-
Period: to
Etapes de la república
-
Period: to
Esdeveniments de la Guerra
17 jul 1936 – 1 abr 1939
Resumen -
Period: to
Govern Giral
Amb la Guerra civil es va convertir en president del Consell del Ministres, autoritzant el lliurament d'armes a la població. Aquesta mesura va contribuir al fet que la rebel·lió militar fracassés en nombrosos llocs, si bé va provocar un greu problema d'ordre públic a les autoritats republicanes. Amb l'aparell de l'Estat desfet, incapaç d'imposar la seva autoritat sobre les masses revolucionàries i, al mateix temps, de fer front a les forces revoltades, Giral acabaria presentant la seva dimissió. -
Creació del Comitè de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya va ser un entitat administrativa i militar creada el 21 de juliol de 1936 pel president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys sota la pressió exercida per la central sindical anacosindicalista Confederació Nacional del Treball i la Federació Anarquista Ibèrica que havien capitalitzat la lluita obrera als carrers de Barcelona en un intent de doblegar als militars revoltats contra la Segona República Espanyola. -
Period: to
Govern Largo Caballero
Una vegada començada la guerra civil, va passar a encapçalar al setembre de 1936 el consell de ministres format després del col·lapse del govern de José *Giral (assumint igualment la cartera de Guerra), convertint-se així en el primer líder obrer a exercir la prefectura de govern a Espanya. Durant la guerra civil va posar obstinació a tractar de restablir l'autoritat en la zona republicana. Va sortir del govern després de les jornades de maig de 1937. -
Decret de col·lectivitzacions
El decret de col·lectivitzacions i control obrer va ser un dels objectius del govern de la Generalitat de Catalunya arran de l'inici de la Guerra Civil Espanyola que va fixar les bases d'una socialització de l'economia per la qual els treballadors participaven directament de la gestió de les seves empreses i, a més, indirectament, de l'organisme regulador de l'activitat econòmica a través de l'elecció de delegats en el Consell d'Economia de Catalunya. -
Trasllat del Govern a València
Durant la tard-nit del 6 de novembre de 1936 va començar el trasllat a València del govern republicà des d'un Madrid assetjat per les tropes revoltades. La ciutat es va convertir així, i durant un any, en seu del govern legítim i capital, en la pràctica, de la República espanyola. -
Period: to
Avanç cap a Madrid
És el conjunt d'episodis bèl·lics succeïts en la zona de Madrid durant el transcurs de la guerra civil espanyola. Després del fracàs de la rebel·lió a Madrid en els dies posteriors al pronunciament, la capital queda sota el domini governamental de la Segona República Espanyola. La presa de la ciutat de Madrid és un objectiu militar per a les tropes revoltades, assetjada des del nord per les tropes del general Mola i posteriorment des del sud-oest per les tropes del general Franco. -
Batalla de Jarama
Operació bèl·lica de la guerra civil en l'episodi de la lluita per la possessió de Madrid, en què les forces de Franco intentaren endebades de desbordar la defensa de Madrid pel sud. L'epicentre de la lluita fou el vèrtex dit El Pingarrón, a l'est del riu. Els guanys territorials de les forces de Franco no comportaren cap amenaça greu contra les comunicacions de Madrid amb València. -
Batalla de Guadalajara
Va ser un intent de les tropes de Franco d'encerclar Madrid. La iniciativa fou confiada al Corpo di Truppe Volontarie italià, que fou estrepitosament derrotat per la contraofensiva republicana, la qual tallà en sec l'intent. El Corpo di Truppe Volontarie italià, format per tres divisions de camises negres i una de l'exèrcit regular, després d'haver trencat el front, fou batut i hagué de replegar-se. -
Period: to
Campanya del Nord
L'Ofensiva del Nord, també denominada Campanya del Nord o Front del Nord, és el nom que rep el conjunt d'operacions i combats que van tenir lloc en la franja cantàbrica des de la primavera a la tardor de 1937, entre les forces revoltades i les de la zona lleial al govern republicà durant la Guerra Civil Espanyola. -
Bombardeig de Gernika
El bombardeig de Guernica (Operació Rügen) va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta localitat basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionària italiana, que combatien en favor del bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. -
Period: to
Govern Negrín
Al juny de 1937 és nomenat President del Govern espanyol i amb posterioritat, elaborarà un projecte de reconciliació dels espanyols denominat Els Tretze puntosEnlace extern, s'obre en finestra nova, que seran rebutjats pel bàndol revoltat. Negrín va personificar la resistència de la República enfront dels militars alçats i les potències feixistes europees, encara que no podrà evitar la derrota i s'exiliarà a França en 1939. -
Batalla de Brunete
Es coneix com a batalla de Brunete al conjunt d'operacions desenvolupades, des del 6 fins al 25 de juliol de 1937, en aquesta població i altres limítrofes de l'oest de Madrid durant la guerra civil espanyola. Aquesta ofensiva llançada per l'Exèrcit Popular de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltades del bàndol franquista sobre Madrid i al mateix temps alleujar la situació en el front Nord. -
Batalla de Belchite
La batalla de Belchite va ser una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc en Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular sobre Saragossa. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació. -
Trasllat del govern a Barcelona
El govern republicà es trsallada de València cap a Barcelona -
Period: to
Avanç cap a la Mediterrània
L'avanç nacional cap a la Mediterrània.
Amb aquesta operació estratègica, els nacionals aconseguiren aïllar Catalunya de la resta de la República. -
Period: to
Batalla de L'Ebre
Va constituir l'enfrontament decisiu de la contesa, ja que en ella es va decidir el final de la Guerra Civil, en un context europeu immers en la crisi dels Sudets, que semblava a punt d'esclatar, i que, efectivament, acabaria unint la guerra europea amb la guerra d'Espanya. Encara que l'exèrcit republicà va aconseguir obtenir una important victòria inicial, la victòria final va ser per als revoltats. -
Period: to
Caiguda de Catalunya
La defensa de Catalunya, va ser el conjunt d'operacions militars que es van desenvolupar a Catalunya entre desembre de 1938 i febrer de 1939 dins del marc de la guerra civil espanyola, i que es va saldar amb la victòria de les tropes franquistes. L'objectiu dels revoltats era la presa de Barcelona i del reducte republicà de Catalunya, en tractar-se d'ocupar una importantíssima ciutat espanyola que juntament amb la resta de la regió catalana . -
Sublevació del Coronel Casado
El cop d'estat que es va iniciar el 5 de març de 1939 va estar encapçalat pel coronel Segismundo Casado, cap de l'Exèrcit del Centre, en col·laboració amb les xarxes d'espionatge franquista i la Cinquena Columna de Madrid i amb suport de Julián Besteiro, Wenceslao Carrillo, Cipriano Mera i el general José Miaja. -
Final de la Guerra Civil
La guerra va finalitzar l'1 d'abril de 1939, quan Franco va declarar la victòria del bàndol nacional i va establir una dictadura, el Franquisme.