-
(600a.C.) Poder d'atracció
Thales de Miletus (630-550 a.C:) va ser el primer en adonar-se que quan l'ambre era fregat adquiria un poder d'atracció sobre alguns objectes -
(300a.C.) Primer estudi científic sobre l'electricitat
Theophrastus (374-287 a.C.), un filòsof grec, s'adonar que no sols l'ambre, sinó també altres substàncies, adquirien el poder d'atracció quan eren fregades. Així que, sobre aquests coneixements, redactà, per primera vegada a l'història, un estudi científic sobre l'electricitat. -
Investigacions sobre el magnetisme i l'electricitat
A petició de la Reina Elizabeth I, el físic reial Willian Gilbert (1544-1603) va dur a terme una investigació sobre els imans a fi de millorar les bruixoles de navegació, traçant així les bases del magnetisme i l'electricitat. Va concloure que la Terra és magnètica (raó per la qual la bruixola pot marcar el nord) i, tot estudiant l'electricitat estàtica amb l'ambre, va denominar-la "elektron", coneguda ara com "electricitat". Ara, i en honor seu, Gilbert és una unitat de força magnetomotriu. -
Primera màquina electrostàtica
El físic Otto von Guericke (1602-1686) va construir la primera máquina electrostàtica, màquina que permet construir càrregues elèctriques. Així va aconseguir que sortissin espurnes de la bola de sofre de la màquina, fenòmen que va relacionar amb les càrregues elèctriques dels llampecs. Guericke també va observar el fenomen de la repulsió entre dos cossos electricitats que han estat atrets anteriorment. -
Càrrega positiva i càrrega negativa
Francois de Cisternay Du Fay (1698 - 1739) descobrí l'existència de dues càrregues elèctriques, que ell anomenà electricitat “resinosa” i electricitat “vítria”. I gràcies a aquests coneixaments, va poder establir que:
- objectes fregats amb ambre es repel·len
- objectes fregats amb una barra de vidre es repel·len
- objectes fregats amb ambre s'atreuen amb objectes fregats amb barra de vidre. -
Ampolla de Leiden
E. G. Von Kleist (1700-1748) i Pieter Van Musschenbroeck
(1692-1761) construeixen la primera ampolla de Leiden, objecte capaç d'emmagatzemar energia estàtica. Va ser el primer condensador elèctric. L'ampolla Leiden va ser un invent molt important i utilitzat en la investigació de l'electricitat, ja que permetia emmagatzemar càrrega elèctrica d'una manera molt còmode. -
La naturalesa elèctrica dels llamps
Benjamín Franklin (1706-1790) va demostrar la naturalesa elèctrica dels llamps, basada en la teoria que l'electricitat està a la matèria i el seu moviment es deu al seu propi excés o falta (a l'excés o falta d'electrons i protons). Va inventar el parallamps i les lents bifocals (aquestes últimes al 1780) -
La força entre càrregues és inversament proporcional a la distància que les separa
Joseph Priestley (1733-1804) va descobrir que la força entre dues càrregues és inversament proporcional a la distància que les separa (que com més lluny estiguin entre elles, menys força d'atracció o repulsió hi haurà, i viceversa).
Priestley també va descobrir que l'electricitat es distribuïa d'una manera desigual a la superfície d'una esfera buida, i que, en el seu interior, no hi havia ni força elèctrica. També fou el descobridor de l'oxigen. -
Balança de torsió i càlcul de la força entre 2 càrregues elèctriques
Charles Agustín de Coulomb (1736-1806) va inventar la balança de torsió, que li va permetre estudiar el càlcul de la força entre 2 càrregues elèctriques: la força és proporcional al producte de les càrregues individuals i inversament proporcional a l'arrel quadrada de la distància que les separa:
F=K*q1*q2/d^2
I amb aquesta llei, Coulomb transformà l'àrea de la física de l'electricitat i el magnetisme d'una filosofia a una ciencia exacta.
