-
Period: to
Història del narcotràfic en Galícia
Que Galícia fos elegida com l'entrada de droga d'Europa no va ser una qüestió d'atzar, sinó de dues qüestions. La primera és per la seva ubicació i per la seva geografia: gaudeix de molts quilòmetres de costa i d'amplis racons plens d'illots que permeten la fàcil entrada i el camuflatge de les narcoembarcaciones. La segona qüestió per la qual els productors sud-americans van triar Galícia va ser per la preexistència d'estructures que permetien la distribució de la droga. -
Inici del tràfic de drogues
El tràfic més conegut al nostre país com "estraperlo" es va iniciar a la Guerra Civil aprofitant les muntanyes d'Orense per al tràfic d'aliments, medicines i recanvis que en l'empobrida Espanya franquista només es podien portar d'amagat des de Portugal, on la situació no era tan crua gràcies a les riqueses de les seves colònies africanes. El tràfic no era simplement una via per importar articles de primera necessitat, sinó que aviat es va convertir en una manera de guanyar-se la vida. -
Anys 50
Trobem una Espanya pobra, però sense les misèries d'anys anteriors, i una Portugal en direcció oposada causa de l'inici d'una profunda crisi amb la guerra de les seves colònies -Angola i Moçambic-, fet que va provocar onades migratòries de portuguesos cap a Galícia per fugir de la pobresa o bé per evitar ser cridats. Es van aprofitar les antigues estructures per al tràfic il·legal de persones i es va començar llavors amb el contraban de tabac, encara que a petita escala. -
Anys 60
El tràfic familiar va evolucionar cap a un tràfic jerarquitzat, el qual va generar grans riqueses a famílies pobres que els van permetre ascendir socialment. És el cas del president del Reial Club Celta de Vigo, Celso Lorenzo Vila, que per llavors era un gran contrabandista de tabac. O Vicente Otero que a més de contrabandista, era també militant d'Aliança Popular.
Van tindre èxit gràcies al finançament de parròquies, clubs esportius, jutges, polítics... -
Anys 80
El tràfic es va internacionalitzar i van començar a treballar amb nous productes, com l'haixix i la cocaïna.
Els clans gallecs, la Camorra italiana i els grups grecs es van associar amb dues companyies tabaqueres.
El volum de contraban va ser tal que un terç del tabac il·legal d'Europa en aquests anys es movia a través de Galícia.
És en aquest moment quan els clans gallecs s'alien amb els càrtels sud-americans. -
Anys 90: "Operación Nécora"
El 12 de juny de 1990 es va fer la primera actuació amb prop de 350 policies i helicòpters. Les autoritats superiors gallegues no van ser avisades per evitar bufs als clans. El judici va començar tres anys més tard amb 68 processats i 52 acusats i va acabar al setembre de 1994 amb 33 sentències de presó. No tots els caps van caure, encara que sí ho farien en anys posteriors.
La impunitat i la vida ostentosa havien acabat per als clans, el que no va acabar va ser el tràfic de droga -
Els 2000
Grups menors van proliferar sense precedents i van reprendre l'activitat entre els anys 2001 i 2003, període en el qual van batre rècords d'importació de cocaïna, la diferència amb èpoques anteriors és que les autoritats ja disposaven de recursos.
Els clans gallecs es van decidir reorganitzar i canviar la seva estratègia. Es van especialitzar llavors al narcotransport, al cap i a la fi, Galícia sempre ha tingut una pedrera preparada per a cada època. -
Actualment
Les conseqüències de ser l'entrada de drogues a Europa i de tindre una organització mafiosa tan important són moltes. En primer lloc que s'abandonés la resta d'activitats productives amb la consegüent hipoteca de futur i l'estafa de diners a l'Administració pública. La segona conseqüència va ser la instal·lació d'una cultura delictiva, però potser la més important va els milers de joves perduts per la droga.
Galícia segueix traficant cocaïna, amb Colòmbia com a proveedor.
