-
Conferència de Potsdam
Va ser una reunió duta a terme a Potsdam (Alemanya) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. En la conferència es va negociar l'Acord de Potsdam (desmilitarització, desnazificació, divisió i democratització d'Alemanya). Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units (que van derrotar a les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial). En aquesta conferència es mostren diferències entre l'URSS i els EUA. -
Pla Marshall
Va ser una iniciativa dels Estats Units per a ajudar a Europa Occidental, va prendre com a nom el del Secretari d'Estat que el va dissenyar, George Marshall, i va consistir a proporcionar ajudes econòmiques per valor d'uns 13.000 milions de dòlars de l'època per a la reconstrucció d'aquells països d'Europa devastats després de la Segona Guerra Mundial, que acceptaven la democràcia i el capitalisme. -
Doctrina Truman
El president americà Harry S. Truman, havia exposat en un discurs aquesta doctrina, que s’especialitzava en contenir l’avanç del comunisme, que en aquest moment amenaçava Grècia i Turquia. Aquesta declaració es considera el començament de la ruptura entre els dos blocs. -
Divisió d'Alemanya
Alemanya es va dividir en quatres zones d’ocupació, assignades a nord-americans, britànics, francesos i russos. Això es va ser en un motiu de màxima tensió. Però més tard els aliats occidentals (Regne Unit, França i EUA) van unir els territoris que ocupaven per a fundar la República Federal d'Alemanya (RFA). La partició d'Alemanya va significar la divisió del món en dos blocs: l'occidental, liderat pels EUA, i l'oriental, dirigit per l'URSS. -
Bloqueig de Berlín
Com a protesta a la reforma monetària imposada pels EUA i Anglaterra, l’URSS, en la zona de la qual es trobava l’antiga capital alemanya, que també havia sigut dividida en quatre sectors, va tancar tots els accessos per terra a Berlín Occidental durant un any. Els aliats occidentals (EAU, Anglaterra i França) van respondre amb un pont aeri per a proveir la ciutat. -
Creació del Consell d'Assitència Econòmica Mútua
L’URSS i altres països comunistes que van quedar fora del Pla Marshall van crear la CAEM o COMECON, per a ajudar-se econòmicament entre ells, després de la Segona Guerra Mundial. -
L'URSS aconsegueix la bomba atómica
La desenvolupar quatre anys després que els Estats Units utilitzara per primera vegada aquest tipus d'arma a Hiroshima i Nagasaki durant la II Guerra Mundial. La capacitat nuclear de l’URSS va ser un factor important en la Guerra Freda, ja que els Estats Units i la Unió Soviètica es van convertir en les dues superpotències mundials i aquest va contribuir a la tensió internacional durant diverses dècades, tenint un impacte en la política i la diplomàcia internacionals. -
Creació de l'OTAN
Es remunta a abril de l'any 1949, quan les potències mundials amb eixida a la regió nord de l'oceà Atlàntic i altres socis estratègics, sobretot a Europa i Amèrica del Nord, van prendre la determinació d'unir-se per a crear una estratègia de defensa col·lectiva, per a defensar a qualsevol dels seus membres que siga atacat per una potència externa. Aquesta organització la van crear inicialment 10 països (Canadà, Bèlgica, EUA, França, etc). Actualment l'OTAN té 29 països membres. -
Guerra de Corea
és el primer conflicte perifèric de la Guerra Freda. Corea del Nord (comunista) va envair Corea del Sud (capitalista). L’URSS va donar suport a la primera i els EUA a la segona. Es va acabar el 1953 amb la península dividida en dues (Corea del Nord i Corea del Sud). -
Mort de Stalin
Va ocórrer en 1953, després de patir una hemorràgia cerebral, la seua mort va tindre un impacte significatiu en l'URSS, ja que no havia designat a un successor clar, també Stalin s'havia sigut vist com un líder carismàtic i poderós, però així mateix havia sigut responsable de la repressió i la violència política. Va començar un període de desestalinització en la Unió Soviètica, en el qual es van prendre mesures per a eliminar la influència de Stalin en la societat i la política soviètiques. -