La C de la unitat de càrrega és al seu honor, Coulomb. -
"L'electricitat animal"
Luigi Galvani (1737-1798) va descobrir accidentalment que la pota d'una granota es contreia amb el contacte amb un visturí amb una càrrega elèctrica. Després de més experiments amb peus de granota, Galvani va determinar que el fet que el contacte amb dos metalls amb carrega elèctrica fes que el múscul de la granota es contragués era provocat per "L'electricitat animal", concepte del tot erroni, ja que es tractava de la primera comprensió del corrent elèctric. -
Capacitat de produir corrent elèctrica i corrent continua
Alejandro Volta (1745-1827) construeix la primera cel·la electrostàtica i la bateria capaç de produir corrent elèctrica. Volta alega que va trobar la inspiració en el treball de Galvani (explicat anteriorment).
Més tard, Volta també va aconseguir fabrica la pila, que generava corrent contínua.
I és per això que, en honor seu, se l'anomena Volt a la unitat de mesura de la tensió. -
Electroquímica: arc elèctrica i incandescència
Sir Humphry Davy (1778-1829) fundà la electroquímica tot estudiant el funcionament de la bateria o Volta.
Al 1801, Davy descubreix l'arc elèctric i la incandascència present en un conductor i energitzat per la bateria. -
Separació d'elements mitjançant l'electròlisi
Del 1806 al 1808, Sir Humphry Davy realitzà unes investigacions amb les que, mitjançant l'electròlisi (descomposició química d'una substància provocada pel pas de corrent elèctrica continua) conseguí la separació del Magnesi, Bari, Estonci, Calci, Sodi, Potassi i Bor. -
Descubriment del clor
Sir Humphry Davy fabrica una pila de amb més de 2000 plaques dobles. I va ser aquesta pila la que li va permetre descubrir el clor i afirmar que és un element químic i no un àcid com se sabia fins llabors. -
Lleis de l'electrostàtica
El matemàtic francés Siméon-Denis Poisson (1781-1849) va publicar el seu treball més important en el que dictava les lleis de l'electrostàtica aplicant la matemàtica a l'electricitat i el magnetisme. -
Llum de seguretat dels miners
Sir Humphry Davy inventa la llum de seguratat utilitzada pels miners. Aquesta làmpara no provocava la corrosió (deteriorament d'un material causat per atacs electroquímics produïts al seu entorn) de les mines mitjançant una protecció catòdica. -
L'electromagnetisme
Danés Hans Christian Oersted (1777-1851) va descobrir l'electromagnetisme, demostrant així que hi ha una relació entre l'electricitat i el magnetisme. Però ho va fer accidentalment en una de les seves classes sobre d'electricitat en la que l'agulla d'una bruixola, que es trobava aprop d'un cable electrificat amb una pila voltaica, es mogué.
"Oertsed" és la unitat de mesura de la Reluctància Magnètica (resistencia d'un material influenciat per un camp magnètic). -
Llei de Biot-Savart
Els francesos Jean-Baptiste Biot (1774-1862) i Felix Savart (1791-1841) van determinar la llei de Biot-Savart.
La llei de Biot-Savart permet calular la força que exerceix un camp magnètic sobre una càrrega magnètica i defineix que la intensitat d'un camp magnètic (produit per una corrent elèctrica) és inversament proporiconal al quadrat de la distància (és a dir, que com més distància, menys intensitat, i a l'inversa). -
Motor elèctric rudimentari
Michael Faraday (1745-1827) va construir un motor elèctric rudimentari en el que va aconseguir transformar l'electricitat en un moviment mecànic. El motor consisitia en un filferro que girava al voltant d'un iman.
En honor seu, anomenem "Faraday" a la unitat de capacitat elèctrica. -
El primer electroiman
Dominique F. Aragon (1786-1853) va ser el primer home que va construir (concientment) un electroiman. Això ho va fer en adonar-se que el ferro era un iman només quan circulava corrent, ja que l'efecte d'iman desepareixia quan la corrent no circulava.
L'anglès William Sturgeon (1753-1850) construeix el primer electroiman. -
L'electrodinàmica
Andre-Marie Ampere (1775-1836) traça les bases de l'electrodinàmica afirmant que la força electromotriu es causada per la tensió elèctrica i la corrent elèctrica. Ampere tambés experimentà amb conductors, determinants que aquests s'atrauen si la corrent seguieix la mateixa direcció, però que es repel·len si van en sentits contraris.
