HISTÒRIA DE ROMA

FUNDACIÓ DE ROMA

753 BCE

Rea Silvía, filla de Numitor, es va quedar embarassada del déu Mart i així van néixer els bessons Ròmul i Rem. Els bessons, després de ser reconeguts pel seu llinatge reial, decideixen fundar una nova ciutat, però havien de decidir qui en seria el rei. Ròmul es va proclamar rei i va fundar una ciutat al voltant del turó del palatí. Rem va morir assassinat pel seu germà al creuar la frontera que el rei Ròmul havia traçat. D'aquesta manera Ròmul va anomenar a la ciutat Roma el 21 d'abril de 753ac.

EL RAPTE DE LES SABINES

753 BCE

Al principi Roma era una ciutat que només estava poblada per homes així que van decidir fer uns jocs atlètics i van aconvidar a tothom. Els romans van raptar les dones que hi van assistir, va començar una guerra entre els romans i els altres pobles que volien recuperar les seves dones. El poble dels sabins va estar a punt de derrotar als romans però en aquell moment les dones van aturar la guerra i van decidir ajuntar els dos regnes per formar un únic regne que estaria governat per Ròmul i Taci.

REI RÒMUL

753 BCE

Quan el rei Taci va morir Ròmul va seguir sent el rei de Roma durant molts anys. Com a rei va dividir el poble en patricis i plebeus, també va crear el senat entre d'altres institucions. Fins que un dia va desaparèixer. Finalment va adveritr als romans de que s'havia convertit en un déu i passava a anomenar-se Quirí. Va regnar fins al 717 abans de Crist.

MONARQUIA

Period: 753 BCE to 509 BCE

Set reis van governar Roma durant 250 anys fins que l'últim d'ells va arribar a ser tan odiat que van decidir no tornar a tindre un monarca en tota la seva història.

REI NUMA POMPILI

716 BCE

Numa Pompili fou un rei sabí que va fundar la religió romana i el primer calendari on va assignar les principals ceremonies religioses. Ademés va ser un rei pacífic perquè mentres ell governava no es va produir cap guerra. Va regnar fins al 674 abans de Crist.

REI TULUS HOSTIL·LI

673 BCE

Tulus Hostil·li va ser un rei llatí guerrer que va organitzar militarments als romans. Va conquerir Alba Longa en una batalla entre els Horacis i Curiacis. D'aquesta anera va ampliar el territori de Roma. Va regnar fins al 642 abans de Crist.

REI ANC MARCI

641 BCE

Anc Marci fou un rei sabí que va fer arribar el territori de Roma fins al mar gràcies a la construcció del pont Sublici i la construcció del port d'Ostia. Va regnar fins al 617 abans de Crist.

REI TARQUINI PRISC

616 BCE

Tarquini Prisc va ser un rei etrusc que va organitzar els primers jocs al Circ Màxim i va vèncer als sabins. Fou el rei que va convertir a Roma en una ciutat autèntica, amb carrers ben traçats i la creació d'un sistema de clavegueram (Cloaca Màxima). Va regnar fins al 579 abans de Crist.

REI SERVI TUL·LI

578 BCE

Servi Tul·li fou un rei etrusc que va construir una muralla que envoltava els set turons, va dividir la societat en cinc classes segons la riquesa que tenien i també va impulsar la indístria i el comerç. Va regnar fins al 535 abans de Crist.

REI TARQUINI EL SUPERB

534 BCE

Fou un rei estrusc que va edificar el temple de Júpiter en el capitolí. Va violar a Lucrècia, una distingida dona romana que es va suicidar després de ser violada. Aquest fet va desencadenar la caiguda del rei i de la monarquia perquè la població enfadada va decidir expulsar al monarca i a la seva família. Va regnar fins al 509 abans de Crist.

REPÚBLICA

Period: 509 BCE to 27 BCE

La república fou un sistema polític que dura quasi mig mil·leni. El sistema es basava en que esteguessin millor els que tenien més poder, és a dir, els patricis i la noblesa.

