-
Jan 1, 1001
Baixa Edat Mitjana
La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna
Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normands, que havien assolat Europa als segles precedents, pels volts de l'any 1000 comença un període de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisi de la societat feudal i l'aparició de noves formes d'organització política i social -
Jan 2, 1001
La crisi de la baixa edat mitjana
Durant els segles XIV i XV, la societat euopea va patir un extens període de crisi econòmica, l'anomenada crisi de la baixa edat mitjana, que va aturar el desenvolupament econòmic iniciat al segle XI. Les causes d'aquestes crisis van ser les següents:
- Uns anys climàticament dolents, que van ocasionar males collites.
- Els conflictes bèl·lics, com la guerra dels Cent Anys.
- Les epidèmies, com la pesta bubònica de l'any 1347. -
Jan 1, 1137
La Corona d'Aragó
A principis del s.XII, la falta de succeció a Aragó obliga a que el germà del rei, l'obisp Ramir II, abandoni els seus càrrecs religiosos per a parar atenció a les seves obligacions dinàstiques. Es casa, i neix Peronella, que amb menys d'un anys es casa amb Ramón Berenguer IV, compte de Barcelona. D'aquesta unió neix la Corona d'Aragó al 1137. -
Jan 2, 1137
Expansió de la corona d'Aragó
La unió dels comtes catalans i el regne d'Aragó permet acumular mes recursos i conquerir noves terres. Sorgeix una expansió cap al Mediterrani dirigida per Jaume I El Conqueridor. -
Jan 1, 1469
Els reis catòlics: La unió de Castella i Aragó
Al 1469 es van unir en matromoni Ferran II de Catalunya i Aragó amb Isabel I de Castella. No obstant això, l'organització política confederal de la Corona d'Aragó es va mantenir. Cada regne va conservar les seves institucions polítiques, les seves lleis, els seus impostos, etc.
Van actuar conjuntament i van unir forçes per a construir un ejèrcit real i per a portar a terme empreses militars comunes. -
Jan 1, 1492
Descobriment d'Amèrica
En nom de la monarquia hispànica, el navegant Cristòfor Colom va intentar crear una ruta alternativa per a arribar a Asia i va navegar cap a l'oest. Va demanar permis als Reis Catòlics per a realitzar els seus viatjes i per a les despeses (Capitulacions de Santa Fe, document signat pels Reis Catòlics sobre l'expedició marítima de Cristòfol Colom a les Índies per la ruta d'occident.) L'any 1492, un nou continent, Amèrica, va ser descobert. -
Jan 2, 1492
Colonització d'Amèrica
Un cop descoberta, Amèrica va patir una colonització per part de les colònies europees, i les causes van ser tals com:
- Esclavitud dels seus habitants
- "Culturització" + conversió al cristianisme
- Malalties, guerres, abusos, disminució de la població indígena
- ENCOMIENDES: repartiment d'indis entre els conqueridors
- VIRREGNATS de Nova Espanya (persones que manaven a les terres colonitzades)
- LEYES NUEVAS per millorar la vida -
Jan 2, 1501
Els Hasburg: Carles I d'Espanya i V d'Alemanya
Les principals monarquies absolutistes d'Europa volien dominar el continent: Els Hasburg i els Borbó. Els Hasburg, hereus de les corones de Castella i Aragó, regnaven a Àustria, Hongria, Borgonya i els Països Baixos. L'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, (hereu de la corona de Castella i Aragó i de l'arxiducat d'Àustria, Flandes i Borgonya), gauida del poder que li proporcionava el titol de "Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic". -
Jan 3, 1501
Hereus de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya
Els hereus de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya van ser:
- Felip II - Felip III - Felip IV - Carles II Felip IV, també anomentat "Comte Duc d'Olivares", va exercir una gran pressió fiscal, va posar impostos molt alts, i va sorgir una revolta catalana: La guerra dels Segadors (1640-1659) -
Jan 1, 1516
El manteniment de les monarquies absolutes
La rivalitat entre els reis absoluts pel domini de nous territoris va ocasionar guerres constants a Europa, i els governants van sotmetre la població a una enorme pressió fiscal per a mantenir l'administració de l'Estat i els exèrcits. -
La guerra dels Segadors (1640-1659)
Conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1659. El compte duc d'Oliveres volia acabar amb els drets dels catalans. L'exèrcit es va quedar a Catalunya per lluitar contra els Francesos al Rosselló. Van abusar molt dels pagesos catalans. Tot això va enfadar molt a la gent del camp que es van revoltar a Barcelona el 7 de Juny del 1640. -
