GUERRES

  • Entrada de Italià a la Guerra

    Entrada de Italià a la Guerra
    Itàlia era formalment part de la Triple Aliança des del seu pacte amb l'Imperi alemany i l'austrohongarès el 1882, però el país pretenia l'annexió de territoris austríacs i reclamava com a seva la província autònoma de Trento, el litoral austríac, Dalmàcia i la ciutat de Rijeka.
  • Guerra naval

    Guerra naval
    Des de feia un segle, hi havia consens entre les nacions sobre que l'Imperi britànic posseïa el control absolut dels mars, amb la més gran i influent armada del món.
    Al començament de la guerra, l'Imperi alemany tenia dispersos els seus vaixells per tot el món, i els va utilitzar per atacar vaixells mercants enemics
  • Period: to

    I Guerra Mundial

    La Primera Guerra Mundial, anteriorment anomenada la Gran Guerra, va ser un conflicte militar de caràcter mundial, encara que centrat a Europa, que va començar el 28 de juliol de 1914 i va finalitzar l'11 de novembre de 1918, quan Alemanya va acceptar les condicions de l'armistici
  • Entrada de Estats Units en la guerra

    Entrada de Estats Units en la guerra
    Estats Units havia seguit una política de no intervenció i tant la seva població com el seu govern estaven radicalment en contra de qualsevol tipus d'implicació al conflicte, i intentaven negociar propostes de pau. Quan el submarí SM U-20 alemany va enfonsar el RMS Lusitania el 7 de maig de 1915, amb 128 nord-americans morts.
    El president Woodrow Wilson va insistir que els Estats Units eren massa orgullosos per lluitar
  • Batalla de Verdún

    Batalla de Verdún
    Una de les baralles més sagnants del conflicte va començar el 21 de febrer, la batalla de Verdún. L'exèrcit alemany va començar la batalla amb l'atac a la fortalesa en teoria més poderosa de França, encara que parcialment desarmada a principis d'any.
  • Campaña de Galípoli

    Campaña de Galípoli
    va ser l'únic cop estratègic de la Primera Guerra Mundial, una operació ideada per Winston Churchill a principis de gener de 1915. , millorant la seva balança comercial i el ruble
  • Batalla del Somme

    Batalla del Somme
    La Força Expedicionària Britànica sota el comandament de Douglas Haig va assumir el lideratge de l'atac sobre Somme, atès que les divisions franceses destinades a l'operació havien caigut de 40 a 11 a causa de la batalla de Verdún. Després d'un bombardeig constant d'artilleria que va durar vuit dies, durant els quals es van disparar al voltant d'un milió i mig de projectils, l'atac contra les posicions alemanyes va començar l'1 de juliol del 1916.
  • El fernet occidental: Alemanya a la defensiva

    El fernet occidental: Alemanya a la defensiva
    Al març de 1916, els alemanys havien començat la seva retirada a la línia Siegfried, part de la línia Hindenburg, cosa que donaria lloc, al mateix temps que la guerra naval s'intensificava, al començament de les grans batalles terrestres del Somme i Verdún. La retirada va suposar un èxit militar rotund
  • Entrada de Rumanía a la guerra

    Entrada de Rumanía a la guerra
    , Romania va declarar la guerra a Àustria-Hongria i va quedar obert un nou teatre d'operacions. Romania s'havia unit a la Triple Aliança el 1883, però igual que Itàlia, es va mantenir neutral en interpretar de manera literal el tractat, de caràcter defensiu.
  • Revolució Russa

    Revolució Russa
    Abans de començar la guerra, les principals rutes comercials a Rússia passaven pel mar Bàltic i el mar Negre, per on l'imperi rebia el 70% i el 30% de les importacions, respectivament. Amb l'adveniment de la guerra, la inflació i la manca d'aliments van créixer amb rapidesa, així com les protestes de dones obreres, soldats i pagesos.
  • Economia de guerra i intervenció de l'Estat

