-
Constitució de Cadis
És la constitució més important que s'escriurà a Espanya, tot i que en el segle XIX s'escriuran d'altres constitucions, en total 5, aquesta serà la més avançada de totes elles. Recull tots els principis il·lustrats, els quals han arribat a Espanya per l'ocupació Napoleònica:- La Sobirania és Nacional.
- Separació de poders.
- Monarquia constitucional.
- Amplia declaració de drets de l’individu
- Estat confessional catòlic.
- S’aboleixen els drets feudals.
- Tothom paga impostos.
-
Ferran VII
Fill de Carles IV. Era desitjat per tota Espanya i era patriota. Va fer un cop d'estat, rebutjar la Constitució i retornar a l'absolutisme.. El seu regnat va tenir molts intents fracassats de cops d’estats de caràcter liberal, fins al 1820 que el Coronel Riego va aconseguir restablir una monarquia liberal 3 anys. Aquest període es va acabar en el 1823 amb la intervenció de la Santa Aliança, que suposa el retorn a l'absolutisme. Els últims 10 anys del seu regnat es coneix com a dècada ominosa. -
Dècada ominosa
Van ser els últims 10 anys del regnat de Ferran VII en el que podem observar un retorn a l’absolutisme. Consta desde 1823 a 1833. S’aprova la Pragmàtica Sanció en la que s’aprova que les dones puguin ser reines ja que així la seva filla Isabel podria regnar. Tanmateix, els problemes polítics i econòmics van portar la monarquia absoluta a la seva crisi definitiva
Van haver-hi diversos pronunciaments liberals durant la dècada ominosa. -
Primera Guerra Carlina
Va començar al País Basc i a Catalunya, on els carlins van controlar bona part de l'interior (l'Alt Urgell, la Garrotxa, el Solsonès i el Berguedà) i del Baix Ebre. El 1839 van ser derrotats per les tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergara. -
La Renaixença
Va ser un moviment que reivindicava l'ús del català com a llengua de cultura i la recuperació de la història, el dret i les tradicions de Catalunya. -
Les primeres propostes catalanistes
Les primeres propostes catalanistes El fracàs de la Primera República va impulsar l'aparició d'organitzacions polítiques específicament catalanes, al marge dels partits d'àmbit estatal. Així va néixer el catalanisme polític, que des de diferents postures aspirava al reconeixement del particularisme de Catalunya i a la creació d'òrgans de poder catalans. -
El republicanisme federal
Dirigit per Francesc Pi i Margall, fou el principal teòric del federalisme. Per a Pi i Margall, l'Estat s'havia d'organitzar des de baix i havia de garantir la plena participació dels ciutadans i l'exercici de les llibertats. Per això, defensava que l'Estat espanyol no havia de venir imposat des de dalt (centralisme), sinó que havia de ser el resultat de la unió voluntaria dels diferents pobles d'Espanya (federalisme). -
Nova Constitució
El caràcter progressista va reconèixer la sobirania nacional, tot i que amb sufragi censatari, i la divisió de poders (amb dues cambres, Congrés dels Diputats i Senat) i va atorgar amplis drets i llibertats individuals. -
El caciquisme i el falsejament electoral
L'alternança en el poder de conservadors i liberals quedava assegurada mitjançant el caciquisme, que era un sistema de coerció social, que es produïa a les zones rurals, per mitjà del qual determinades persones podien coaccionar els votants i orientar el seu vot. -
La regència del General Espartero
Els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i el nomenament com a regent del progressista Baldomero Espartero. És va generar una forta oposició. Aleshores es va decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel II, que va ser proclamada reina. -
La Dècada Moderada
L'arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels moderats. Les noves Corts van proclamar una Constitució moderada , restringia el vot, limitava les llibertats i compartia la sobirania entre les Corts i la Corona.
Sistema polític de caràcter moderat i centralista.