"Ampere" és la unitat de mesura de la intensitat de corrent elèctrica. -
Electroiman (2)
William Sturgeon (1753-1850) també és considerat un dels inventors de l'electroiman, aconseguint construir-ne un capaç de moure 4kg de ferro. -
LA LLEI D'OHM (fet destacat)
El físic alemany Georg Simon Ohm (1789-1854) va formular la Llei d'Ohm estudiant la relació entre la intensitat, la força electromotriu (tensió) i la resitència.
Llei d'Ohm: I=V/R
"Ohm" és la unitat de mesura de la resitència. -
Càlcul de potencials
EL matemàtic George Green (1793-1841) va publicar el treball "Una anàlisi de les aplicacions de l'anàlisi matemàtica a les teories de l'electricitat i el magnetisme". Aquest treball va ser una ampiació del realitzat anteriorment per Poisson, però George Green va aconseguir-hi introduir:
- Els conceptes de funcions de potencial utilitzats a la física
- Les funcions de Green
- Les aplicacions importants del teorema de Green. -
Inducció electromagnètica
El físic americà Joseph Henry (1799-1878) va estudiar l'electromagnetisme perfeccionant així els electroimans i relers. També va descobrir, alhora que Faraday, la inducció electromagnètica: un camp magnètic pot provocar una força electromotriu en un circuit tancat.
En honor a Henry, s'anomena "H" (de Henry) a la unitat de mesura de la inductància. -
Primer generedor elèctric
Tot i que Henry també la descobrir, Michael Faraday (1791-1867) és considerat realment el descobridor de la inducció electromagnètica (inducció d'un corrent elèctric per un altre).
El descobriment més important de Faraday va ser que el magnetisme produeix electricitat a través del moviment, el que li va permetre de construir el primer generedor elèctric.
El "Farad" és la unitat de mesura de la capacitat elèctrica. -
El telègraf
Samuel F.B. Morse (1791-1867) té la idea de transmetre informació a través d'un circuit electromagnètic, el Telègraf. Tot i Morse va construir el primer telègraf el 1835, no serà fins el 1843 que s'aprova una línia que uneix Baltimor i el Capitoli de Washington D.C. Al 1858, es construeix una línia que travessa l'Atlàntic (USA-Irlanda). -
Llei de Joule
El físic anglès James Prescott Joule (1818-1889) és conegut pels seus estudis sobre l'elergia i les seves aplicacions. El seu major treball fou la Llei de Joule, que diu: "Tot cos conductor recorregut per un corrent elèctric desprèn una quantitat de calor equivalent al treball realitzat pel camp elèctric per transportar les càrregues d'un extrem a un altre del conductor durant aquell temps". Resumint, diem que la corrent elèctrica sempre genera calor, tot i que no sempre és un efecte desitjat. -
La llei de la conservació de l'energia
Hermann Ludwig Ferdinand Helmholtz (1821-1894) va ser qui va redactar la primera llei termodinàmica (estudia el moviment de l'energia i com l'energia infon moviment). També va demostrar que els circuits elèctrics complien la llei de la conservació de l'energia (llei que diu que l'energia no es pot crear ni destruir, però sí canviar de forma) i que l'electricitat és una forma d'energia. -
Lleis de Kirchhoff I y II
El físic alemany Gustav Robert Kirchhoff (1824-1887) va ser el creador de dues lleis sobre els circuits elèctrics i l'emisió tèrmica anomenades lleis de Kirchhoff I i II. Les lleis de Kirchhoff permeten calcular les distribucions de les corrents i tensions en les xarxes elèctriques.
També, a partir d'una analisis "espectral", analitzà la composició del Sol. -
L'àmpades d'arc
L'anglès William Staite (1809-1854) va fabricar la primera l'àmpada d'arc. -
2a llei termodinàmica
William Thomson (Lord Kelvin) (1824-1907) va redactar la 2a llei termodinàmica. -
Cable transatlàntic
El matemàtic anglès William Thomson (Lord Kelvin, un títol) (1824-1907) va realitzar un anàlisi teoric de la transmissió del cable que va permetre fabrica el cable transatlàntic. -
Cable flexible
William Thomson (Lord Kelvin) va fabricar el cable flexible. -
Raigs catòdics
El científic alemany Julius Plücker (1801-1868) va inventar els raigs catòdics. Els raigs catòdics són un feix d'electrons emès per un càtode (un extrem del tub catòdic) i atret per un camp elèctric. -
"El Dinamo": Màquina de corrent contínua
El Científic belga Zénobe-Théophile Gramme (1826-1901) va fabricar la primera màquina de corrent contínua que fou el principi de la nova indústria elèctrica. El Dinamo és capaç de transformar energia mecànica en elèctrica mitjançant el fenomen de la inducció electromagnètica (o producció de ddp, voltatge, en un conductor).
