-
Carles IV
Va ser rei d'Espanya entre el 1788 i el 1808, i cinquè monarca de la Casa de Borbó. Era un rei absolutista, el qual El seu regnat marca l'inici de la crisi de l'Antic Règim a Espanya. Tenia una rivalitat amb el seu fill, Ferran VII, el qual era més liberal. Va firmar un pacte amb Napoleó, que es va aprofita per envair Espanya. Després de la retirada de les tropes franceses va tornar el poder, però per culpa del malestar de poble, es va veure obligat a lliurar la Corona al seu fill Ferran VII. -
Tractat de Fontainebleau
Aquest pacte va ser signat entre Espanya i França el 27 d’octubre de 1807. Aquest pacte permetia passar tropes franceses per Espanya per atacar Portugal.
El tractat augmenta la concentració de tropes franceses a Espanya, el que va fer que Napoleó tingués l'oportunitat d’envair a Espanya, fet que donà lloc a la guerra del Francès o la guerra de la Independència. -
Ferran VII
Ferran VII, era fill de Carles IV (rei absolutista). En un principi, tenia intensions de fer reformes, per la qual cosa era el més estimat pel poble i l’anomenaren “El desitjat”. Posteriorment a la Guerra d'Independència, en el 1813 va recuperar el tron, i va reinstaurar l'absolutisme.
I va regnar 10 anys més, a raves de l'absolutisme, el que feia que ell tingués tot el poder. Va morir el 29 de setembre de 1833. -
Capitulacions de Baiona
Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I. -
Motí d’Aranjuez
Tingué lloc a Aranjuez la nit del 17 al 18 de març de 1808. Després de l’ocupació de Portugal, un exèrcit francès, es dirigí a Madrid. Per això, la cort es traslladà a Aranjuez i Godoy aconseguí convèncer Carles IV de què la família reial anés a Andalusia. Això, va ser aprofitat pels nobles partidaris de l’infant Ferran per a intentar de treure Godoy del poder i substituir-lo pel seu fill. Godoy fou empresonat i destituït, i Carles IV abdicà (19 de març) en el seu fill, Ferran VII. -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte va ser rei d’Espanya 1808-1813, col·locat pel seu germà Napoleó Bonaparte. La seva arribada no va ser ven rebuda, el que va crear moltíssimes revoltes, i va acabar quan van reconquistar Madrid, el que va fer que Josep I hagués de retirar-se, fins a ser forçat a abandonar Espanya l’any 1813 que va ser la tornada de Ferran VII al tron. -
Guerra del Francès
La Guerra del Francès o guerra de la independència va ser un conflicte entre Espanya i l'Imperi Francès. Les tropes franceses van entrar a la península Ibèrica amb l’excusa d’envair Portugal en el 1808, aliat de la Gran Bretanya, però Napoleó va aprofitar per envair Espanya. Les guerrilles van ser molt importants la contesa.
La signatura del tractat de Valençay, el desembre del 1813, va restituir en el tron Ferran VII com a monarca absolut. -
Corts de Cadis
Les Corts de Cadis va ser inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès.
Durant la Guerra del Francès les revoltes van produir la creació d’aquestes. Tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder. Eren compostes per militars, nobles, burgesos, clergat, funcionaris, professors… -
Constitució de Cadis
La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, festivitat de Sant Josep, coneguda per això com la Pepa. Aquesta era molt liberal i donava molts drets i llibertat a les persone, va fomentar a la separació de poders i va establir la religió catòlica com l'oficial de l’estat. Anul·lada el 4 de maig de 1814 per Ferran VII. -
Pragmàtica Sanció
La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830. Aquesta anul·lava la «Llei Sàlica» i va canviar el sistema de successió fent que les dones poguessin regnar si no tenien germans homes. Això va causar que Isabel II pogués regnar. -
Guerres Carlistes
Les Guerres Carlistes (1833-1876), va ser una guerra entre els Isabelins i el Carlins.
Els Isabelins buscaven un govern més liberal, i tenien el suport de la burgesia progressista.
En canvi, els Carlins defensaven la monarquia absoluta, i tenien el suport del País Basc, Navarra, i la part rural de Catalunya. Els suportaven els camperols, la petita burgesia i el clergat. Aquests, defensaven les lleis particulars del territoris (furs).
L'any 1876, els Isabelins van guanyar la guerra. -
Isabel II
Isabel II, va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868, data en què va ser destronada per l'anomenada «Revolució Gloriosa». Va ser reina amb tres anys, i va començar a regnar als tretze anys.