Pacte de Varsòvia
El Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, més conegut com a Pacte de Varsòvia, va ser un acord de cooperació militar signat el 14 de maig de 1955 pels països del bloc de l'Est durant la Guerra Freda. Sota el lideratge de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), el seu objectiu expresse era contrarestar l'amenaça de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). -
Guerra del Vietnam
El Vietcong, grup armat del Vietnam del Nord, que era comunista, va envair el Vietnam del Sud. Els EUA va enviar ajuda militar al sud i va entrar en una guerra impopular i de gran desgast. Es va acabar en 1975 amb la retirada nord-americana i el Vietnam unit amb un règim comunista. Va ser una de les guerres més important de la Guerra Freda. -
Rebel·lió d'Hongria
Va ser iniciat per estudiants i treballadors hongaresos en protesta contra les polítiques repressives del govern comunista, la falta de llibertats polítiques i la influència soviètica al país, al final es va convertir en una revolta armada contra el govern hongarés i els seus aliats soviètics. Occident no va voler ajudar els hongaresos, que va ser reprimida pels tancs soviètics del Pacte de Varsòvia. Els soviètics van prendre el control d'Hongria i van restablir un règim comunista. -
Crisi de Suez
El president egipci Nasser va nacionalitzar el canal que uneix el Mediterrani amb el mar Roig. La Gran Bretanya, França i Israel, que volien mantenir el control sobre aquest pas estratègic, van intentar impedir-ho, però van haver de desistir-ne obligats pels EUA, que temia un enfrontament amb l’ URSS alineada amb Egipte. -
Incident de l’U-2
Un avió espia nord-americà va ser abatut mentre sobrevolava territori rus. -
Construcció del mur de Berlín
Davant de les freqüents fugides d’habitants del Berlín comunista (RDA) cap a Berlín occidental, liderat per l’URSS, atrets per la prosperitat econòmica de la part occidental (RFA), liderat per els EUA, els soviètics van decidir separar els dos mons amb una barrera física, segons el qual Churchill es va dirigir amb aquestes paraules: "el teló d'acer que va partir el món". -
Desembarcament de la badia de Cochinos (Cuba)
Organitzat i finançat per la CIA (un servei d'intel·ligència estat dels EUA), va ser un intent de derrocar Fidel Castro del poder, amb un exèrcit d’opositors cubans, però aquest desembarcament va acabar en un fracàs, ja que va ser completament esclafada per les milícies i les Forces Armades Revolucionàries de Cuba (FAR). Més d'un centenar de soldats invasors van morir, i l'exèrcit cubà va capturar a 1200, juntament amb important material bèl·lic. -
Crisi del míssils
Avions nord-americans van fotografiar a Cuba rampes de míssils soviètics orientats cap als EUA. El president Kennedy va ordenar el bloqueig de l’illa per a impedir que els soviètics proveïren d’armament el règim cubà. Després de moments de tensió, l’ URSS va ordenar als seus vaixells fer mitja volta. -
Assasinat de Kennedy
John Kennedy va nàixer el 29 de maig de 1917 i va morir el 22 de novembre de 1963 a Dallas (Texas) va ser el trenta-cinquè president dels Estats Units. Va ser assassinat mentre viatjava en un cotxe descapotable mentre saludava a la multitud, va ser aconseguit per diversos trets, i va morir poc després a l'hospital. La seua mort i els fets relacionats amb el seu assassinat mantenen una importància històrica i política quant a la marcada pèrdua de fe del poble estatunidenc en la política -
Assasinat de Martin Luther King (1929-1968)
