-
Period: 625 BCE to 501
FILOSOFIA ANTIGA
La raó és l'única via d'accés a la veritat. Es busca el perquè de les coses, la seva causa. I així, la filosofia antiga posa els fonaments de la filosofia moderna. Els presocràtics (filòsofs abans de Sòcrates), Sòcrates, sofistes i l'hel·lenisme (on diverses escoles i perspectives s'interessen per l'ètica i desenvolupen una filosofia individualista) formen part d'aquest període. -
624 BCE
TALES DE MILET
Tales de Milet va ser el primer filòsof qui va intentar donar la primera explicació racional a diferents fenòmens del món. Va ser l'iniciador de l'escola de Milet, a la qual van pertànyer Anaximandre i Anaxímenes. -
569 BCE
PITÀGORES
Va ser un filòsof i matemàtic grec. Va ser el creador de la teoria de pitagores, que consisteix en trobar la hipotenusa d'un triangle rectangle a partir de la suma del catets elevats a 2. -
540 BCE
HERÀCLIT
Heràclit, es va inclinar a buscar el principi de tot, guiant-se pels Milets, els qui veien aquest principi en una substància material. Ell creia que el món experimenta un procés de continu naixement i destrucció al qual no s'escapa res, “Tot flueix, som i no som”. -
530 BCE
PARMÈNIDES
Només va escriure una obra, un poema filosòfic que parlava de la vía a la veritat (nega l'existència de la nada) i de la via de les opinions dels mortals (parla de les constitucions a astres). -
487 BCE
GÒRGIES
La seva filosofia es basava en l'afirmació de que res no existeix o, si existeix, no es pot conèixer realment i, si es pot conèixer, aquest coneixement no es pot transmetre. I encara si es pogués comunicar, no s'entendria. Gorgias va fer aquesta afirmació basant-se en la naturalesa subjectiva de la ment humana. -
485 BCE
PROTAGORES
La seva teoria diu que no hi han veritats absolutes perquè tot està condicionat pel context, temps i lloc. «el hombre es la medida de todas las cosas» - tot el que coneixem està quiet per la nostra perspectiva, per això la veritat és subjectiva -
470 BCE
SÒCRATES
Les reflexions més importants de Sòcrates es van centrar en l'ésser humà, especialment sobre les virtuts i els vicis o la ignorància, així com l'ànima i l'ètica. Com a mètode d'anàlisi va fer un ampli ús del diàleg i l'argumentació. -
427 BCE
PLATÓ
El platonisme consisteix en que la veritat es constituida per idees i no per coses materials, aquesta forma de pensar el va convertir en el filòsof més influent de la filosofia.
Plató va formar l'Academia (una escola o universitat que compartia uns mateixos ineressos de la filosofia) a l'any 387a.C. -
384 BCE
ARISTÒTIL
Una de les grans aportacions d'Aristòtil a la filosofia va ser la lògica. Va ser el primer pensador que va elaborar una lògica formal.
El filòsof defensa la idea perquè de que quan els homes actuen és perquè busquen assolir un objectiu concret, principalment, la felicitat a la vida. -
341 BCE
EPICUR
La seva opinió era que cadascú havia de buscar la felicitat pròpia i evitar el dolor i patiment. Els epicuris tenien un pensament que es centrava més en l’home savi.
