-
625 BCE
Tales de Milet
Va ser un filòsof grec presocràtic considerat el fundador de l'escola de Milet de filosofia. Tales va plantejar el primer problema de la filosofia: Quin és el primer principi (arkhé) de la naturalesa?
Amb això començava una nova forma de pensament que ja no es basava en la intervenció d'éssers irracionals per a explicar la naturalesa. Per això és considerat com el pare del pensament racional o filosòfic. -
Period: 600 BCE to 300
Filosofia Antiga
Aquest període comença amb els filòsofs presocràtics i passant per la tradició iniciada per sòcrates, i continuada per Plató i Aristòtil, arriba fins a la filosofia hel·lenística.
Els seus primer representants es van preguntar l'origen de la natura i el seu arkhé. -
569 BCE
Pitàgores
Va ser un filòsof grec presocràtic, considerat el primer matemàtic pur, un gravador i tallador de pedres precioses.
Va néixer a prop del 569 a.C. a Grècia i va morir cap al 475 a.C. a Itàlia.
Pitàgores va guanyar molta popularitat fins que es va produir un moviment antidemocràtic dels pitagòrics. En les seves aportacions destaquen les taules de multiplicar, l'existència dels números racionals, el teorema de Pitàgores, els intervals entre les notes musicals,... -
535 BCE
Heràclit
Va ser un filòsof presocràtic,amb un estil críptic i oracular.
Va néixer al 535 a.C. a l’Antiga Grècia i va morir al 470 a.C.
Heràclit sostenia que la naturalesa mateixa de la vida és el canvi; el canvi no és un aspecte de la vida sinó la vida mateixa i resistir-se al canvi és resistir-se a la vida. -
530 BCE
Parmènides
Va ser un filòsof grec i que és considerat un profund pensador en la filosofía.
Va néixer al 530 a. C a Elea i va morir al 460 a. C.
La seva teoria es basava en que la naturalesa no pot consistir en una oposició entre contraris, ja que l'univers ha de ser necessàriament un replet continu de Ser.
És considerat un profund pensador en la filosofía. -
487 BCE
Gòrgies
Va ser un filòsof i sofista que va néixer a Italia al 487 a.C i va morir a Grècia en el 380 a.c
La seva filosofia es basava en que res no existeix o, si existeix, no es pot conèixer realment i, si es pot conèixer, aquest coneixement no es pot transmetre de manera exacte. -
481 BCE
Protàgores
Va ser un sofista grec expert en la retòrica.
Va néixer a Abdera en el 481 a. C. i va morir el 411 a.C al Mar Jònic.
La seva teoria era que no hi havia cap veritat absoluta perquè tot està condicionat amb el temps, el context i el lloc.Per a protàgores la virtud era la ensenyança del coneixement que deriva de la tecnología tot allò que pot ser quantificable,mesurable, observable o perceptible pels nostres sentits. -
470 BCE
Sòcrates
Sòcrates era un filòsof de l’antiga Grècia i un dels més importants.
Va ser mestre de Plató.
Va néixer a Atenes l'any 470 a.C i mor per enverinament el 400 a.C
Sócrates sostenía la seva teoria: “només sé que no sé res” que reconeix la seva falta de coneixements i està disposat a ampliar les seves idees. També creia que tot vici és el resultat de la ignorància i que cap persona no desitja el mal; alhora, la virtut és coneixement i aquells que coneixen el bé actuaran de manera justa. -
427 BCE
Plató
Plató va ser un filòsof,seguidor de sòcrates i considerat el pare de la filosofia occidental
Va nèixer al 427 a.C i va morir en el 347 a.C.
Va fundar l’acadèmia d’Atenes on va ensenyar al famós filòsof Aristòtil.
La seva teoria antropològica era que estem formats per un cos i una ànima, que corresponen als mons real i perfecte respectivament. -
384 BCE
Aristòtil
Aristòtil va ser un filòsof polímata i científic. Era considerat el pare de la filosofia occidental.
Va néixer a Grècia el 384 a.C. i va morir el 322 a.C..
La seva teoria se basa en que la realitat és canviant i que el real coneixement per entendre les coses és saber què és cada substància. -
341 BCE
Epicur
Va ser un filòsof i fundador d'una escola.
Va néixer a Samos en el 341 a. C. i va morir a Atenes al 270 a. C.
Com a doctrina, destaquen les idees següents: hedonisme racional i l'atomisme.
