HISTÒRIA DE ROMA

Ròmul i Rem (fundació)

753 BCE

Eren dos germans bessons que van fundar un nou assentament al costat del riu Tíber. No es posaven d'acord sobre el lloc on fundarien la ciutat, ja que Ròmul preferia el turó del Palatí i Rem el de l'Aventí. Ròmul es va proclamar rei, i el seu germà, sense acceptar la derrota, va saltar per sobre del perímetre marcat pel seu germà, i Ròmul el va matar. Va anomenar Roma a la nova ciutat.

El rapte de les sabines

753 BCE

Van raptar a les dones del poble veí anomenat Quirinal durant uns jocs esportius, ja que Ròmul volia que la seva ciutat estigués poblada i quasi tot eren homes, així que necessitaven dones i van decidir raptar a les filles dels sabins. Per a fer-ho, van organitzar una gran festa. Quan els sabins se'n van adonar, van declarar la guerra als llatins. Finalment es va signar la pau.

Ròmul (rei)

753 BCE

Llatí, ell va ser qui va fundar Roma, i que va dividir el poble en patricis i plebeus. També va crear el senat i altres institucions fonamentals. Quan la seva ciutat va ser fundada, hi van anar a viure diferents tipus de persones, i tots eren benvinguts.

MONARQUIA

Period: 753 BCE to 509 BCE

A la Roma primitiva hi havia un sistema monàrquic. No era hereditària, sinó electiva, on els patricis escollien el rei (amb la participació del poble i de l'antic rei). Hi havia fins i tot reis estrangers. El final de la monarquia es podria interpretar com una reacció dels patricis per fer-se amb el poder. Després de la monarquia, a Roma es va instaurar una república.

Numa Pompili (rei)

716 BCE

Sabí, aquest rei va fundar les principals institucions religioses. No hi ha molta informació sobre ell, però va ser qui va manar edificar el temple Jano, va reformar el calendari i va ser un unificador social.

Tul·lus Hostili (rei)

673 BCE

Llatí, va conquistar Alba Longa, també va crear la institució dels fecials (missatger de l'estat) i la cúria (edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat). A part, se'l va considerar fundador de la tercera tribu romana, els "luceres".

Anc Marci (rei)

641 BCE

Sabí, Anc Marci va estendre el territori romà fins al mar. Durant el seu regnat es van realitzar nombroses obres arquitectòniques. També va restablir les cerimònies religioses, ja que havien caigut en desús, va ampliar el temple de Jupiter Feretrius i va rebre el sobrenom de "Numa Marci".

Tarquini Prisc (rei)

616 BCE

Etrusc, va introduir innovacions constitucionals i va vèncer els sabins. Va canviar el seu nom original, que era Lucumon, pel de Tarquini. El van fer guardià dels fills d'Anc Marci i finalment el va succeir. Va ser un bon reformador, ja que en va fer bastantes.

Servi Tul·li (rei)

578 BCE

Etrusc, el que va fer va ser construir la muralla que encerclava els set turons i va dividir el poble romà en centúries segons la seva riquesa, a part de la constitució serviana. Va afavorir a les famílies més riques i va fer bastantes reformes. El va assassinar el seu gendre, el futur rei.

Tarquini el Superb (rei)

534 BCE

Etrusc, la primera potència d'Itàlia central va ser gràcies a ell. Va edificar el temple capitolí i el seu govern es va caracteritzar per ser una monarquia autocràtica (el poder polític és ostentat per una sola persona).

Patricis i plebeus

509 BCE

ENFRONTAMENTS ENTRE PATRICIS I PLEBEUS
Els PATRICIS eren els descendents de les famílies fundadores de la ciutat, i gaudien de nombrosos privilegis: formaven part del Senat, exercien càrrecs públics i eren els que manaven i feien la llei. Els PLEBEUS no tenien aquests privilegis. Havien de pagar impostos, anar a l'exèrcit si els obligaven i només es podien reunir una vegada a l'any per triar als magistrats. Van lluitar contra els patricis per poder tenir més drets.

Expulsió de l'últim rei. Fi de la Monarquia

509 BCE

Tarquini el Superb va ser molt odiat pels romans. Va assassinar a Servi Tul·li (el seu sogre), i va haver de tenir guàrdia personal per a protegir-se. Encara que tingués victòries i hagués fet construccions, la seva crueltat era pitjor. La mort de la jove Lucrècia, forçada per un fill de Tarquini, va ser qui va fer caure al rei. Es va suïcidar davant d'ells, i la ciutadania va decidir expulsar al rei i a la seva família.

