Filòsofs de la història Cristina Baurier

  • 469 BCE

    Sócrates

    Sócrates
    Corrent filosòfic: socratisme"(aspectes que l'inclouen: Maieutica, Ironia socràtica, Énfasis en l'ética i Coneixement d'un mateix)
    Va ser un filòsof grec clàssic. No va deixar registres escrits, però la seva influència es deu principalment als seus deixebles Plató i Jenofont. Buscava el coneixement a través del diàleg i la ironia socràtica, desafiant altres a qüestionar i reflexionar sobre les seves pròpies creences, centrant la seva filosofia en l'ètica i la importància de l'autconeixement.
  • 378 BCE

    Plató

    Plató
    Corent filosòfica: "platonisme" (inclou: Teoria de les Formes, Dualisme Cosmogònic, Filosofia Política i Allegoria de la Cova)
    Va ser estudiant de Sòcrates. Fundador de l'Acadèmia d'Atenes, la seva obra influeix en molts àmbits, destacant la teoria de les Formes, que postula la existència d'idees eternes i perfectes, i la seva influència en la filosofia política, com es reflexa en "La República". La seva contribució ha tingut un impacte durador en la història de la filosofia occidental.
  • 348 BCE

    Atristótil

    Atristótil
    Corrent filosòfica: "aristotelisme" (aspectes que l'iclouen: Filosofia natural, Lógica, Ética i Política)
    Va ser un filòsof grec antic, deixeble de Plató. Fundador de l'aristotelisme, va fer contribucions significatives a la filosofia natural, la lògica i l'ètica. Les seves idees han deixat una empremta duradora en la història del pensament occidental.
  • 300 BCE

    Epicur

    Epicur
    Corrent filosòfic: "epicurisme" (buscar la felicitat i la tranquilitat mitjançant la ataraxia (pau d'ànima) i la aponia (absència de dolor))
    Va ser un filòsof grec antic que va viure entre el 341 i el 270 a.C. Va fundar l'escola epicurista, defensant una filosofia que busqués la felicitat mitjançant la ataràxia (tranquil·litat de l'ànima) i la aponia (absència de dolor). Creia en la importància de la amistat i el plaer moderat com a mitjà per assolir una vida plena.
  • René Descartes

    René Descartes
    Corrent filosofica: "cartesianisme" (aspectes que l'inclouen: Dubte Metòdic, Dualisme, Mètode Cartesià i Mecanicisme)
    Va ser un filòsof, matemàtic i científic francès del segle XVII. Conegut com el "pare de la filosofia moderna", va defensar el mètode deductiu, va introduir la frase "Cogito, ergo sum" (Penso, llavors sóc) com a certesa fonamental, i va contribuir al desenvolupament de la geometria analítica i la idea del dualisme cartesià entre la ment i el cos.
  • Jean-Jacques Rosseau

    Jean-Jacques Rosseau
    Corrent filosòfica: "rousseaunisme" (inclou: Contracte Social, Estat de Naturalesa, Educació Emocional i Culte a la Naturalesa)
    Va ser una figura important durant la Il·lustració i va contribuir a la filosofia política amb obres com "El contracte social". Va destacar temes com el contracte social, la sobirania popular i la naturalesa de l'ésser humà. La seva influència també va arribar a la literatura, l'educació i la filosofia de l'educació.
  • Charles Darwin

    Charles Darwin
    Corrent filosòfica: "darwinisme" o la "teoria de l'evolució".
    Va ser un naturalista i biòleg britànic que va proposar la teoria de l'evolució a través de la selecció natural. La seva obra més influent, "L'origen de les espècies" (1859), va canviar radicalment la comprensió de la biologia, argumentant que les espècies evolucionen mitjançant descendència amb modificacions i adaptació al seu entorn.
  • Bertrand Russell

    Bertrand Russell
    Corrent filosòfica: "anàlisi lògica" o "filosofia analítica".
    Va ser un destacat filòsof, lògic i matemàtic britànic. Pioner de la filosofia analítica, va defensar l'ús de la lògica per abordar qüestions filosòfiques i va desenvolupar la "teoria de tipus" per evitar paradoxes. A més de les seves contribucions acadèmiques, va ser un activista social i crític de la guerra.
  • Ernst Cassirer