ELS CONFLICTES SOCIALS

Period: 509 BCE to 451 BCE

Els patricis eren els privilegiats i el plebeus lluitaven per aconseguir els mateixos drets que la gent que tenia molt més poder. Els plebeus no van aconseguir cap canvi i se'n van anar a viure temporalment al mont Aventí. Finalment van redactar un document, que es van anomenar "Llei de les dotze taules", en el qual es mantenien els privilegis dels patricis però també adquirien drets els no privilegiats. Una minoria dels plebeus en va sortir beneficiada convertint-se en noblesa patrícia-peblea.

GUERRES LLATINES

Period: 498 BCE to 338 BCE

La primera guerra llatina fou entre el 498 i el 493 a. C. i la segona fou ente el 340 i el 338 a. C.
Les ciutats de Laci intentaven superar als romans però finalment en la batalla naval de Antium Roma va vèncer als volscos i això va causa el final dels enfrentament entre els romans i els llatins.

GUERRES SAMNITES

Period: 343 BCE to 295 BCE

En 50 anys els romans van lluitar en tres guerres contra els samnites. Després de vèncer als llatins Romà també guanya als samnites i altres probles itàl·lics, per això aquesta època s'anomena la conquesta d'Itàlia.

LA PRIMERA GUERRA PÚNICA

264 BCE

Roma i Cartago eren dues potències que cada cop adquirien nous territoris del Meditarrini i tenien que enfrentar-se. Els cartaginesos van expandir el seu poder fins a Sicília i allí els romanS van decidir enfrontar-s'hi amb l'ajuda de la colònia grega de Siracusa. Finalment Cartago es va rendir i va haver de deshabitar Sicília, illa que es va convertir en la primera província romana. Després els romans van aprofitar per envair Còrsega i Sardenya l'any 238 a. C.. Va acabar el 741 abans de Crist.

LA SEGONA GUERRA PÚNICA

218 BCE

Quan Anníbal, fill del cap dels cartaginesos, va atacar Sagunt els romans van declarar la guerra a Cartago. El nou cap crea un gran exèrcit i arriba a Roma passant pels Pirineus, el sud de la Gàl·lia i els Alps, però quan hi arriba no s'atreveix a atacar a Roma. Al 205 a. C. els romans ataquen Àfrica i Anníbal ha de retirar-se per anar a defensar els seus territoris. Finalment els romans guanyen i adquereixen el control de tot el Mediterrani occidental. Va acabar al 201 abans de Crist.

LA TERCERA GUERRA PÚNICA

149 BCE

Després de la derrota, Cartago es va recuperar ràpidament i com que això va preucupar a alguns romans van anar a destruir als cartaginesos amb l'excusa de que havien pres represàlies contra un rei aliat de Roma. Finalment van esclabitzar a tots els habitants de Cartago i d'aquesta manera Àfrica es va convertir en una província romana. Aquesta guerra va acabar al 146 abans de Crist.

MACEDÒNIA COM A PROVÍNCIA ROMANA

148 BCE

Al acabar la segona guerra púnica els romans van lluitar en tres guerres contra el rei i el fill de Macedònia fins que al 148 a.C. els vencen definitivament i aquest territori passa a convertir-se en una província romana.

CRISIS I GUERRES CIVILS

100 BCE

Durant el segle I a.C. hi ha moltissímes guerres civils a Roma per aconseguir el poder, les institucions romanes no servien per organitzar els seus territoris i tota la població s'havia tornat molt poderosa. Mario i Sila, Juli Cèsar i Pompeu van derramar molta sang a causa d'aquestes guerres i disputes internes.

JULI CÈSAR

100 BCE

Gai Juli Cèsar fou un líder politic i militar que va arribar a conseguir tantes possessions que alguns tenien por de que es volgués convertir en rei ja que era un títol que la població odiava.
L'any 44 a.C. es va produir el seu assassinat quan un grup de senadors van entrar al senat i el van apunyalar.

LA GUERRA DELS ALIATS

91 BCE

Durant l'etapa final de la república romà va sufrir molts canvis i problemes. Al 91 a.C. la ciutadania romana que no estava satisfeta es va revolucionar fins que les victòries militars dels romans van acabar amb aquesta rebel·lió l'any 88 abans de Crist.

LA SUCCESSIÓ DE JULI CÈSAR

44 BCE

Marc Antoni i Gai Octavi van estar regnant junts durant 13 anys aproximadament, fins que el futur August va derrotar a Marc Antoni i la seva amant Cleopatra en una guerra civil l'any 31 abans de Crist.