La seva teoria era que contra més plaer aconseguim i menys dolor tinguem, podem trobar la comoditat de la vida. -
4 BCE
Séneca
Va ser un filòsof, polític, orador i escriptor romà conegut per les seves obres de caràcter moral.
Va néixer al 4 a.C. a Córdoba i va morir al 65 d. C. en Roma.
La seva teoria és que la saviesa i la virtut són la meta de la vida moral i és l’ únic inmortal que tenen els humans. -
Period: 300 to 1300
Filosofia Medieval
La filosfía es centra en la relació entre fé i raó.
Diferents autors adapten les tesis dels principis filosofics al pensament cristià -
354
Agustí d'Hipona
Va ser un escriptor, teòleg i filòsof cristià, després va ser bisbe.
Va néixer al 354 d.C. a Tagaste i va morir al 430 d.C. a Hipona
El tema principal del pensament és la relació de l'ànima humana, perduda pel pecat i salvada per la gràcia divina, amb Déu, relació en què el món exterior no compleix cap altra funció que la de mediador entre les dues parts. En aquesta dialèctica serà que la fe i la raó es faran aliades i es constituiran en instruments complementaris per trobar la veritat. -
1225
Tomas d'Aquino
Va ser un teòleg i filòsof catòlic, considerat el principal representant de l'ensenyament escolàstic i de la teologia sistemàtica.
Va néixer al 1225 a Itàlia i va morir al 1274.
La idea principal que estableix per demostrar que Déu existeix és que encara que és invisible i infinit, pot ser demostrat a través dels seus efectes, els quals sí que són visibles i finits. Per a ell la raó parteix sempre de l'experiència empírica i intenta elaborar conceptes abstractes per comprendre la realitat. -
1285
Guillem d'Ockham
Va ser un filòsof, lògic, teòleg i frare franciscà anglès, conegut principalment per ser el representant més destacat de nominalisme.
Va néixer al 1285 a Regne Unit i va morir al 1347 a Alemanya.
Ockham és un empirista que defensa que l'única font de coneixement és l'experiència sensible i el mètode intuïtiu com a camí per arribar a la veritat. Així nega que res universal existeix fora de la ment. -
Period: 1400 to
Filosofia Moderna
El reinaxement,l'humanisme, la revolució científica i finalment la il·lustració, influeixen en els diferents autors d'aquesta època.
Un factor comú a la majoria d'autors és el seu interès per l'epistemologia, la teoria del coneixement: Com puc conèixer? Quin és el límit del pensament humà? -
Descartes
Va ser un filòsof, matemàtic i físic considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna i iniciador del racionalisme.
Va néixer al 1596 a França i va morir al 1650 a Suècia.
La filosofia cartesiana és l'estudi del fonament que basa el coneixement humà, es pot dir que amb ell apareix la teoria del coneixement com a tema central de la filosofia moderna. El filòsof racionalista defensa l'existència d'idees innates i que el mètode científic és l'únic camí per arribar a la veritat. -
Locke
Va ser un filòsof considerat com un dels més influents pensadors de l'empirisme. Va ser un dels primers empiristes britànics que defensava que només a través de l'experimentació de casos particulars podem extreure'n un ensenyament.
Va néixer al 1632 al Regne Unit i va morir al 1704.
També és un dels pares del liberalisme polític, que estableix que la sobirania no està en mans del rei, sinó de la societat. Defensa la separació del poders i la llibertat religiosa. -
Hume
Va ser un filòsof empirista escocès, figura màxima de la Il·lustració anglesa i de l'empirisme britànic, i un dels pensadors de major influència en la filosofia posterior.
Va néixer al 1711 al Regne Unit i va morir al 1776.
Hume va argumentar en contra de l'existència d'idees innates, i va defensar que tot el coneixement humà es deriva únicament de l'experiència. -
Kant
Va ser un filòsof de la il·lustració. Va compaginar com a professor amb l'escriptura de diversos tractats importants de filosofia.
Va néixer al 1724 a Königsberg i va morir al 1804.
El sistema filosòfic de Kant rep el nom general de “filosofia crítica” i es troba exposat, en les tres obres fonamentals de la “Crítica de la raó pura”, “Crítica de la raó pràctica” i “Critica del judici”. Defensa el gir copernicà que significa que l'ésser humà al centre de l'univers. -
Period: to
Filosofia Contemporània
A la filosofia contemporània conflueixen diferents corrents amb un remarcat tarannà crític. -
Marx
Va ser un revolucionari, filòsof, economista, historiador i periodista alemany.