REPÚBLICA

Period: 509 BCE to 27 BCE

La república és el segon període de la història romana. En aquesta etapa, Roma es converteix en la primera potència del Món Antic, amb nombroses colònies. També es van enfortir les seves institucions polítiques i la difusió de la cultura hel·lènica. A part d'això, hi havia una lluita entre rics i pobres i altres rivalitats.

Guerres llatines i samnites

498 BCE

GUERRES LLATINES: Roma exercia un poder molt fort sobre les altres ciutats llatines i havia imposat un pacte de privilegi per a elles, però les ciutats del Laci volien lliurar-se de la superioritat de Roma i durant molts anys van tenir enfrontaments. La victòria va ser per Roma.
GUERRES SAMNITES: Roma es va enfrontar amb altres pobles itàlics durant 50 anys (3 guerres). Finalment, a l'any 290 aC els samnites van ser derrotats i Roma es va expandir cap al sud de la península.

Primera Guerra Púnica

264 BCE

Va ser la primera de les tres guerres púniques entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani. Va tenir una duració de 23 anys. Al principi, els cartaginesos destruïen fàcilment les naus dels romans, però aquests es van adonar que la seva infanteria era superior i van acabar derrotant als cartaginesos. Els romans van ser els amos de Sicília, que es va convertir en la primera província romana.

Segona Guerra Púnica

218 BCE

Escipció contra Anníbal.
Els saguntins van demanar protecció a Roma, però aquesta no va fer-los-hi cas. Roma va declarar la guerra a Anníbal, el general cartaginès. Cartago buscava aliats al sud de la península itàlica, mentre que Roma marxava contra Anníbal amb un gran exèrcit, però va ser derrotada amb greus conseqüències, encara que després, els cartaginesos també en van patir.

La trobada amb Grècia

200 BCE

Els romans volien conquerir més territoris, i per això van decidir entrar a Atenes, encara que no estaven preparats per a competir culturalment amb Grècia. Quan ja hi eren, van quedar fascinats amb Atenes, per la bellesa del seu art, la seva filosofia i el seu idioma. Així que van decidir copiar tot el de Grècia (escultures, idioma, representacions teatrals, música, poesia). Els més conservadors deien que Roma perdria el seu esperit, però no podien estar més equivocats.

Tercera Guerra Púnica

149 BCE

Cartago es va recuperar i Roma recordava amb pànic l'amenaça d'Anníbal. El general romà Escipció va fer saquejar, arrassar i cremar la ciutat de Cartago. A part d'això, van sembrar les terres amb sal i les van maleir. Els romans van aconseguir la victòria.

Primera Guerra Civil

88 BCE

Va ser el primer gran conflicte militar polític de Roma, que va comportar a la desestabilització i el final de la República.
Mari (Populares), va reformar l'exèrcit i va ser elegit pel cònsol sis vegades (il·legal).
Sul·la (Optimates) va accedir al consolat. Quan marxa a lluitar a l'Àsia Menor, Mari s'apodera de Roma i imposa el terror. Va morir dos anys després, i Sul·la va imposar una dictadura fins a la seva mort.

Segona Guerra Civil

49 BCE

Cèsar va iniciar la conquesta de les Gàl·lies, amb un gran prestigi militar, un exèrcit molt nombrós i fidel, amb riqueses. Cras (Síria), va morir a Orient i Pompeu es va nomenar cònsol únic (va trencar el triumvirat). Cèsar es va presentar a Roma, i allà es va iniciar la Guerra Civil, amb la batalla de Farsàlia (Grècia). Pompeu va ser assassinat a Egipte.

August, el primer emperador

44 BCE

Arquitecte del nou règim. Era l'únic hereu per a governar Roma en lloc de Marc Antoni. Van governar junts durant un temps, però August es va acabar desfent d'ell. Mentre anava edificant l'Imperi, repetia sense descans que totes les modificacions estaven destinades a millorar el funcionament de la República. Com un reflexe de la pau i millora econòmica, el reinat d'August va inaugurar l'època més brillant de la cultura romana.

Assassinat de Juli Cèsar. Fi de la República

44 BCE

Juli Cèsar va fer una reforma agrària: va repartir terres al poble i va distribuir menjar i diners. Va augmentar el nombre de magistrats i senadors. Va construir edificis públics i també va reformar el calendari. El van assassinar el 15 de març del 44 aC (les idus de març) al Teatre de Pompeu, perquè la gent temia que l'acumulació de poders conduís a un règim tirànic.