Els Borbó
Els Borbó espanyols del segle XVIII, a França, va imposar la seva autoritat sobre les províncies que amenaçaven la unitat de l'Estat i van dur a terme una política de profundes reformes en tots els camps amb la intenció de col·locar a Espanya en un lloc destacat entre les potències europees. -
Carles II d’Habsburg i Felip V d'Anjou
El darrer rei hispànic de la casa d’Àustria, Carles II d’Habsburg era un personatge malaltís i mancat d’intel·ligència. No va ser capaç d’assolir descendència directa amb les dues esposes que va tenir, Maria Lluïsa d’Orleans i Mariana del Palatinat. El 3 d’octubre de 1700, va nomenar com a hereu al tron el seu nebot-nét, el príncep francès Felip de Borbó ( (nét de Lluís XIV de França), que seria proclamat rei amb el nom de Felip V d'Anjou, ja que Carles II d'Habsburg moriria sense descendència -
Tractat de l'Haia
En el seu testament , Carlos II va nomenar com el seu successor a Felip d'Anjou (fill de Luis de França) , a condició que renunciés al tron francès. El tractat de l'Haia de 1701 va ser un acord pel qual Anglaterra, el Sacre Imperi Romà Germànic i les Províncies Unides dels Països Baixos s'unien en una aliança militar per fer front a la coalició formada per França i Espanya en la imminent guerra de successió espanyola .Els aliats guanyaren. -
(Guerra dels borbons) Repressió borbònica a la Guerra de Successió Espanyola
El rei Felip V d'Espanya va prendre mesures contra els austriacistes que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien donat suport a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II . La repressió borbònica va afectar especialment als Estats de la Corona d' Aragó que van proclamar sobirà a Carles III. Els altre estaven de part de Felip de Borbó. -
La batalla d'Almansa (1707)
Els partidaris de l'arxiduc Carles van ser derrotats a la batalla d'Almansa (1707). i els exèrcits borbònics van ocupar el País Valencià i el regne d'Aragó. Felip V va abolir les institucions pròpies d'aquests regnes i va dur-hi a terme una repressió molt dura. -
El Tractat d'Utrech (1713)
L'any 1713, les monarquies europees van signar el tractat d'Utrech, que va posar fi a la guerra a Europa: Felip V va ser reconegut rei d'Espanya, a canvi de concessions territorials i econòmiques.
Però Catalunya continuà tota sola la resistència. Dues úniques ciutats van resistir el setge dels exèrcits borbònics: Barcelona i Cardona. L'11 de setembre de 1714 Felip V va prendre la ciutat de Barcelona despres de 14 mesos de resistència. -
El govern de Felip V i els decrets de Nova Planta
Felip V va prendre França com a model polític i va establir una monarquia absoluta i centralista com a forma de govern. La nova organització política a Catalunya es va concretar, l'any 1716, en els anomenats decrets de Nova Planta. -
Carles III
Carles III (germà de Ferran VI i fill de Felip V), rei d'Espanya va estar al tron des de 1759 fins a la seva mort. Va intentar modernitzar la societat utilitzant el poder absolut del monarca sota el despotisme il·lustrat, segons el qual el monarca acumula en la seva figura els tres poders i esdevé el governant absolut d'un país on només ha de retre comptes de les seves decisions davant Déu, l'únic que pot jutjar-lo. El lema es: "tot per al poble, però sense el poble". -
Ferran VII
Ferran VII d'Espanya "el Desitjat", Va néixer a l'Escorial el 14 d'octubre de 1784 sent el tercer fill del rei Carles IV d'Espanya. Amb l'ascens al tron del seu pare, el 1788, Ferran fou nomenat príncep d'Astúries per les Corts, i va seguir al tron fins a finals del segle XVIII. -
Carles IV d'Espanya
Fill i succesor de Carles III, Va accedir al tron poc abans de l'esclat de la Revolució francesa , i la seva falta de caràcter va fer que delegués el govern del seu regnat en mans de la seva esposa. A la mort de Carles III , l'empitjorament de l'economia i el desgavell de l'administració revelen els límits del reformisme , i la Revolució francesa posa damunt de la taula una alternativa a l'Antic Règim. -
Les guerres Carlines
La Primera Guerra Carlina (1833-1840) es va iniciar a la mort de Ferran VII. Les Guerres Carlines van ser tres guerres entre els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
