEL GOVERN CÁNOVAS DEL CASTILLO
L’assassinat es va produir al balneari de santa Águeda on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans. Va ser causat per un anarquista italià Michele Angiolillo que fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell, ell va justificar que ca cometre l’assassinat per motius de venjança a causa de les tortures del procés de Montjuïc. -
EL PSOE ACONSEGUEIX UN DIPUTAT A LES CORTS
Pablo Iglesias aconsegueix un primer escó per al PSOE a les Corts Generals, en d’altres eleccions i amb coalició es va anar incrementant el nombre de representants