Va néixer al 1818 a Alemanya i va morir al 1883 a Regne Unit.
El marxisme és una filosofia de la societat que proposa una interpretació del desenvolupament de la història des de coordenades materialistes i dialèctiques. Busca una clarificació crítica i racional de la consciència. -
Nietzsche
Friedrich Nietzsche va ser un filòsof, poeta, músic i filòleg alemany, considerat un dels filòsofs més importants de la filosofia occidental.
Va néixer al 1844 a Alemanya i va morir al 1900.
Un dels fonaments principals de la filosofia de Nietzsche és la negació que l'ésser humà és un ésser racional. Va proclamar que Déu havia mort i que els dogmes morals del cristianisme són falsos. -
Freud
Sigmund Freud va ser un metge neuròleg austríac d'origen jueu, inventor de la psicoanàlisi, un mètode que té com a objectiu el tractament de malalties mentals.
Va néixer al 1856 a Txèquia i va morir al 1939 a Regne Unit.
Freud va buscar una explicació a la manera d'operar de la ment. Va proposar una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l’allò, el jo i el superjò. -
Ortega y Gasset
Va ser un filòsof exponent de la teoria del perspectivisme i de la raó vital, situat al moviment del noucentisme.
Va néixer al 1883 a Madrid i va morir al 1955.
La teoria del perspectivisme consisteix a afirmar dues coses: que tot coneixement està ancorat sempre en un punt de vista i que en la pròpia essència la realitat mateixa és perspectivística. La podem entendre si la comparem amb dues teories que ell mateix considera incompatibles amb la seva: l'objectivisme i el subjectivisme. -
Heidegger
Va ser un filòsof considerat el pensador més important del segle XX.
Va néixer al 1889 a Alemanya i va morir al 1976.
La seva filosofia se centra fonamentalment en l’estudi de l’existència humana i en la història de l’ésser. Explica que a Ser i temps se sosté la idea que l'ésser és el que determina l'ens. En altres paraules, "ser alguna cosa" és el que determina l'existència d'una cosa, només que aquest "ser alguna cosa" només es pot descobrir mitjançant un acte intel·lectual humà. -
Gadamer
Va ser un filòsof alemany especialment conegut per la seva obra Veritat i mètode i per la seva renovació de l'hermenèutica. Va ser alumne de Heidegger i el més rellevant de l’època.
Va néixer al 1900 a Alemanya i va morir al 2002.
Des de la perspectiva de la filosofia de Gadamer, l'hermenèutica descriu la denominada teoria de la veritat i constitueix el procediment que permet expressar la universalització de la capacitat interpretativa des de la personal i específica historicitat. -
Maria Zambrano
Va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola. La seva extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no va ser reconeguda a Espanya fins a l'últim quart del segle XX.
Va néixer al 1904 a Màlaga i va morir a 1991 a Madrid.
Va desenvolupar el concepte de “raó poètica”, espècie d'intuïció intel·lectual, que utilitza com a mètode fenomenològic per a examinar les profunditats de l'esperit humà, no totalment accessible, segons ella mateixa, a la raó discursiva. -
Sartre
Jean-Paul Sartre va ser un filòsof, escriptor, novel·lista, dramaturg, activista polític, biògraf i crític literari francès, exponent de l'existencialisme, postmodernisme i del marxisme humanista.
Va néixer al 1905 a França i va morir al 1980.
L’existencialisme significa que l'home comença per existir, es troba, sorgeix al món, i que després es defineix. -
Hannah Aredent
Va ser una escriptora i teòrica política alemanya, posteriorment nacionalitzada nord-americana, de religió jueva i pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del segle XX.
Va néixer al 1906 a Alemanya i va morir al 1975 a Estats Units.
Arendt defensava el concepte de “pluralisme” a nivell polític: gràcies al pluralisme, es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. -
Habermas
És un filòsof i sociòleg reconegut pels seus diversos treballs en filosofia política, ètica, teoria del dret i teoria del llenguatge.
Va néixer al 1929 a Alemanya.
La raó se situa als processos comunicatius. La racionalitat es pot considerar des de la perspectiva de la defensa argumental dels enunciats. És racional qualsevol expressió dels participants en una argumentació o, el que és el mateix, aquella expressió que pot ser acceptada per un altre subjecte sobre la base de raons.
