Història de les matemàtiques

  • 586 BCE

    Pitàgores de Samos

    Pitàgores de Samos
    És famos per descobrir (demostrar) que la hipotenusa d'un triàngle rectangle és igual a la suma dels cuadrats dels cateta, conegut com el teorema de pitágores.
  • 323 BCE

    Euclides

    Euclides
    Va ser un matemàtic grec, conegut com "el pare de la geometría". El seu treball més famós va ser els "Elements" considerat el llibre de text de més èxit de la història de les matemàtiques.
  • 287 BCE

    Arquimedes

    Arquimedes
    Encara que, probablement, la seva contribució científica més coneguda sigui el principi de la hidroestàtica que porta el seu nom, no van ser menys notables les seues disquisicions sobre la quadratura del cercle, que és el que ve a ser el descobriment de la relació aproximada entre la circumferència i el diàmetre, relació que es designa avui en dia amb la lletra grega π (pi).
  • 360

    Hipàtia d'Alexandria

    Hipàtia d'Alexandria
    La major contribució d'Hipàtia a la ciència va ser mitjançant la seva feina com a matemàtica, principalment en l'àrea de l'alegbra. Va escriure una versió comentada de l'aritmètica de Diofant.
  • 624

    Tales de Milet

    Tales de Milet
    Per ser el primer en demostrar les seves teories mitjançant el raonament lógic, se'l considera el primer matemàtic de l'historia. Els teoremas de Tales són fundamentals, els més importants són:
    - Tots els triangles amb angles iguals són iguals i els seus costats són proporcionals entre sí.
  • 799

    Mohammed ibn Musa Al-Khwarazmi

    Mohammed ibn Musa Al-Khwarazmi
    Va ser un matemàtic important. Va crear termes com: àlgebra i algorisme.
  • 1170

    Leonardo de Pisa "FIbonacci"

    Leonardo de Pisa "FIbonacci"
    Va ser un destacat matemàtic d'origen italià que va saltar al reconeixement mundial com a conseqüència d'haver promogut i difós per tota Europa el sistema de numeració "indo aràbic".
  • 1499

    Niccolo Fontana Traglia

    Niccolo Fontana Traglia
    • La seva principal i més coneguda aportació és el mètode de resolució de les equacions cúbiques, conegut com a fórmula de Cardano-Tartaglia.
    • En els estudis de balística va descobrir nous mètodes i instruments entre els quals es troben les "Taules del foc", sobre les trajectòries de projectils.
    • Va fer diverses propostes sobre fortificacions.
    • Va idear dos instruments per a determinar altures i distàncies inaccessibles.
    • Va desenvolupar una forma per al compàs.
  • René Descartes

    René Descartes
    La gran aportació que va fer en geometría van ser les coordenades cartesianes van suposar una gran revolució que ha arribat fins als nostres dies.
  • Pierre de Fermat

    Pierre de Fermat
    Va introduir per primera vegada l'infinit de en càlcul, va descobrir les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria de nombres.
  • Blaise Pascal

    Blaise Pascal
    Considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental. Pascal va inventar la primera calculadora per ajudar al seu pare amb els conceptes. Es deia Pascalina, era similar a les calculadores mecàniques de 1940.
  • Isaac Newton

    Isaac Newton
    Va desenvolupar un dels conceptes bàsics de la física. La llei de la gravetat. Una altre de les teories més conegudes de Newton són les lleis del moviment.
  • Carl Friederich Gauss

    Carl Friederich Gauss
    Gauss va ser un nen prodigi. Va completar les "disquitiones arithmetical", la seva obra magna. Aquesta obra va ser fonamental per a consolidar la teoria de nombres com a disciplina.
  • Ada Lovelace

    Ada Lovelace
    És la primera programadira en la història dels ordinadors. Va col·laborar amb CHarles Babbage en el diseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. A les seves notes de treball va incloure el que ara es considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme en una màquina.
  • Gregor Cantor

    Gregor Cantor
    Va ser el fundador de la teoria de conjunts moderna. Cantor va establir la importància del concepte de funció bijectiva entre els conjunts, va definir els conceptes de conjunt infinit i de conjunt ben ordenat, i va demostrar que el conjunt dels nombres reals és "més gran" que el conjunt dels nombres naturals, tot i ser infinits ambdós. També va definir els conceptes de nombre cardinal i nombre ordinal així com la seva aritmètica.
  • David Hilbert

    David Hilbert
    És reconegut com un dels matemàtics més influents i universals de finals del segle XIX i començaments del XX. Va descobrir i desenvolupar un ample rang d'idees fonamentals en diverses àrees com la Teoria d'Invariants i els axiomes de la geometría. Tambés va formular la Teoria de l?espai de HIlbert, un dels fonaments de l'anàlisis funcional.
  • Julio Rey Pastor

    Julio Rey Pastor
    Va investigar en el terreny de la geometria algebraica sintètica, i geometria projectiva superior. En les memòries que va elaborar després de les seves estades a Berlín i Göttingen tractava l'estudi sintètic de corbes, incorporant grups de transformacions i axiomàtica. Amb la creació en 1915 del Laboratori i Seminari Matemàtica, va treballar sobre història de la matemàtica, geometria sintètica real i complexa, representació conforme, teoria de Galois i mètodes numèrics.
  • Pere Puig i Adam

    Pere Puig i Adam
    La seva obra Curso de geometria métrica (1947) va ser una de les elementals en l'ensenyament d'enginyeria a l'Estat Espanyol a la segona meitat del segle XX.
    - Actualment, al municipi de Getafe hi ha un Institut d'Educació
    Secundària amb el seu nom.
    - Des de l'any 2000, cada 12 de maig, la Federación Española de
    Sociedades de Profesores de Matemáticas celebra el Dia escolar
    de les matemàtiques, coincidint amb la data del seu naixement.
  • Alan Turing

    Alan Turing
    Turing es mundialment conegut per 3 fets:
    - Va formalitzar els conceptes de l'alogrisme i computació amb la seva màquina de Turing.
    - Es considerat el pare de la intel·ligència artificial.
    - La seva participació en l'equip de criptoanàlisis de la màquina de criptografía alemanya "Enigma" va ser la clau.
  • John forbes Nash

    John forbes Nash
    És famós per la seva teoría dels jocs no cooperatius, publicada el 1950 i la qual va demostrar que sempre hi ha un "equilibri" entre els jugadors, conegut amb el nom de "l'Equilibri de Nash"