Va implantar el liberalisme, i regnar a través de la monarquia parlamentària (comparteixen el poder el rei i les Corts). El seu regnat va fer que hi hagués més participació política, més drets i més llibertats. -
Desamortització de Mendizàbal
Va ser una sèrie d'expropiacions de béns i terres de l'Església que els liberals van fer al segle XIX.
Els béns i terres que fins aleshores no es podien vendre i que es trobaven en poder del clergat. Intentaven vendre-ho a la classe més necessitada, però com no tenien diners, totes les terres van ser comprades pels burgesos. -
Prim
Joan Prim i Prats, va ser marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya, i un militar i polític progressista català. Influent en la política espanyola del segle xix. Va ser governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870. Participà en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la campanya de Mèxic. -
Espartero
Era un militar progressista que volia reformes. A través d'aixecament militars, va agafar el poder per la força
Va aplicar reformes mes liberals, com llibertats econòmiques. -
La Gloriosa
El setembre de 1868 es va produir una revolució coneguda com La Gloriosa, que va suposar l'exili d'Isabel II.
Va ser causat per la crisi econòmica, política i social que hi havia.
Va ser un moviment de minories que es va resoldre mitjançant un cop militar. No hi va haver canvis en l'estructura social o econòmica del país, però sí en el sistema polític, a més d'avenços en les llibertats recollits a la Constitució del 1869. Aquesta, va fer que hi hagués una monarquia constitucional (parlament). -
Amadeu de Savoia
Va ser un nou rei de la dinastia italiana, més obert a la democràcia.Va ser escollit per les corts (16 de novembre de 1870) i proclamat el 2 de gener de 1871. Durant el seu breu regnat van haver-hi moltes revoltes i dificultats, pel que va abdicar (11 de febrer de 1873) i retornà a Itàlia. -
La primera república
La Primera República va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va començar a la Restauració borbònica.
El republicanisme estava dividit entre els que voleien una República unitària (un únic govern per a tot el país) i els que volen la República federal (estats autònoms que es posen d'acord per a crear un Estat de rang superior). -
Alfons XII
Alfons XII d'Espanya va ser rei d'Espanya (1875-1885). Inicia el període de la Restauració. Era una monarquia parlamentària de caràcter liberal, però va ser un sistema poc democràtic.
El seu regnat, va significar el retorn de la casa de Borbó a Espanya.
Va regnar a través d'un nou règim monàrquic de govern parlamentari, amb la Constitució del 1876. Es recorda com «El Pacificador», perquè va acabar amb les guerres carlines. -
Bipartidisme
Només participaven en la política dos partits, els liberals i els conservadors. S’alternava el poder de forma pacífica, però hi havia frau electoral. El rei feia d’àrbitre: convocava les eleccions i podia dissoldre el parlament. -
Constitució del 1876
La Constitució del 1876 és, fins ara, la constitució més longeva que ha tingut Espanya. Doncs va ser promulgada el 1876 i es va mantenir en vigor fins al cop d'estat de Primo de Rivera el 1923. Això suma un total de 47 anys. Es caracteritzava per defensar la monarquia constitucional (es repartia el poder entre el rei i les corts), una separació de poders (executiu, legislatiu i judicial), fomentació dels drets, religió catòlica com a representat… -
Cánovas
Va ser líder del partit conservador, volia fer poques reformes i els drets i llibertats eren limitats. Era un sufragi censatari i podien votar molt poques persones (entre 3 i 5 %). A més, el monarca tenia amplis poders, per la qual cosa el rei estava de la seva part.
Va morir assassinat per un anarquista italià -
Sagasta
Va ser líder del partit liberal i volia fer moltes reformes. A més, buscava ampliar els drets i llibertats com el d’expressió, religió i associació. Era un sufragi censatari, però més ample (15% de la població podia votar). Volien reduir el poder polític del rei. . Va treballar durant la resta de la vida per reformar la política en un sentit més democràtic i progressista. -
Guerrra de Cuba
Espanya mantenia les colònies de Filipines, Cuba i Puertorrico. Cuba era la principal, ja que tenia molt sucre. Els EUA va ajudar a Cuba i va declarar la guerra a Espanya (va durar d'abril a agost de 1898). En aquesta guerra Espanya surt derrotada i va perdre les tres colònies. Això va provocar un sentiment de frustració a tota Espanya. En aquesta guerra Espanya es va adonar del fet que era un país molt endarrerit. (econòmicament, socialment…)
