Humanistes

Petrarca

1304

Francesco Petrarca va ser un poeta, filòsof i filòleg aretí, considerat el precursor de l'humanisme, pilar fonamental de la literatura italiana especialment gràcies a la seva obra Cancionero. La seva poesia va donar lloc a un corrent literari que va influir en autors com Garcilaso de la Vega, a Espanya, i William Shakespeare i Edmund Spenser, a Anglaterra, sota el sobrenom genèric de Petrarquisme.

Guttemberg

1400

Johannes Gutenberg, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1450. El seu invent va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats i va ser un dels factors més decisius per a la difusió de les idees del Renaixement a tot Europa.

Leonardo da Vinci

1452

Leonardo da Vinci va ser un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Copèrnic

1473

Nicolau Copèrnicnva ser un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí). Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers.

Thomas More

1478

Thomas More va ser un jurista, escriptor i home d'Estat anglès. Mort per la seva oposició a la separació de l'Església Anglicana, és considerat màrtir i venerat com a sant per l'Església catòlica i per l'anglicanisme. Thomas More va ser un pensador, teòleg, polític, humanista i escriptor anglès, que va ser a més, poeta, traductor, canceller d'Enric VIII, professor de lleis, jutge de negocis civils i advocat.

Martí Luter

1483

Martí Luter va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant. Va inaugurar la doctrina teològica i cultural anomenada luterana i va influir en les altres tradicions protestants. La seva exhortació per tal que l'Església tornés als ensenyaments de la Bíblia va impulsar la transformació del cristianisme i va provocar la Contrareforma.

Miquel Cervet

1511

Miguele Serveto Conesa, àlies Revés i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal. També se'l coneix com a Miguel de Villanueva, Michel de Villeneuve o, en llatí, Michael Servetus. Els seus interessos van abastar un bon nombre de ciències: l'astronomia i la meteorologia, la geografia, la jurisprudència, la teologia i l'estudi de la Bíblia, les matemàtiques, l'anatomia i la medicina.

Vesalius

1514

Andreas Vesal o Andreas Vesalius va ser un notable metge d'origen brabançó del s.XVI. Vesal representa el trencament amb el pensament de Galè sobre l'anatomia humana mitjançant l'observació directa de disseccions anatòmiques de cossos humans. Galè havia basat les seves aportacions en la dissecció d'animals, que trasposava per homologia a l'anatomia humana.

Louise Labé

1524

Filla de Pierre Charly, un ric cordoner, i d'Étiennette Roybet, Louise va rebre una educació refinada per a la seva època, consistent en llatí, italià, música, equitació i fins i tot esgrima. Bonica i independent, als setze anys (1542) es va disfressar d'home i sota el sobrenom de «capità Loyz» va acompanyar un dels seus amants al setge de Perpinyà i va arribar a prendre part en els combats. Anys després, novament transvestida, va participar en un torneig d'esgrima a Lió.