Principat

27 BCE

Aquesta etapa es caracteritza per l'esforç dels emperadors que tenien il·lusió i volien continuar amb la República Romana. Aquests emperadors respectaven la llei i els costums, i no abusaven del poder. Va ser un període d'absolutisme il·lustrat, amb algunes derives cap a sistemes de monarquia gairebé constitucionals.

IMPERI

Period: 27 BCE to 1453

L'Imperi Romà va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa Occidental a partir del segle I. Durant l'Imperi es van suavitzar les diferències entre classes, es va assolir la màxima expansió territorial i es va viure l'Edat d'Or de Roma durant el segle II dC, encara que hi van haver molts problemes.

Els emperadors Júlio-Clàudia

27

És la línia dinàstica dels cincs primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Van governar l'Imperi romà fins que Neró va decidir suïcidar-se. Aquests emperadors estaven emparentats a través de matrimonis i adopcions.

La dinastia Flàvia

69

Va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà, que va ser fundada per l'emperador Vespasià i va continuar amb els seus dos fills. Va estabilitzar Roma, però va ser una dinastia molt breu. També van construïr una sèrie d'edificis, com l'amfiteatre Coliseu, el Fòrum de la Pau, els Banys de Titus i l'arc de Vespasià i Titus al fòrum romà.

L'edat d'Or de l'Imperi

98

Va ser l'època dels grans emperadors. L'arribada de Trajà al tron va inaugurar l'etapa més gloriosa de l'Imperi, on Roma va aconseguir el seu màxim esplendor i desenvolupament. Durant tres segles, l'Imperi va ser governat per bons emperadors. Es va estendre per tot arreu una sensació de plenitud i perfecció.

Els greus problemes de l'Imperi

180

Començament de l'Edat de Ferro amb el reinat de Còmmode, que tenia un caràcter violent i uns deliris de grandesa. Va fer el que va voler fins que un dels seus esclaus el va estrangular al lavabo. Després de la seva mort, van aparèixer uns emperadors rudes però bons administradors. El successor de Septimi Sever, Caracalla, va ser un emperador molt cruel que va cometre actes horribles, fins que el van assassinar.

Dominat

284

Va ser la última de les dos fases de govern de l'Imperi romà. Quan va morir l'últim emperador, que havia mantingut la pau i l'ordre, es va iniciar una època caracteritzada per l'anarquia militar. Durant anys després, l'exèrcit tenia cada cop més protagonisme a l'hora de prendre decisions i d'elegir als emperadors, lo qual serà un element desestabilitzador.

Imperi romà d'Occident

285

Va ser la part governada per Honori. L'Imperi d'Occident va patir molts conflictes polítics, a part de que les tribus bàrbares anaven avançant progressivament. Aquest Imperi va tenir molts enemics, que més d'una vegada van creuar la frontera del riu Rin i a poc a poc eren més forts davant la resistència romana. Al final, després de saquejos, va caure Ròmul Augústul, que va ser l'últim emperador. https://eacnur.org/blog/imperio-romano-de-occidente-hisoria-y-legado/

Imperi romà d'Orient (Imperi Bizantí)

330

A diferència de l'Imperi romà d'Orient, aquest va aconseguir sobreviure a l'amenaça germànica, per això va durar durant quasi 10 segles. Van fusionar la cultura dels grecs i dels romans, els elements cristians i pagans i els costums occidentals i orientals.
Encara que parlessin en grec, els bizantins s'anomenaven a ells mateixos romans perquè es consideraven hereus de l'antic imperi.

Orient i Occident

395

Quan Teodosi va morir, la seva herència es va repartir entre els seus dos fills, així que un es va quedar l'Imperi romà d'Occident, i l'altre d'Orient. Aquest va ser l'inici de la caiguda de tot el sistema, que va suposar la lluita dels bàrbars contra aquests governs. Després d'alguns conflictes hi van haver lluites fins que els romans van reduir la seva influència només a Itàlia i el sud de Gàl·lia

Conquesta de l'Imperi Bizantí

1453

Finalment, la caiguda de Constantinoble es va produir després d'un atac de Mehmet II, el 29 de maig de 1453. L'últim emperador romà d'Orient, Constantí XI Paleòleg, va ser vist per última vegada quan entrava en combat defensant les muralles. Mehmet II també va conquerir Mistra el 1460 i el darrer nucli, Trebisonda, el 1461. Aquesta va ser la fi de l'imperi.