-
40,000 BCE
ANTIGUITAT: forja dels metalls.
Mesopotàmia, Egipte i la Xina.
La forja dels metalls, amb el descobriment del foc, és considera el primer procés químic. Primer els metalls nadius i més endavant van aprendre a fondre menes. -
Period: 600 BCE to 200
Els Grecs i la física
Tales de Milet astronomia i mates
Anaxàgores
Leucip i Demòcrit
Aristòtil i la seva escola, el Liceu
Euclides, base matemàtica x Newton
Arquímedes, màquines, estàtica, hidrostàtica, astronomia i òptica
Ptolomeu, model geocèntric -
450 BCE
Empèdocles. 4 elements, es renuncia a l'explicació mitològica.
Els grecs comencen a especular sobre el món físic renunciant a l'explicació mitològica a partir del 600 aC.
Empèdocles introdueix la teoria dels 4 elements que a partir del 350 aC popularitza Aristòtil afegint el 5è element: l'èter. -
Period: 300 to
ALQUÍMIA: experimentació i utillatge de laboratori
Amb noms com GEBER o PARACELS, les aportacions de l'alquímica a la química són principalment els avenços en l'experimentació i l'utillatge de laboraori. -
1543
COPÈRNIC: "Sobre les revolucions de les esferes celestes"
El seu model heliocèntric demostra que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra és en repòs en el centre de l'Univers.
La seva feina va estimular noves investigacions científiques i es convertí en una icona de la història de la ciència, que sovint es coneix com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.
El seu llibre de referència, De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes) -
Period: 1564 to
GALILEU:Ha estat considerat com el «pare de l'astronomia moderna», el «pare de la física moderna»9 i el «pare de la ciència».
Els seus èxits inclouen la millora del telescopi, una gran varietat d'observacions astronòmiques, la primera llei del moviment i un suport determinant a la «Revolució de Copèrnic».
El seu treball experimental és considerat complementari als escrits de Francis Bacon a l'establiment del modern mètode científic i la seva carrera científica és complementària a la de Johannes Kepler. El seu treball es considera una ruptura de les teories assentades de la física aristotèlica -
F. BACON: Mètode científic
Francis Bacon publica "The Proficience and Advancement of Learning", on per 1r cop apareix el que més endavant serà conegut com el mètode científic. -
KEPPLER:
Tres lleis, publicades el 1609 en la seva obra Astronomia nova, que descriuen el moviment dels planetes, lleis que van sorprendre el món, el van revelar com el millor astrònom de la seua època -
Esglèsia prohibeix divulgar teoria heliocèntrica
-
VAN HELMONT: alquímia -> química, experimentació amb gasos.
El químic holandès Jan Baptist van Helmont publica de manera pòstuma "Ortus medicinae". es considera la principal obra de transició entre la alquímia y la química, i va influir notablement en Robert Boyle. -
BOYLE: Química moderna, element. Compressibilitat dels gasos.
Robert Boyle (1627-1691) aparta definitivament a la química de l'alquímia.
El seu llibre "The Sceptical Chymist" es considerada una obra fonamental en la historia de la química i dóna inici a la química moderna.
Rebutja la natura elemental de terra, aire i aigua, introdueix la idea d'element químic i estableix les bases de l'anàlisi qualitativa.
Enuncia la llei de compressibilitat dels gasos (Boyle-Mariotte) -
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Isaac Newton
Sir Isaac Newton fou un físic, matemàtic i filòsof anglès. Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, en què descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, base de la mecànica clàssica. -
NEWTON: Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (Principis Matemàtics de la Filosofia Natural), publicat per primera vegada en 1687. En ell descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, base de la mecànica clàssica. -
CAVENDISH: Hidrogen, sintetitza aigua
Aïlla l'hidrogen, uns anys més tard, sintetitza aigua a partir dels seus components. (al 1773 s'aïlla l'oxigen) -
Period: to
Lleis ponderals: Lavoisier, Proust, Dalton, Richter.
Conjunt de quatre lleis experimentals obtingudes mitjançant l'anàlisi química gravimètrica. Basant-se en aquestes lleis, John Dalton va poder establir la seva teoria atòmica.
La llei de conservació de la massa.
La llei de les proporcions definides, de Proust.
La llei de les proporcions múltiples, de Dalton.
Llei de les proporcions recíproques/equivalents, de Richter. -
LAVOISIER: "Tractat elemental de química", Mesura, element, LCM, flogist -> O2...
Enuncia la Llei de conservació de la massa.
Considerat el creador de la química moderna.