CÈSAR AUGUST

27 BCE

L'any 27 abans de Crist comença l'imperi quan se li otorga el títol d'August a Gai Cèsar i es converteix en emperador creant una nova forma de govern per a conseguir que la població estigui satisfeta. Va governar fins al 14 després de Crist.

IMPERI

Period: 27 BCE to 476

La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 476. Va ser una etapa de la civilització romana en l'Antiguitat clàssica caracteritzada per una forma de govern autocràtic. Sota l'etapa imperial els dominis de Roma van seguir augmentant, arribant a la seva màxima extensió durant el regnat de Trajà, abastant des de l'Oceà Atlàntic a l'oest fins a les ribes del Mar Caspi, el Mar Roig i el Golf Pèrsic a l'est, i des del desert del Sàhara al sud fins a les terres boscoses.

EL PRINCIPAT

Period: 27 BCE to 284

El Principat és el nom que rep el sistema polític vigent durant el primer període de l'imperi Romà, des del regne de Cèsar August fins a la Crisi del Tercer Segle, en què es va passar al Dominat. Es caracteritza per l'esforç per part dels emperadors de preservar una il·lusió de continuïtat respecte a la República Romana. A la pràctica fou un període d'absolutisme il·lustrat, amb algunes derives cap a sistemes de monarquies gairebé constitucionals.

TIBERI

14

August era el padrastre de Tiberi i ell havia col·laborat en moltes de les seves conquestes així que quan aquest va morir Tiberi en va ser directament el successor. Va governar fins a l'any 37 i va morir sense decidir si el succeiria el seu nét o el seu nebot.

DINASTIA JULIOCLAUDIA

Period: 14 to 68

Després de l'època de l'emperador Cèsar Octavi August el poder es van anar passant a través dels vincles familiars dels Julioclaudis, van haver-hi quatre emperadors d'aquesta dinastia.

GAI CÈSAR

37

El nét de Tiberi es va convertir en emperador. Fou un governador molt cruel i estava boig perquè va nomenar senador al seu cavall, va fer incest a les seves germanes, entre d'altres bogeries més. Va intentar converitr a Roma en una monarquia però finalment una conjura de la guàrdia pretoriana el va matar a l'any 41.

CLAUDI

41

Era l'oncle de Gai i el van proclamar el successor. Fou un governador correcte i assenyat però no se l'entenia pels senadors i era massa dèbil amb les dones. Van executar a la seva dona i es va casar amb la seva neboda que ja tenia un fill que es va arribar a ser el seu successor quan va morir l'any 54.

NERÓ

54

Fou proclamat emperador en només disset anys i durant els primers any va viure una època daurada. Després va decidir matar a la seva mare i la seva dona, així va començar l'època del terror i va fer augmentar els impostos. Va causar molts problemes però finalment l'any 68 es va suïcidar al ser capturat pel senat.

VESPASIÀ

69

El general Titus Flavi Sabí Vespasià fou un emperador romà que va accedir a la poder l'any 69 amb el suport de les legions orientals, a les quals es van sumar les de Pannònia, Mèsia i Dalmàcia. Va governar fins a l'any 79.

DINASTIA FLÀVIA

Period: 69 to 96

La dinastia Flàvia va ser fundada per l'emperador Vespasià i va continuar amb els seus dos fills Titus i Domicià. Va durar dels anys 69 al 96; encara que aconseguí estabilitzar Roma va ser una dinastia molt breu. Els flavis aconseguiren el poder amb Vespasià, qui va aprofitar la situació de crisi després de l'"any dels quatre emperadors", per a posar autoritat.

TIT

79

Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit fou emperador romà de l'any 79 fins que va morir al 81. Era fill de Vespasià i de Flàvia Domitil·la i successor de Vespasià en el tron imperial.

DOMICIÀ

81

Domicià era el germà i successor de Tit. Havia rebut el títol de Cèsar, hereu de l'imperi, el desembre del 69, alhora que el seu germà, encara que només ell estava present a Roma, amb el seu oncle Flavi Sabí, que morí en l'incendi del Capitoli. Fou proclamat Princeps Iuventutis (Príncep de la Joventut). Va regnar fins al 96 quan va ser assassinat perun complot en el qual hi havia la seva esposa involucrada.