    Economia de guerra i intervenció de l'Estat
    L'economia de guerra va significar a grans trets la modificació de tots els hàbits individualistes i concepcions econòmiques liberals que havien caracteritzat la Belle Époque prèvia al conflicte, que es van mostrar fracassades com a forma d'administrar l'economia en temps de guerra
  • Period: to

    Període d'entreguerres

    El període d'entreguerres, cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial, especialment al context d'Europa o la cultura occidental.
  • LA FRÀGIL RECUPERACIÓ DELS ANYS 20

    LA FRÀGIL RECUPERACIÓ DELS ANYS 20
    Al acabar la guerra, els països van iniciar la reconstrucció de les seues economies:
    · EEUU: a partir del 1919 es produeix una millora econòmica per la demanda de bens de consum a Europa.
    · Europa: on les seqüeles de la guerra van conduir a una recessió; per les dificultats d'una economia bèl·lica a altra de pau.
  • LA FORMACIÓ DE L' URSS: LA NOVA POLÍTICA ECONÒMICA

    LA FORMACIÓ DE L' URSS: LA NOVA POLÍTICA ECONÒMICA
    La Revolució Russa va poder sobreviure a la guerra civil però a costa de enormes pèrdues materials i humanes. En 1921 es va establir una nova política econòmica, el objectiu era reconstruir l'economia amb una certa de llibertat.
    · Lliure comerç interior
    · Propietat privada de empreses industrials
    · permetre cultivar i vendre lliurement
  • L' ASCENS DEL FEIXISME ITALIÀ

    L' ASCENS DEL FEIXISME ITALIÀ
    El feixisme va tindre èxit a Itàlia per dues causes: d'una banda, el maltractament patit als tractats de pau de París de 1919 que posaren fi a la primera guerra mundial i, d'altra banda, els problemes econòmics que patiren en la dècada de 1920. Itàlia s'unix en 1915 a la Triple Entesa a canvi d'una sèrie de territoris que no li foren concedits, la qual cosa genera un gran ressentiment en la societat italiana
  • L' URSS

    L' URSS
    L' URSS era una federació de repúbliques, les quals s' anà ampliant.
    Es tractava d' un estat plurinacional i multiètnic quasi tan gran com l' antic imperi dels tsars.
  • LA PRIMERA CONSTITUCIÓ DE L' URSS

    LA PRIMERA CONSTITUCIÓ DE L' URSS
    En 1924 s'aprova la primera constitució de L' URSS, que delineava el sistema polític del nou estat:
    · Les repúbliques tenien autonomia en política interior.
    · L'organ legislatiu suprem era el Soviet Suprem.
  • Assasinat de Matteotti

    Assasinat de Matteotti
    Polític italià procedent de la burgesia terratinent del nord-est, Giacomo Matteotti va entrar en la política com a socialista reformista, i en 1921 es va integrar en el Partit Socialista Italià.
  • EL DIJOUS NEGRE

    EL DIJOUS NEGRE
    El dijous negre (24 d'octubre) es va produir a la Borsa de Nova York una venda massiva d'accions. Les accions van pedre el seu valor i les empreses s'arruinaren. Això es va anomenar CRAC del 29.
  • LA GRAN DEPRESSIÓ DELS ANYS 30

    LA GRAN DEPRESSIÓ DELS ANYS 30
    La Gran Depressió va començar en 1929 i es va prolongar fins a 1940. Aquesta va afectar la majoria dels països del món, des dels més industrialitzats fins als més pobres, i es va convertir en el període de recessió econòmica més sever del segle XX.
  • El Crack del 29

    El Crack del 29
    El crack del 29 va ser una crisi financera que va tindre lloc a l'octubre de 1929 i va ser la caiguda més devastadora de la borsa als Estats Units. Va tindre terribles conseqüències socials no sols sobre els nord-americans, si no sobretot el món. Tal va ser la seua repercussió, que va provocar un dur període de crisi econòmica conegut com la Gran Depressió
  • EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

    EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY
    El nazisme és la ideologia del NSDAP d’Adolf Hitler. El nazisme es concreta com una ideologia feixista totalitària, que es caracteritza per donar un estatus absolutament important al país representat pel màxim dirigent, Hitler, i que ha de conduir al racisme i el nacionalisme imperialista.
  • El fracàs del cop d'Estat

    El fracàs del cop d'Estat
    Entre els dies 17 i 20 de juliol de 1936 es va produir la insurrecció militar que va iniciar la guerra civil més cruenta de la història contemporània d'Espanya. La insurrecció militar del dia 17 al Marroc es va estendre per la majoria de les guarnicions militars
  • El suport internacional

    El suport internacional
    En principi, les democràcies europees, amb el Regne Unit al capdavant, es proclamaren neutrals; a la pràctica els seus diplomàtics a Espanya donaren suport al bàndol colpista, ja que, al seu entendre, el bàndol republicà era controlat per comunistes, anarquistes i socialistes revolucionaris.
  • L'evolució política de les dues Espanyes

    L'evolució política de les dues Espanyes
    A la zona republicana, les divergències entre els membres del Front Popular van estar marcats per la revolució social i la normalització de l'exèrcit. Els comunistes del PCE i PSUC van insistir en els problemes militars per aconseguir la victòria, deixant a segon terme les qüestions revolucionàries, més pròpies dels anarquistes
  • Cop de Estat de Franco

    Cop de Estat de Franco
    El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
  • Period: to

    Guerra Civil Espanyola

    La guerra civil espanyola o guerra d'Espanya, també coneguda en aquest país com la Guerra Civil per antonomàsia o simplement com la Guerra, va ser un conflicte bèl·lic que més tard repercutiria també en una crisi econòmica
  • La Baaralla del Jarama

    La Baaralla del Jarama
    La batalla del Jarama va ser una important trobada militar de la guerra civil espanyola, que es va desenvolupar entre el 6 i el 27 de febrer de 1937.
    Que finalment la van acabar guanyant els Nacionals.
  • La baralla de Brunete

    La baralla de Brunete
    en aquesta població i altres veïnes de l'oest de Madrid durant la guerra civil espanyola. Aquesta ofensiva llançada per l'Exèrcit Popular de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltes del bàndol franquista sobre Madrid i alhora alleujar la situació al front Nord.
  • La Baralla de Belchite

    La Baralla de Belchite
    va ser una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular sobre Saragossa. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i de mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avenç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació.
  • Enfonsament de Catalunya i marxa cap a la capitulació

    Enfonsament de Catalunya i marxa cap a la capitulació
    La derrota en la batalla de l'Ebre va deixar exhausta la rereguarda catalana. Catalunya havia perdut la capacitat de resistència car els avanços dels exèrcits franquistes van incrementar el nombre de refugiats (superaven gairebé el milió, la quarta part de la població catalana), i aquesta superpoblació agreujava encara més els problemes de subsistència, que van esdevenir irresolubles
  • La significació de la derrota republicana a Catalunya

    La significació de la derrota republicana a Catalunya
    S'ha calculat que mig milió de catalans van travessar la frontera, i si bé molts van tornar, altres s'hi van quedar o es van exiliar a Mèxic, van trobar la mort en camps de concentració o en la nova guerra mundial que estava a punt d'esclatar.
  • Invasió de Polònia

    Invasió de Polònia
    Va ser la invasió de Polònia el 1939, per part dels alemanys des de l'oest i dels soviètics des de l'est, l'agressió que va fer que la Gran Bretanya i França declaressin la guerra a Alemanya i comencés el conflicte. Les tropes poloneses, mal preparades i amb un armament antiquat no van tenir cap opció i la conquesta del país es va realitzar en tot just unes setmanes.
  • Period: to

    II Guerra Mundial

    La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte militar global que es va desenvolupar entre 1939 i 1945. En ella es van veure implicades la major part de les nacions del món incloses totes les grans potències, així com pràcticament totes les nacions europees.
  • Salvament de Dunkerque