Es va elaborar un Codi penal i un sistema d'instrucció pública nacional. També es va firmar un Concordat amb la Santa Seu i es va crear la Guàrdia Civil. Es va acabar el 1854 amb una revolta popular. -
Segona Guerra Carlina
Va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica (mancança d'aliments i augment de l'atur) i pel suport al nou pretenent carlí (el comte de Montemolín, fill de Carles Maria Isidre). -
El Bienni Progresista
Va ser el pronunciament de Vicálvaro, en el qual va participar la Milícia Nacional i es van formar juntes revolucionàries. Isabel II va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes, que van tornar a recórrer a Espartero. Les Corts van redactar una nova Constitució, que no es va arribar a aprovar, i el govern va aprofundir en les reformes econòmiques amb tres lleis fonamentals. Aquest període és va acabar en 1856. -
Recuperació dels Jocs Florals
Eren un concurs literari que premiava textos poètics en català. Aquest certamen va contribuir a fer del català una llengua de prestigi i a donar popularitat als seus literats (Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer…). -
El Sexenni Democràtic
La crisi de la monarquia isabelina va conduir a la "Gloriosa Revolució", una insurrecció per enderrocar Isabel II i democratitzar el sistema polític. Tanmateix, els governs sorgits de la revolució no van aconseguir donar estabilitat al nou sistema democràtic i durant el Sexenni es van proposar diferents fórmules polítiques, que van haver de fer front a nombrosos problemes. -
La Revolució i el Govern provisional
Impulsada per progressistes i demòcrates, es van afegir els unionistes, i dirigida per l'almirall Topete i els generals Prim i Serrano.
Les tropes de la reina van ser vençudes. La reina Isabel II i el seu hereu Alfons van marxar a l'exili.
Es va crear un govern provisional amb la missió de democratitzar el sistema polític. Es van convocar unes Corts constituents, van redactar una nova Constitució de caràcter democràtic. Es va acabar en 1870 amb la coronació d’Amadeu de Savoia. -
La monarquia d'Amadeu I
Amadeu de Savoia, representant d'una monarquia liberal que havia contribuït a la unificació d'Itàlia. Va tenir el suport de progressistes, unionistes i demòcrates, i el govern va posar en marxa noves mesures per a la recuperació econòmica i per a la democratització real del país.
Va haver de fer front a una forta oposició: els moderats i part de l'Església es van mantenir lleials als Borbons.
Davant la gran quantitat de problemes. El 1773 Amadeu I va renunciar a la Corona i abandonar el país. -
Tercera Guerra Carlina
Es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II. Els carlins catalans van aconseguir algunes victòries (Alpens, 1873) i van ocupar ciutats com ara Berga, Manresa, Vic i Olot. S'acaba el 1876. -
Maria Cristina
Maria Cristina tenia el suport dels liberals moderats, va emprendre tímides reformes. Una sèrie d'aixecaments militars i de revoltes populars van fer que entregués el poder als progressistes.. El líder dels progressistes, Juan Álvarez , va iniciar l'abolició de l'Antic Règim: reforma fiscal, dissolució del règim senyorial, desvinculació de la propietat i desamortització dels béns de l'Església. També es van suprimir el delme, els privilegis de la Mesta, les duanes interiors i els gremis. -
1a República
Després d’abdicar Amadeu I de Savoia, les Corts proclamen la República però la majoria de diputats són monàrquics.
Els republicans defensen un estat federal. Podem trobar problemes com serien:- 3ra Guerra Carlina.
- Revolta a Cuba.
- Divisions internes.
- Moviments cantonalistes (proclamació d’independència local).
-
Unió Catalanista.
Va ser una entitat de caire conservador que aplegava diferents organitzacions catalanistes. El seu objectiu era la propagació de les idees regionalistes i l'elaboració d'un programa comú. Es va concretar en les Bases de Manresa (1892), un projecte d'autogovern de Catalunya que en defensava la sobirania i el restabliment de les institucions tradicionals. -
Una nova insurrecció a Cuba
És va produir com a conseqüència de la incapacitat de l'Administració espanyola de fer reformes polítiques a l'illa, dotar-la d'autonomia i reduir el control econòmic des d'Espanya. En aquesta ocasió, els insurrectes van tenir el suport dels Estats Units, país perjudicat pels aranzels que li impedien comerciar amb l'illa. -
Declaració de guerra dels Estats Units a Espanya
Va tenir lloc després de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana. Espanya va patir una ràpida derrota. -
Tractat de París
Va segellar la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. El fracàs del 1898 va provocar en la societat espanyola un estat de frustració i pessimisme. Com a reacció van néixer moviments regeneracionistes que demanaven una veritable democratització de l'Estat i la fi del caciquisme i la corrupció.