NERVA

96

Nerva fou un senador que va ser escollit per l'assemblea com a emperador de Roma. Va triar com a successor seu a Trajà, el millor general de l'exèrcit romà. Va governar fins que va morir l'any 98.

TRAJÀ

98

Fou un emperador que va aportar a Roma les seves últimes conquestes com la de Mesopotàmia i Aràbia, va governar en l'època de més expansió de tota la història romana. Finalment va morir l'agost del 117.

ADRIÀ

117

Era el cosí de Trajà i es va convertir en el seu successor. Com a emperador va considerar que no era necessari que s'extengués més el territori romà. Va governar fins al 138.

ANTONÍ PIUS

138

Va ser adoptat per Adrià i el va succeir al 138 convertint-se en un emperador molt bondadós i tranquil. Va morir al 161 i va convertir en hereder al seu nebot i fill adoptiu Marc Aureli.

MARC AURELI

161

Fou un emperador romà que va governar fins l'any que va morir, al 180. Durant el seu període van començar a sorgir els problemes que indicaven que l'edat d'or, que va començar amb Trajà, s'estava acabant. A part de les revoltes que estaven causant els bàrbars, Marc Aureli va cometre l'error de fer successor al seu fill Còmmode que era una persona molt cruel.

CÒMMODE

180

Fou l'emperador que va iniciar l'Edat de Ferro. Va intentar firmar la pau amb els bàrbars. Finalment, el primer dia del 193 tenia planejat sacrificar a dos cònsols però va morir l'últim dia del 192 estrangulat per un esclau seu.

SEPTIMI SEVER

193

Quan Còmmode va morir el senat va deixar que els soldats decidin que fer i al cap d'uns mesos Septimi Sever va arribar al poder i va començar la dinastia Severa, fou una època de bastanta estabilitat. Va governar fins a la seva mort al 211.

DINASTIA SEVERA

Period: 193 to 217

Van ser una sèrie d'emperadors romans que van governar durant varies dècades. Va ser la última dinastia del Principat i la que va precedir la Crisi del segle III.

CARCAL·LA

211

Fou el segon emperador de la dinastia Severa, va ser conegut per concedir a tots els habitants la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi al 212. També fou un emperador cruel que va morir assassinat al 217 i així es va acabar aquesta dinastia.

LA GRAN CONFUSIÓ DEL SEGLE III

218

Després de la fi de la dinastia Severa Romà va patir un caos inmesurable amb centenars d'emperadors que només reganaven uns dies, guerres civils, crisis, problemes amb els bàrbars... fins que va arribar al poder Dioclecià l'any 284.

DIOCLÈCIA

284

Va aconseguir agafar el poder i va ser emperador fins al 305. Va crear la Tetrarquia perquè deia que un sol emperador no podia governar tot l'Imperi.

EL DOMINAT

Period: 284 to 476

El Dominat és com es coneix a la segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat. Va durar des del mandat de l'emperador Dioclecià (284 dC) fins a la desaparició de facto de l'Imperi Romà d'Occident (476), per tant representà la forma de govern característica del Baix Imperi Romà.

CONSTANTÍ I

306

Fou el següent emperador que va declarar la llibertat de cultes a tot l'Imperi, també va fundar la ciutat de Constantinoplis i la va nombrar capital imperial. Va governar fins al 337.

TEODOSI I el GRAN

338

Fou un emperador que va convertir el cristianisme en la religió oficial de Roma. Com que no podia solucionar els conflictes de l'Imperi va decidir que quan es morís, que va ser a l'any 395, l'Imperi es dividiria en l'Orient per al seu fill Arcadi i l'Occident per al seu fill Honori.

IMPERI ROMÀ D'ORIENT

Period: 395 to 1453

L'Imperi romà d'Orient va sobreviure durant mil anys més fins que els turcs van acabar amb l'últim emperador bizantí, així finalitza la història de Roma que havia començat amb el rei Ròmul i va durar un bimilienari d'anys.

IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT

Period: 395 to 476

Quan va morir Teodosi seguein havent-hi molts problemes en l'Imperi encara que s'hagués dividit. Els barbars, entre altres civilitzacions, van assaltar i saquejar Roma. Finalment al 476 el bàrbars van derrocar la part occidental de l'Imperi romà.