Portada 3

FETS I CONCEPTES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I DE LA PRIMERA ETAPA DEL FRANQUISME

  • TRACTAT DE VERSALLES

    TRACTAT DE VERSALLES
    Acord internacional que posà fi a la Primera Guerra Mundial.
    D’acord amb els resultats de la conferència de pau de París, fou signat el 28 de juny de 1919 per Alemanya i les potències guanyadores: la Gran Bretanya, França, els EUA, Itàlia i el Japó, amb l’adhesió d’altres països.
    Les colònies alemanyes foren repartides entre la Gran Bretanya, França, Bèlgica i el Japó.
  • Period: to

    MATEU GALMÉS (AVI MATEU)

    El meu avi patern va néixer a un poble de Mallorca, que s'anomena Manacor. Des de ben petit va viure al camp amb la seva familia fins que es va casar amb la meva àvia que se'n va anar a viure al poble. Tenia 2 germans i ell era el més petit. Quan va esclatar la Guerra Civil ell tenia 8 anys, per aixó no hi va participar directament a la guerra. Durant la Postguerra la majoria de gent pasava fam, però els del camp estaven una mica millor perquè es feien el seu propi aliment.
  • Period: to

    JUANA CALDENTEY (YAYA)

    La meva àvia paterna va néixer, igual que el meu avi a Manacor, Mallorca. A Mallorca no hi va haver molta repercusió per la Guerra Civil perquè és una illa. Va anar a l'escola del poble amb les seves amigues de tota la vida. Tenia només un germà més gran que es deia Rafel. Al treballar la seva familia al camp també van tindre suficient per alimentar-se durant Postguerra.
  • EIX ROMA-BERLIN

    EIX ROMA-BERLIN
    El terme Eix Roma-Berlín va ser utilitzat per primera vegada per Benito Mussolini al novembre de 1936, quan referint-se al tractat d'amistat signat el 25 d'octubre de 1936 entre el Regne d'Itàlia i l'Alemanya nazi, diu que els dos països formarien un Eix al voltant del qual girarien els altres estats d'Europa.
  • PACTE ANTIKOMINTERN

    PACTE ANTIKOMINTERN
    El Pacte Antikomintern o Tractat Antikomintern va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi de Japó i l'Alemanya nazi, sent el document rellançat i de nou signat el 25 de novembre de 1941, després de la invasió de la URSS per Alemanya. En el document, les nacions signants es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la Internacional Comunista o Komintern, liderada per la Unió Soviètica.
  • Period: to

    ANSCHLUSS

    Anschluss és una paraula alemanya que, en un context polític, vol dir «unió», «reunió» o «annexió». Va ser utilitzada per referir-se a la fusió d'Àustria i l'Alemanya nazi en una sola nació, el 12 de març de 1938 com una província del III Reich, passant de Österreich a Ostmark. Aquesta situació va durar fins al 5 de maig de 1945, quan els Aliats van ocupar la província alemanya de Ostmark. El govern militar aliat va acabar en 1955, quan es va constituir el nou Estat d'Àustria.
  • CONFERÈNCIA DE MUNICH

    CONFERÈNCIA DE MUNICH
    Per mediació del dictador italià Benito Mussolini i la iniciativa de Hermann Göring, el primer ministre britànic, Arthur Neville, i el seu homòleg francès, Édouard Daladier, van aprovar la incorporació dels Sudetes a Alemanya, a causa de que la major part dels seus habitants parlaven alemany. El Regne Unit i França consideraven aquest acord com una revisió parcial del Tractat de Versalles. Especialment es pretenia evitar una nova guerra, tot i posar en gran perill l'existència de Txecoslovàquia.
  • Period: to

    GUERRA LLAMPEC

    Blitzkrieg en alemany "guerra llampec", és el nom popular que rep una tàctica militar d'atac que implica un bombardeig inicial, seguit del ús de forces mòbils atacant amb velocitat i sorpresa per impedir que un enemic pugui dur a terme una defensa coherent. Els principis bàsics d'aquest tipus d'operacions es van desenvolupar al segle XX per diverses nacions, i es van adaptar anys després de la Primera Guerra Mundial, principalment per la Wehrmacht.
  • PACTE D'ACER