Va ser un ministre i activista baptista estatunidenc. Va lluitar per la igualtat dels afroamericans en una societat on la segregació racial estava protegida per llei en molts estats del sud fins als anys seixanta. Va morir en ser disparat per un rifle mentre es trobava al balcó del motel Lorraine. La seua mort va commocionar la nació, provocant indignació i protestes amb un impacte durador en la lluita pels drets civils, convertint-se en un símbol de la lluita per la justícia i la igualtat. -
Primavera de Praga
Va ser un període de liberalització política a Txecoslovàquia en 1968. Va ser impulsada per Alexander Dubček (president de Txèquia entre 1968 i 1969), qui buscava una "socialisme amb rostre humà i llibertat". No obstant això, va ser reprimida per la Unió Soviètica i els països del Pacte de Varsòvia, que van envair Txecoslovàquia a l'agost d'aqueix any per a restaurar el control comunista. Va ser un intent frustrat de reformar el sistema socialista i obtindre major autonomia i llibertats civils. -
Fidel Castro pren el poder a Cuba
Va prendre el poder després de liderar una revolució, encapçalant un grup de guerrillers contra el govern de Fulgencio Batista, guanyant el suport popular a Cuba. Quan va prendre el poder, va establir un govern socialista i va començar a implementar reformes radicals en la societat cubana. No obstant això, les relacions de Cuba amb els EUA es van deteriorar a causa de la política de Castro d'expropiar propietats estatunidenques i fer costat a altres governs socialistes a Amèrica Llatina. -
Invasió de l'Afganistan per part de l'URSS
Va començar el 27 de desembre de 1979 i va durar fins a febrer de 1989. Va ser provocada per la creixent inestabilitat política i la insurrecció a l'Afganistan. La causa aparent va ser la de protegir a l'Afganistan dels "invasors d'Occident". La intervenció soviètica va ser vista per molts com una violació de la sobirania de l'Afganistan i com una expansió del poder soviètic, mentre que per a l'URSS, la guerra va ser costosa tant en recursos com de vides humanes. -
Pren el poder Gorbatxov
Com a Secretari General del Partit Comunista, va instaurar reformes polítiques i econòmiques conegudes com a "glasnost" (obertura) i "perestroika" (reestructuració). Buscava modernitzar el sistema socialista i combatre la corrupció, la censura de premsa i donar més llibertat de expresió sense renunciar als principis bàsics del comunisme. Però, aquestes reformes van generar un major descontent i demandes de canvi. També va intentar dur a terme propostes de distensió no seguides pels EUA. -
Explosió de la central nuclear de Txernòbil
A l'abril de 1986, un gravíssim accident va destruir la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna (que era de l'URSS). Les importants deficiències de manteniment d'aquesta central van causar un gran desastre humà i ecològic, i van posar en evidència l'endarreriment tecnològic, la burocratització i la desorganització del règim soviètic. Aquesta explosió va ser un dels factors de la caiguda del comunisme a Europa de l'Est. -
Destrucció del mur de Berlín
Va ser el resultat de diversos factors, com la pressió popular, les protestes massives i els canvis polítics a Europa de l'Est. El govern de la RDA va anunciar l'obertura dels punts de control fronterers del muro i milers de persones es van reunir en els passos fronterers, els guàrdies, finalment van permetre el pas dels ciutadans de Berlín Oriental cap a l'Oest. Això va significar la unió d'Alemanya, un símbol de la lluita per la llibertat i la caiguda dels règims comunistes a Europa de l'Est. -
Caiguda de Gorbatxov i dissolució de l'URSS
Van ocórrer a causa de l'oposició interna, la crisi econòmica, la pèrdua d'influència a Europa de l'Est i la demanda de canvis democràtics. La caiguda del Muro de Berlín va afeblir el seu poder, mentre que el fallit colp d'estat i la cerca d'independència de les repúbliques soviètiques (com Ucraïna) van accelerar el col·lapse. Finalment, al desembre de 1991, Gorbatxov va renunciar i l'URSS es va dissoldre juntament amb el pacte de Varsòvia, marcant la fi del règim comunista i la Guerra Freda.