-
MORT DE CARLES II
Carles II va morir sense descendència, però un mes abans de morir, aquest va fer un testament i va deixar la corona hispànica en mans de Felip d'Anjou (Felip V), nét de Lluís XIV, pero molts països europeus no van acceptar-ho. -
FELIP V COM A REI
Felip V, és va reconèixer com a rei durant una temporada, i aquest va jurar les Constitucions de Catalunya en les Corts de 1701-1702. En aquestes corts es va evidenciar una divisió entre els favorables a Felip V (bigotins), i els partidaris de Carles d'Àustria (vigatans). -
ES DECLARA LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
Com que alguns països no van acceptar successió, com es el cas d'Anglaterra, Àustria, Holanda i Portugal, aquests van defensar els seus drets a la corona de Carles, arxiduc d'Àustria. Al 1702 van declarar guerra a Lluis XIV de França i a Felip V. Aquest conflicte, conegut com a guerra de Successió, va tenir lloc tant a la península Ibèrica com a la resta del continent europeu. -
PACTE DE GÈNOVA
Els vigatans van signar el pacte de Gènova amb Anglaterra. En aquest pacte s'acordava el suport català a Carles d'Àustria a canvi d'ajut militar. -
BATALLA D'ALMANSA
Tot i que l'arxiduc va entrar a Madrid, la seva derrota en la batalla d'Almansa, en la que va deixar els regnes d'Aragó i València en mans de Felip V i aquest va substituir les institucions de govern dels territoris conquerits per altres d'origen castellà. -
AUSTRIACISTES
Els austriacistes només controlaven una petita part del Principat, va ser quan les potències europees van iniciar les negociacions per posar fi a la guerra. -
TRACTAT D'UTRECHT
Mitjançant aquests tractat es va reconèixer Felip V com a rei de la monarquia hispànica. Pero aixo no va resoldre l'anomenat "cas dels catalans", així que van decidir continuar lluitant contra les tropes borbòniques hispàniques i franceses. Les tropes borbòniques van ocupar tot el territori menys Barcelona i Cardona. -
EL SETGE DE BARCELONA
Es va iniciar el juliol del 1713. Van lluitar 50.000 homes a ordres del duc de Berwick, contra 7.000 comandats pel conseller en cap de la ciutat, Rafael Casanova. -
11 DE SETEMBRE, FI DE LA GUERRA
Amb els enemics a l'interior de la ciutat, el cap militar de l'exèrcit català, Antoni de Villarroel, va prendre la desició de rendir-se.