    PACTE D'ACER
    El Pacte d'Acer entre Alemanya i Itàlia, va ser un acord polític-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres de Relacions Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual s'asseien les bases d'un futur suport mutu en cas de guerra. Contenia una clàusula secreta, on tots dos governs totalitaris es comprometien a controlar les seves respectives premses i mitjans de propaganda per engrandir la imatge de tots dos governs.
  • Period: to

    INVASIÓ DE POLÒNIA

    La invasió alemanya de Polònia va ser una acció militar de l'Alemanya nazi encaminada a annexar el territori polonès. L'operació tècnica, coneguda com «Cas Blanc», es va iniciar l'1 de setembre de 1939 i les últimes unitats de l'exèrcit polonès es van rendir el 6 d'octubre d'aquest mateix any. Va ser el detonant de la Segona Guerra Mundial a Europa i va acabar amb la Segona República Polonesa. La invasió va ser la primera de les agressions bèl·liques que l'Alemanya de Hitler emprendria.
  • Period: to

    OCUPACIÓ DE PARÍS

    Com a resultat de la derrota dels exèrcits Aliats a la batalla de França, el Gabinet francès va buscar un cessament de les hostilitats amb el Tercer Reich. L'armistici es va signar el 22 de juny de 1940 a Compiègne. Sota les seves condicions, el nord i oest de França van ser ocupades per la Wehrmacht (exèrcit alemany), el terç restant de el país estava governat per un govern francès amb seu a Vichy. A més Alsàcia-Lorena van ser annexades pel Tercer Reich com en el període 1871-1918.
  • Period: to

    BATALLA D'ANGLATERRA

    La batalla d'Anglaterra és el nom amb el qual es coneix a el conjunt de combats aeris lliurats a cel britànic i sobre el canal de la Mànega, entre juliol i octubre de 1940, quan Alemanya va buscar destruir la Real Força aèria britànica (RAF) per obtenir la superioritat aèria necessària per a una invasió de la Gran Bretanya, l'Operació Lleó Marí. Ni Adolf Hitler ni la Wehrmacht creien possible aconseguir una invasió amfíbia amb èxit fins que la RAF hagués estat neutralitzada.
  • Period: to

    GUERRA DEL DESSERT

    L'entrada en guerra d'Itàlia, el 10 de juny de 1940, va inaugurar un nou front en el Nord d'Àfrica. Itàlia aspirava a eliminar la presència britànica a la Mediterrània, annexionar Malta i formar un nou imperi colonial a Àfrica.
    L'objectiu d'Alemanya i Itàlia era controlar la Mediterrània, per a això calia apoderar-se de Gibralta i el Canal de Suez. Un cop controlat el nord d'Àfrica, podrien obtenir un fàcil accés als recursos petrolífers del Pròxim Orient.
  • Period: to

    MIGUEL CARRASCO (ABUELITO)

    El meu avi matern va néixer a un poble de Càceres que s'anomena Valverde del Fresno. Certament no sé si va anar a l'escola quan era petit, ja que vivien als afores del poble, al mig del camp. Eren 5 germans a la familia i ell era el segon més gran. Amb dotze anys va vindre a Reus amb els seus germans per trobar treball a la ciutat, des de llavors sempre ha treballat de paleta.
  • Period: to

    MARI LUZ MAÑAS (ABUELITA)

    La meva àvia materna va néixer a un poble de Conca que s'anomena Torralba. Va anar a l'escola del poble amb les seves amigues quan era petita. Eren sis germans a la familia, i ella era la segona més petita. Va vindre a Reus quan tenía 23 anys amb alguns dels seus germans per buscar una vida millor a la ciutat, sempre ha treballat com a dona de casa.
  • Period: to

    OPERACIÓ BARBA-ROJA

    Va ser el nom en clau donat per Adolf Hitler a el pla d'invasió a la Unió Soviètica per part de les Forces de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta operació va obrir el Front Oriental, que es va convertir en el teatre d'una de les operacions més grans de la guerra, escenari de les batalles més grans i brutals del conflicte a Europa. El nom de l'operació és un homenatge a Frederic I Barba-roja el nom està unit a el nacionalisme alemany del segle XIX.
  • ATAC A PEARL HARBOR

