Jana Moreno-Cas Irlandès

  • 1171

    Començament

    Començament
    La complicada i turbulenta història entre Londres i Dublín va començar amb la primera intervenció cambro-normanda a Irlanda que es va produir en 1167 i es va consolidar quan el llavors rei Enric II d'Anglaterra va desembarcar amb un gran exèrcit en 1171.
  • Acte d'Unió

    Acte d'Unió
    En 1800 es va fundar el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de l'aprovació de l'Acta d'Unió per part del Parlament irlandès, a Dublín.
  • Gover Autònom

    Gover Autònom
    En la dècada de 1870, el exprimer ministre britànic William Gladstone, juntament amb altres polítics, van donar suport a la creació d'un "govern autònom" a Irlanda i van intentar, sense èxit, aprovar lleis per a donar-li més autonomia. Va ser un moviment conegut com "Home Rule".
  • Llei d'autonomia

    Llei d'autonomia
    En l'elecció general de 1910, els nacionalistes irlandesos van guanyar la majoria dels escons d'Irlanda.
    Herbert Asquith va presentar el tercer projecte del llei d'autonomia de 1912, la signatura de la qual es va retardar fins a 1914 i després va ser suspesa després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
  • Ulster Volunteers

    Ulster Volunteers
    Al gener de 1913, la Ulster Volunteers, una milícia l'objectiu de la qual era bloquejar un autogovern nacional a Irlanda, ja comptava amb prop de 100.000 membres i havien aconseguit contrabandear desenes de milers de rifles
  • Alçament de Pasqua

    Alçament de Pasqua
    A dos anys del començament de la Primera Guerra Mundial, va ocórrer una rebel·lió a Dublín que va transcendir com l'Alçament de Pasqua, l'objectiu de la qual era posar fi al domini britànic a Irlanda i establir una república independent. Es considera un punt important en l'eventual creació de la República d'Irlanda.
  • Period: to

    La guerra d'independència

    El 21 de gener de 1919, Sinn Féin va declarar la independència d'Irlanda. Però el govern britànic es va oposar i va desencadenar aquest mateix dia la Guerra d'Independència d'Irlanda. Sinn Féin va transformar l'organització Voluntaris Irlandesos en l'Exèrcit Republicà Irlandès, els qui van iniciar una guerra de guerrilles.
  • La "ràpida" solució

    La "ràpida" solució
    El comitè, presidit per l'unionista Walter Long, va formar les bases de l'Acta del Govern d'Irlanda de 1920, amb la qual l'illa seguiria unida a Gran Bretanya, però se li retornarien uns certs poders. Es va aconseguir l'autonomia a Irlanda. Però, segons la mateixa acta, l'illa seria dividida a Irlanda del Nord i Irlanda del Sud. Tot i que no va deixar satisfets ni als nacionalistes ni a tots els unionistes.
  • Tractat anglo-irlandès

    Tractat anglo-irlandès
    Després de mesos de negociacions, el Tractat anglo-irlandès de 1922 va marcar la fi de la guerra, permetent la creació de l'Estat Lliure Irlandès, que tindria el seu propi govern, parlament, exèrcit, però que continuaria formant part de l'Imperi britànic.
    Els unionistes de Úlster sentien que el tractat violava l'Acta del Govern d'Irlanda de 1920 i es van separar de l'Estat Lliure Irlandès pocs dies després de la seva creació, al desembre de 1922.
  • Period: to

    Una sagnant guerra civil

    Però quan es va posar en vigor el pacte va esclatar una sagnant guerra civil que va enfrontar a les forces del govern provisional, que donaven suport al tractat, i a l'IRA, que el rebutjava.
    Els enfrontaments es van prolongar fins a 1923 i van deixar milers de morts i profundes ferides en les societats en tots dos costats de la davantera nord-irlandesa.
  • Constitució d'Irlanda

    Constitució d'Irlanda
    Finalment en 1937 es va redactar la Constitució d'Irlanda que va fundar la República que coneixem actualment.
  • "The Troubles"

     "The Troubles"
    El malestar es va intensificar al llarg dels anys i les tensions comunitàries van augmentar a Irlanda del Nord amb campanyes de desobediència civil que van donar origen a "The Troubles", un sagnant i traumàtic conflicte entre unionistes i nacionalistes, que va durar 30 anys i va acabar amb la signatura de l'Acord de Divendres Sant en 1998.