    Ernst Cassirer
    Corrent filosòfica: "filosofia de la cultura".
    Va ser un influyent filòsof alemany del segle XX, conegut per la seva contribució a la filosofia de la cultura. Va destacar en l'estudi de la naturalesa simbòlica de la ment humana i la importància del simbolisme en la construcció del coneixement i la comprensió del món. Algunes de les seves obres destacades inclouen "Filosofia de les formes simbòliques" i "Individu i cosmos a la filosofia del Renaixement".
  • Jorge Luis Borges

    Jorge Luis Borges
    Algunes característiques de la perspectiva filosòfica de Borges inclouen: Laberints i Realitat, Metaficció, Temps i Infinitat i Simbolisme i Mites.
    Va ser un influyent escriptor, poeta i pensador argentí del segle XX. La seva obra, caracteritzada per la fusió de realisme màgic, simbolisme i exploració filosòfica, aborda temes com els laberints literaris, la identitat i la intersecció entre realitat i ficció.
  • Émile Benveniste

    Émile Benveniste
    Alguns aspectes clau de la seva obra inclouen: Lingüística Estructural, Funció del Pronom i Semiòtica i Ideologia.
    Va ser un destacat lingüista i filòsof francès. Conegut per les seves contribucions a la lingüística estructural i la semiòtica, va explorar temes com la funció del pronom, les deixis i la relació entre llenguatge i ideologia. La seva obra ha tingut un impacte durador en la comprensió del llenguatge i la comunicació.
  • Hannah Aderit

    Hannah Aderit
    Va escriure extensament sobre temes com la naturalesa del poder, l'autoritat i la naturalesa de l'acció política. Va ser una filòsofa i teòrica política alemanya d'origen jueu. Reconeguda per les seves obres "The Human Condition" i "Els orígens del totalitarisme", Arendt va abordar qüestions essencials sobre la política, la llibertat i la responsabilitat individual enmig de les turbulències del segle XX. La seva obra continua sent influent en la filosofia política contemporània.
  • Simone de Beauvoir

    Simone de Beauvoir
    Va ser una filòsofa, escriptora i feminista francesa. És coneguda principalment per la seva influent obra "El segon sexe" ("Le Deuxième Sexe"), publicada el 1949. De Beauvoir era una figura clau en el moviment existencialista francès i va tenir una relació intel·lectual i personal amb Jean-Paul Sartre.
  • Jose Antonio Marina

    Jose Antonio Marina
    És un filòsof, escriptor i pedagog espanyol contemporani. Ha abordat temes que van des de la filosofia fins a la pedagogia i la psicologia. La seva corrent filosòfica no està adscrita clarament a una única escola, ja que ha abordat diverses àrees i temes. Escrbint sobre ètica, educació, intel·ligència emocional i neurociència, entre altres qüestions. Ha estat particularment actiu en el camp de la pedagogia.
  • Fernando Savater

    Fernando Savater
    És un filòsof, escriptor i professor espanyol. La seva obra ha abordat una àmplia gamma de temes, des de la filosofia fins a la política i l'ètica. És conegut per la seva clara capacitat d'expressió i la seva voluntat de fer la filosofia accessible al públic general.
    Algunes de les seves obres destaquen per la seva reflexió ètica, abordant qüestions relacionades amb la llibertat, la responsabilitat i els valors morals. També ha escrit sobre política, ètica aplicada i problemes socials.
  • Carme Riera

    Carme Riera
    En les seves obres, poden emergir qüestions relacionades amb la identitat, la memòria, la història i altres temes que podrien tenir implicacions filosòfiques.
  • Jostein Gaarder

    Jostein Gaarder
    No està vinculat a una corrent filosòfica específica, però la seva obra es caracteritza per la manera en què explora i explica conceptes filosòfics complexos de manera accessible i entretinguda, especialment a través de les seves novel·les. "El món d'en Sophie" és una obra que introdueix els lectors en la història de la filosofia mitjançant una narrativa envoltada d'una trama ficcional.
  • Nuccio Ordine

    Nuccio Ordine
    La seva obra aborda qüestions relacionades amb la cultura, l'educació i la importància de les humanitats. Ha escrit sobre la necessitat de preservar i valorar el coneixement humanístic, la lectura i la cultura en un context en què altres formes de coneixement podrien ser més prioritzades.