-
Period: 1479 to 1516
Ferran II d'Aragó, el catòlic
Es casà amb Isabel I de Castellà el 19 d'octubre de 1469 al palau de Vivero, a Valladolid. Pare de Joana I de Castella, la boja, i avi de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i I d'Espanya. -
1516
Unió dinàstica amb els reis de Castella
-
Period: 1516 to 1556
Carles I de Castella i V del Sacre Imperi Romanogermànic
Fou fill de reina Joana la Boja i Felip el Bell, i net per via paterna de Maximilià I i Maria de Borgonya (dels quals heretà els Països Baixos, els territoris austríacs i el dret al tron imperial) i per via materna dels Reis Catòlics (dels quals heretà Castella, Navarra, les Illes Canàries, les Índies, Nàpols, Sicília i Aragó). També conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant. -
Period: 1556 to
Felip II, el Prudent
Va ser el primer monarca de la casa d'Àustria a esdevenir rei de Portugal, a partir de 1580. El seu regnat es va veure marcat per l'esclat de la revolta als Països Baixos espanyols, que va iniciar la Guerra dels Vuitanta Anys, així com les relacions exteriors amb França i Anglaterra, que acabaren amb la Pau de Cateau-Cambrésis i la desfeta de l'Armada Invencible, respectivament. En termes interns de la Corona, les grans despeses van arribar a provocar la bancarrota de la monarquia tres vegades. -
Period: to
Felip III, el Pietós
Mancat d'un autèntic programa de govern, va delegar la política del país en el duc de Lerma, la política del qual es va dirigir al manteniment de la pau internacional, expulsió dels moriscos i el seu desig d'enriquiment personal. -
Expulsió dels moriscos
Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu. La imatge és el quadre de Pere Oromig que retrata l'expulsió dels moriscos al Grau de València. -
Period: to
Felip IV, dit el Gran o el Rei Planeta
Va estar marcat pel validatge de Gaspar de Guzmán, comte-duc Olivares, que va intentar reformar la monarquia a partir de castellanitzar-los en tots els àmbits. Això, sumat als problemes en la política externa, en el marc de la Guerra dels Trenta Anys, produirà una sèrie de conflictes interns a la monarquia, principalment la revolta catalana i la portuguesa, però n'hi hagué en altres territoris de la monarquia, cosa que demostra l'esgotament que aquesta monarquia va patir en el segle XVII. -
Massacre de Cambrils
Després del setge a Cambrils per part de les tropes hispàniques, els catalans capitulen. Quan part dels catalans, vençuts, surten desarmats per una de les portes de la muralla són morts pels atacants, en una espantosa matança que deixa prop de set-cents cadàvers per terra. Val a dir que els hispànics havien anat cridant per sortir els milicians de les poblacions que no els hi havien jurat obediència. -
Period: to
Lluís XIV de França, el Rei Sol
Tractà d'incrementar el poder francès a Europa, fent entrar el país en quatre grans guerres: la Guerra de Devolució, la Guerra francoholandesa, la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola. Va treballar amb èxit per tal de crear un estat centralitzat i absolutista; molts historiadors sovint el citen com a exemple del despotisme il·lustrat. Lluís XIV va esdevenir l'arquetip de monarca absolutista. -
Tractat dels Pirineus
Fi de la Guerra franco-espanyola i la Guerra dels Trenta Anys. Annexió de la Catalunya Nord per part de França -
Period: to
Carles II de Castella, dit l'Encantat
Com que va esdevenir rei sent menor d'edat, va actuar com a regent la seva mare, Maria Anna d'Àustria. Després governaria personalment, tot i que delegant funcions en homes de confiança, anomenats privats (en castellà, validos). És conegut pel mal estat físic i de salut que tenia, a causa dels matrimonis endogàmics. Va ser el darrer monarca de la dinastia d'Àustria: no va arribar a tenir fills. Després de la seva mort va esclatar la Guerra de Successió Espanyola entre els pretendents al tron.