Estudia combustions i calcinacions en balança i recipients tancats, identifica O2 com al causant dels canvis de pes en aquestes reaccions i descarta la teoria del flogist.
Aclareix el concepte d'element, introdueix el de substància pura.
Amb Bertholet i altres elabora el 1r sistema de nomenclatura química.
Els seus treballs impulsen l'anàlisi químic i van portar a la descoberta de nous elements. -
Sistema mètric
El sistema mètric decimal o, simplement, "sistema mètric" és un sistema d'unitats basat en el metre i en el gram, en el qual els múltiples i submúltiples d'una unitat de mesura estan relacionats entre si per múltiples o submúltiples de 10 -
DALTON: teoria atòmica i llei proporcions múltiples
Formulada al 1803 i publicada al 1809.
Al 1802 enuncia la llei de les proporcions múltiples -
GAY LUSSAC: Volums de combinació.
-
AVOGADRO: hipòtesis
Igual volum de gasos, en les mateixes condicions de temperatura i pressió, contenen el mateix nombre de molècules.
Els elements gasosos, com ara hidrogen, nitrogen i oxigen, estan constituïts per molècules diatòmiques, això és H2, N2, O2
Les molècules són molt petites comparades amb l'espai que les separa en els gasos. -
WÖHLER: urea, fi vitalisme.
Wöhler és considerat un pioner de la química orgànica per a la seva síntesi d'àcid oxàlic en 1824 i de la urea d'amoni en 1828.
Aquestes síntesis van obrir el camp de la bioquímica i va acabar amb la teoria del vitalisme que propugnava que no es podia sintetitzar compostos orgànics a partir de compostos inorgànics.
=> Grans avenços en QO => Descobriment molts compostos orgànics, craking, polímers, ... -
LIEBIG i WÖHLER: isomeria, funció química i radical
Introdueixen els conceptes de radical i funció química, expliquen la causa de l'isomeria.
Els seus experiments van demostrar que un grup d'àtoms de carboni, hidrogen i d'oxigen pot comportar-se com un element que es pot intercanviar per elements en compostos químics. Això va establir les bases de la teoria dels radicals, que pot ser vista com un primer pas en el desenvolupament de la química estructural -
FARADAY: electroquímica
equivalent electroquímic i terminologia bàsica. -
HESS: Llei de Hess
-
Period: to
GIBBS, BOLTZMAN, ARRHENIUS, LE CHATERLIE, CURIE,
Segona meitat del segle XIX fan les seves contribucions a la química.
CURIE: Ra i Po, treballs sobre radioactivitat. -
KIRCHOFF -BUNSEN: fonaments espectroscòpia
-
KEKULÉ: tetravalència del C, teoria estructural compostos orgànics estructures anulars i enllaços múltiples
És considerat un dels fundadors de la química orgànica moderna.
Aportacions a la teoria estructural dels compostos orgànics: tetravalència del C, enllaços múltiples i estructures anulars.
Descobreix l'estructura del benzè.
Les seves aportacions fan possible la síntesi de molts compostos nous que donen origen a grans indústries químiques.
. -
Mendeléiev: TP
Els ordena per massa atòmica.
Columnes per propietats.
Prediu l'Existència d'elements encara no descoberts. -
THOMPSON: electró
A finals del segle xix Joseph John Thomson realitzà una sèrie d'estudis dels recentment descoberts raigs catòdics, la qual cosa el conduí al descobriment de l'electró i a algunes de les seves característiques. -
Teoria Especial de la Relativitat
Albert Einstein. L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat, quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna. -
HABER-BOSH: Síntesi amoníac
Agricultura. -
MILLIKAN: q electró
Thomson ja n'havia descobert la relació q/m, però es desconeixien els valors de càrrega i massa reals. Per tant, si es descobrís un d’aquests dos valors, l’altre es podria deduir fàcilment. Millikan va utilitzar l'experiment de la gota d'oli per mesurar la càrrega de l'electró. -
RUTHERFORD: descobriment protó
-
BOHR: nivells energia e- quantitzats
-
MOSELEY: Ordenar TP per Z
-
Period: to
LEWIS I BRONSTED-LOWRY
Models àcid base.
Estructura enllaç de valència (Lewis).
Base per interpretar moltes reaccions químiques i mecanismes de catàlisi. -
Sistema Internacional d'Unitats (SI)
El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI[1] (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal. -
El mol s'afegeix al SI
El mol és la unitat de mesura de quantitat de substància del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté exactament 6,022 140 76 · 10²³ entitats elementals.