    ATAC A PEARL HARBOR
    L'atac a Pearl Harbor va ser una ofensiva militar sorprenent efectuada per l'Armada Imperial Japonesa contra la base naval dels Estats Units a Pearl Harbor (Hawaii). L'atac pretenia ser una acció preventiva destinada a evitar la intervenció de la Flota del Pacífic dels Estats Units en les accions militars que l'Imperi de Japó estava planejant realitzar al Sud-est Asiàtic contra les possessions ultramarines del Regne Unit, França, Països Baixos i Estats Units.
  • Period: to

    BATALLA DE STALINGRAD

    La batalla de Stalingrad va ser un enfrontament bèl·lic entre l'Exèrcit Vermell de la Unió Soviètica i la Wehrmacht de l'Alemanya nazi pel control de la ciutat soviètica de Stalingrad, actual Volgograd. La batalla es va desenvolupar en el transcurs de la invasió alemanya de la Unió Soviètica, en el marc de la Segona Guerra Mundial. Amb baixes estimades en més de dos milions de persones, la batalla de Stalingrad és considerada la més sagnant de la història de la humanitat.
  • Period: to

    BATALLA NAVAL DE GUADALCANAL

    La batalla naval pròpiament dita va consistir en una seqüència d'atacs combinats per mar i aire que va durar més de quatre dies (des del 12 a el 15 de novembre de 1942), la major part d'ells en els voltants de l'illa de Guadalcanal molt a prop de l'illa de Savo, a les Illes Salomó, i van ser duts a terme per contrarestar l'esforç japonès per reforçar les seves forces terrestres a l'illa. Durant dos combats nocturns entre vaixells de guerra, tots dos adversaris van perdre nombrosos vaixells.
  • DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA

    DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA
    Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada. L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques; i un desembarcament amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França. Va requerir el transport de soldats i material des del Regne Unit mitjançant avions i naus de transport, llanxes, suport aeri, protecció naval del Canal de la Mànega i suport artiller naval.
  • DERROTA DEL TERCER REICH

    DERROTA DEL TERCER REICH
    Els aliats entren a París el 25 d'agost de 1944, i més tard trenquen el front occidental alemany, mentre que a l'est, les forces soviètiques inicien l'ofensiva final al gener de 1945. A l'abril, el front alemany s'ensorra per totes bandes , i Berlín, tancat i bombardejat, va capitular el 2 de maig d'aquest any.
    Va ser decisiva per a la victòria l'aliança estratègica dels líders Josef Stalin, de la Unió Soviètica; Franklin D. Roosevelt, d'EE. UU., I Winston Churchill, del Regne Unit.
  • Period: to

    CONFERÈNCIA DE POTSDAM

    La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya al palau Cecilienhof. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar a les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. Els caps de govern d'aquestes tres nacions eren el secretari general de Partit Comunista de la Unió Soviètica, Stalin, el primer ministre Winston Churchill i el president Harry S. Truman, respectivament.
  • Period: to

    BOMBES ATÒMQUES SOBRE HIROSHIMA I NAGASAKI

    Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki van ser atacs nuclears ordenats per Harry S. Truman, president dels Estats Units, contra l'Imperi de Japó. Els atacs es van efectuar el 6 i el 9 d'agost de 1945, respectivament, el que va contribuir a la rendició del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial. Després de sis mesos d'intens bombardeig d'altres 67 ciutats, l'arma nuclear Little Boy va ser deixada anar sobre Hiroshima,seguida per la detonació de la bomba Fat Man sobre Nagasaki.
  • ONU

    ONU
    L'ONU va reemplaçar a la Societat de Nacions, fundada el 1919, ja que aquesta organització havia fallat en el seu propòsit d'evitar un altre conflicte internacional.
    El terme «Nacions Unides» es va pronunciar per primera vegada en plena Segona Guerra Mundial pel llavors president dels Estats Units Franklin Roosevelt, com a una aliança de 26 països en què seus representants es van comprometre a defensar la Carta de l'Atlàntic i per emprar els seus recursos en la guerra contra l'Eix Roma-Berlín.
  • Period: to

    JUDICIS DE NUREMBERG

    El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, de guerra i contra la humanitat. Es portà a terme sota la jurisdicció del Tribunal Militar Internacional de Nuremberg. El tribunal es va reunir en execució del Tractat signat pels governs dels Estats Units d'Amèrica, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la Unió Soviètica i el Govern provisional de la República Francesa.