Gramme va patentar la màquina de corrent continua al 1870. -
Les quatre equacions de Maxwell
El matemàtic anglès James Clerk Maxwell (1831-1879) va formular les quatre equacions que serveixen de fonament de la teoria i fenòmens de l'electromagnètica, anomenades equaciones de Maxwell. En aquestes equacions, Maxwell va reunir investigacions i experiments de Coulomb, Gauss, Ampère, Faraday... i va definir el concepte de camp electromagnètic. Va deduir que la llum era una ona electromagtnètica i que, per tan, l'energia es transmet per ones electromagnètiques a la velocitat de la llum. -
El telèfon
Alexander Graham Bell (1847-1922) va inventar el telèfon. Bell va contribuir al desenvolupament de les telecomunicacions a través de l'empresa Bell Telephone Company (1877). -
"Corpúsculos"=electrons
Joseph John Thomson (1856-1940) va descobrir que els Raigs Catòdics estaven formats per àtoms de càrrega negativa que ell va anomenar "Cospúsculos", el que avui dia coneixem amb el nom d'Electrons. -
LÀMPADA INCANDESCENT (fet destacat)
L'inventor nord-americà Thomas Alva Edison (1847-1931) va inventar la làmpada incandascent, fabricada amb un filament de bambú carbonitzat que aconseguia la incandescència sense fondre's. Aquest filament poder estar encès durant 44 hores. Després d'uns experiments, Edison va determinar que un filament de bambú feia 1,7 lúmens per watt; el de tungste, 7.9 lúmens per watt; i, finalment, el filament de 100w de rendiment i 10 lúmens per watt (1910). -
Vector de Poynting
John Henry Poynting (1852-1914) va descobrir que la intensitat de l'energia es pot calcular amb una equació que mostra la relació entre el camp elèctric i el magnètic. Aquesta equació és diu Vector de Poynting. -
Intervenció de Tesla en el sistema elèctric actual
L'inventor i investigador Nikola Tesla (1857-1943) va desenvolupar la teoria dels camps rotants, de la base dels generadors i dels motors amb corrent alterna.
Tesla és la unitat de mesura de la densitat dels flux magnètic.
Tesla va patentar molts components del sistema elèctric que tenim avui en dia, més de 700, i que va vendre a George Westing House. -
Invents més destacats de Tesla
- Motor d'inducció (1888), millora del "Dinamo", amb la funció de convertir i distribuir corrents elèctriques
- Motor de corrent alterna (1890)
- Sistema de transmisió de potencia.(1892)
- Generador elèctric (1894)
- Equip per produir corrents i tensions d'alta freqüència (1896)
- Millores en el transformador elèctric (1897)
-
Comprovació de les equacions de Maxwell i Estudi sobre les ones electromagnètiques.
Heinrich Rudolf Hertz (1847-1894) va revisar les equacions de Maxwell i va afirmar que eren certes, tot reescrivint-les en el format que coneixemt avui en dia. I, seguint lel treball de Maxwell, Hertz va fer una investigacio sobre les ones electromagnètiques, en el que definia la propagació (velocitat de la llum), polarització i reflexió de les ones. És el començament de la radio i el telègraf sense fils.
Hertz és la unitat de mesura de la freqüència. -
Efecte fotoelèctric
Heinrich Rudolf Hertz (1847-1894) va descobrir l'efecte fotoelèctric: capacitat de la llum d'alliberar electrons d'una superfície metàl·lica la velocitat de la qual depèn de la longitut de l'ona. -
Primera planta de Generació d'electricitat
George Westinghouse engega la primera planta de Generació d'electricitat comercial a C.A, La Planta del Niagara. Utilitzà el corrent altern per subministrar l'electricitat que produïa a tots els compradors dels Estats Units.