També va fundar l'escola Jardí l'any 270a.C., però no era una escola en sí, era el lloc de trobada d'amics (incluides dones i esclaus). -
4 BCE
SÉNECA
A Sèneca li interessa més la filosofia com a forma de vida que com a especulació teòrica, tota ella gira al voltant de la figura del savi, del sofós. Per a Sèneca la saviesa i la virtut són la meta de la vida moral, l'única cosa immortal que tenen els mortals. -
Period: 350 to 1453
FILOSOFIA MEDIEVAL
La filosofia medieval va començar després de la caiguda de l'Imperi Romà. És centra en la relació etre la fe i la raó, però com en aquella època era molt important el cristianisme i les teories les formulaven els de l'esglèsia, el pensament es guaiava més per la fe. La major part de la filosofia estava dedicada a demostrar l'existència de Déu com unésser, identitat o veritat suprema. -
354
AGUSTÍ D'HIPONA
La filosofia va ser per a Sant Agustí l'amor i l'esforç de l'ànima sencera cap a la saviesa i cap a la veritat. La veritat era per a Sant Agustí l'ideal suprem a qui es va lliurar amb passió. Aquesta veritat és la que fa referència a l'ànima i a Déu, els dos objectes de la seva preocupació filosòfica. -
1225
TOMÀS D'AQUINO
La idea fonamental que estableix Aquino per demostrar que Déu existeix és que Déu, encara que és invisible i infinit, pot ser demostrat a través dels seus efectes, els quals sí que són visibles i finits. Una de les seves grans aportacions com a intel·lectual va consistir a conciliar la fe amb la raó. A parer seu, la fe podia ser una veritat d'ordre superior, però no es contradeia amb el que ens indica la lògica. -
1280
GUILLEM D'OCCAM
Occam afirmava que no s'han de multiplicar els ens sense necessitat, d'aquí va treure el principi conegut com "navalla d'ockham". Així mateix, deia que el coneixement només es podia treure de les experiències, i per arribar a la veritat havies d'utilitzar la intuitat. -
Period: to
FILOSOFIA MODERNA
Aquesta època i els seus autors són molt influenciats pel renaixement, la revolució científica i la il·lustració, es a dir, és defineix com la intenció d'arribar als mateixos termes per resoldre les qüestions científiques. Els autors tenen un interés comú per l'epistemologia (=coneixement) i la teoria del coneixemet. -
DESCARTES
Descartes resol com a dualista la qüestió fonamental de la filosofia, la de la relació entre el pensament i l'ésser. Admet dues substàncies: la del cos l'atribut del qual és l'extensió, i la de l'ànima l'atribut de la qual és el pensament. D'on, dos principis independents: l'un material i l'altre espiritual. -
JOHN LOCKE
Locke estava molt centrat en la política i deia que la ment era una "tabulsa rasa" al nèixer, això vol dir que els coneixements al nèixer no servien perquè són un full en blanc. -
HUME
La filosofia de Hume va criticar el “racionalisme”, va rebutjar les idees innates, va sostenir que no hi ha idees prèvies a la percepció, allò que es pensa s'extreu del que es percep. També, va dir que la preeminència del cogito va ser reemplaçada per una consciència mobilitzada per allò extern. -
KANT
Va ensenyar a l'èsser humà a pensar per si mateix i a no fiar-se dels dogmes, ja que són irracionals i destrueixen la raó i et someten el lliure pensament d'idees fixes. -
Period: to
FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA
La filosofia contemporània és el període actual de la història de la filosofia. Es cerca respostes a una sèrie d'inquietuds socials, polítiques i econòmiques. L'existencialisme (centra l'anàlisi en la condició humana, la responsabilitat individual, la llibertat i el significat de la vida) i l'hermenèutica (l'art de la interpretació, l'explicació i la traducció de la comunicació escrita, la comunicació verbal i no verbal) formen part d'aquest període actual de la filosofia. -
MARX
El marxisme cerca una clarificació crítica i racional de la consciència. Aquesta clarificació ha de fugir: De l'idealisme hegelià que redueix les manifestacions de la realitat a formes de consciència. D'una concepció abstracta de l'ésser humà que no prengui com a base la forma de vida, la classe i la història. -
NIETZSCHE
Deia que la voluntat del poder afecta als demés i a ti mateix, i que es necessari per la motivació de l'home. La filosofia de Nietzsche negava que el ser humà era racional, pel contrari, la irracionalitat era la seva característica principal. -
FREUD
Va concloure que el camí cap a la comprensió de la ment era en l'anàlisi dels somnis I que tots els somnis són el compliment encobert d'una fantasia o d'un desig reprimit.
Freud va buscar una explicació sobre la manera d'operar de la ment. Va proposar una estructura de la mateixa dividida en tres parts: això, el jo i el va superar (vegeu això, jo i va superar): Això representa les pulsions o impulsos primigenis. Segons Freud, constitueix el motor del pensament i el comportament humà. -
HEIDEGGER
Deia que el pensament filosòfic s'havia ovlidat de la importància del res, qué és la base que construeix l'èsser, i que tot l'humà està destinat a morir. -
GADAMER
L'objectiu de Gadamer era descobrir la naturalesa de la comprensió humana. La seva pretensió fonamental és mostrar fins a quin punt davant de l'experiència estètica les ciències naturals i el seu mètode particular topen amb una barrera infranquejable. -
SARTRE
Sartre considera que l'ésser humà està “condemnat a ser lliure”, és a dir, llançat a l'acció i responsable plenament de la seva vida, sense excuses. Tot i que admet alguns condicionaments (culturals, per exemple), no admet determinismes. Concep l'existència humana com a existència conscient. -
HABERMAS
Li donava molta importància a la persona que feia l'emissió comunicativa al receptor que havia de contestar amb un sí o no, ja que es una tècnica molt important avui en dia per a la política.