    Salvament de Dunkerque
    La petita ciutat de la costa nord francesa es va convertir a l'escenari d'un dels rescats més impressionants de la Segona Guerra Mundial. Els soldats britànics que estaven recolzant França al camp de batalla van començar a retrocedir per poder retirar-se a les illes. La forta presència de la Luftwaffe alemanya i l'escassetat de naus de transport van posar en risc aquest procés. Finalment, i gràcies a l'ajuda de vaixells civils, es va poder salvar més de 350.000 soldats.
  • Bombardeig de Londres

    Bombardeig de Londres
    Batejada com a 'Operació León Marino', les illes britàniques van ser un dels primers objectius de Hitler. Sabent de la superioritat de l'Armada Britànica, el dictador alemany va centrar els seus esforços a danyar la població civil i destruir els recursos britànics mitjançant bombardejos constants amb la Luftwaffe
  • Bombardeig a Pearl Harbor

    Bombardeig a Pearl Harbor
    Sens dubte, un fet clau en el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial. L'atac sorpresa de l'aviació japonesa a la base naval de Pearl Harbor , a Hawaii, va canviar radicalment l'opinió pública nord-americana i va provocar que el president Roosevelt entrés definitivament a la guerra el 1941.
  • Baralla de l'Alamein

    Baralla de l'Alamein
    Un dels enfrontaments més importants que van tenir lloc al nord dÀfrica. Dividit en dues parts, els Afrika Korps liderats per 'la guineu del desert' es van enfrontar a les tropes britàniques del General Montgomery. Després de mesos d'enfrontament, l'avenç de les tropes de l' Eix es va aturar i van perdre l'oportunitat d'assolir el seu objectiu, la presa d' Egipte .
  • Resistència i partisans

    Resistència i partisans
    Conforme els règims alemany i italià guanyaven força i estenien el seu domini, sorgien dissidents als territoris ocupats que s'oposaven al seu domini. Des de França, Itàlia, Polònia o Grècia, i pràcticament a tots els països ocupats, grups de rebels armats es van dedicar a sabotejar des de dins l'enemic en espera d'una oportunitat de poder fer-hi front.
  • Baralla de Stalingrad

    Baralla de Stalingrad
    Considerada per molts historiadors com la batalla clau de la Segona Guerra Mundial en què va començar a mastegar-se la derrota de Hitler. La batalla de Stalingrad va començar l'agost del 1942 i es va prolongar durant sis mesos en què van perdre la vida uns 2 milions de persones entre tots dos bàndols.
  • Baralla de Kursk

    Baralla de Kursk
    Va tenir lloc el 1943 i va ser coneguda com a 'Operació Ciutadella', va ser un últim intent desesperat dels alemanys per recuperar els seus avenços al front est. Van reunir els seus més prestigiosos generals i el seu armament més avançat i van llançar els seus tancs contra les forces soviètiques. És considerada com la major batalla de tancs de la història, ja que van participar al voltant de vuit mil blindats.
  • Baralla de les Ardenes

    Baralla de les Ardenes
    Al desembre de 1944, les tropes alemanyes van avançar per aquesta regió belga caracteritzada pels seus densos boscos per atacar per sorpresa les tropes nord americanes. Tot i el secretisme amb què es va planejar i els recursos emprats pels alemanys, les tropes nord-americanes van aconseguir frenar l'avenç enemic i, més tard, fer que es retirés.
  • Desembarcament de Normandia

    Desembarcament de Normandia
    El mític Dia D . El desembarcament de tropes nord americanes a les costes de Normandia que és considerada una de les grans victòries dels aliats i el començament de la fi del règim nazi. Enganyant els espies alemanys perquè defensessin altres posicions, l'exèrcit nord-americà va dur a terme una operació amfíbia com mai no s'havia vist fins llavors.
  • Alliberament de París

    Alliberament de París
    França va ser el primer gran aliat a caure contra els alemanys i París va ser presa per Hitler, donant lloc a un govern col·laboracionista ia una resistència clandestina encapçalada pel General De Gaulle des de l'exili. Aquesta resistència va iniciar una revolta contra els ocupants alemanys.