-
476
FI DE L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT
La caiguda de l'imperi Romà d'occident és el procés de decadència que va crear la fragmentació de l'imperi Romà d'Occident. A partir del segle III Roma va entrar en una crisi degut a la invasió dels pobles bàrbars. Els pobles germànics van ser els que van començar a conquerir l'imperi. L'imperi d'Orient va poder resistir, però l'imperi d'Occident va ser envaït per pobles bàrbars. L'imperi Occident va caure l'any 476 amb la mort del seu últim emperador, Ròmul August. -
Period: 476 to 1000
ALTA EDAT MITJANA
L'alta edat mitjana és una de les divisions de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000. -
507
LA BATALLA DE VOUILLÉ
Després de la caiguda de l'imperi Romà d'Occident, els francs van conquerir les altres tribus germàniques i van crear un imperi. Volien expulsar als visigots de la Gàl·lia per el seu corrent religiós. La batalla va ser a les planes de Vouillé, a prop de Poitiers. Va ser una terrible lluita, fins que van assassinar el rei visigòtic. Els pocs visigots que hi quedaven van ser obligats a retirar-se cap a Hispania i va permetre als francs controlar el sud-est de l'actual França. -
527
INICI DE L'IMPERI DE JUSTINIÀ
L'imperi Romà d'Orient va resistir a les invasions germàniques i va seguir fins al segle XV, amb el nom d'imperi Bizantí. La capital era Constantinoble. Justinià va ser l'emperador mes important de l'imperi bizantí. Junt amb la seva esposa van governar l'imperi, entre els anys 527 i 565. Van intentar reconstruir l'antic imperi Romà, per això van conquerir terres de l'antic imperi Romà d'Occident: el nord d'Àfrica i part de les penínsules Itàlica i Ibèrica. -
554
CREACIÓ DEL REGNE DE TOLEDO
Amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident, els visigots, es van establir a la península Ibèrica conquerint-la gairebé tota, repartint-se les terres i posan la seva capital a Toledo -
565
FI DE L'IMPERI DE JUSTINIÀ
Després de la mort de Justinià, l'imperi va entrar en decadència i van perdre molts dels territoris que havien conquerit. els visigots van expulsar als bizantins de la península Ibèrica i l'expansió de l'islam en els segles VII i VIII els va fer que es quedessin arraconats als territoris de la península d'Anatòlia. Finalment l'any 1453 la ciutat de Bizanci va caure en mans dels turcs i l'imperi Bizantí va desaparèixer. -
570
NAIXEMENT DE MAHOMA
Mahoma va ser un líder religiós, polític i social, i el fundador de l'Islam i de la religió musulmana. Va néixer al 570 a la Meca i va morir el 8 de juny de 632 a Medina. L'any 622, va fugir de La Meca, es va refugiar a Medina, aquest fet va ser anomenat l’hègira i l'inici de l'era musulmana. Els musulmans consideren a Mahoma el darrer profeta més important i missatger enviat per Déu, (en àrab Al·là). Mahoma va començar ha predicar a La Meca com ha continuador dels últims profetes monoteistes. -
711
L'ISLAM ARRIBA A LA PENÍNSULA IBÈRICA
Al començament del segle VIII, els musulmans van conquerir la península Ibèrica. La llarga presencia va influir en la cultura i la llengua a la població. La majoria dels conqueridors eren berbers nord-africans, que estaven dirigits per un grup d'àrabs. Van travessar l'estret de Gibraltar i van guanyar als visigots en la batalla de Guadalete. Els exercits es van apoderar de les ciutats andaluses i Toledo, la capital visigòtica. Els caps àrabs, Taraq i Musa van controlar gairebé tota la península. -
732
BATALLA DE POITIERS
La Batalla de Poitiers va passar el 10 d'octubre de l'any 732. Va tenir lloc entre Tours i Poitiers, a França. La batalla era entre les comandes del líder franc, Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí. Els francs van derrotar l'exèrcit islàmic i Al-Ghafiqí va morir. -
800
CARLEMANY, ÉS CORONAT EMPERADOR
Després de la desintegració de l'imperi romà d'Occident, als territoris de França actual es van establir els francs. Carlemany és va ficar al poder i va intentar reconstruir l'antic imperi romà d'Occident. Ell va anar a viure a la ciutat d'Aquisgrà. Per controlar millor l'imperi el va dividir per províncies, anomenades comtats i cada comtat tenia un comte, que era el que dirigia el comtat. A les fronteres va crear marques, controlats per un marqués. -
843
TRACTAT DE VERDUN
Va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós. Es van dividir l'imperi Carolingi i posar fi als anys de guerra civil franca. El 840 la guerra entre els seus fills va començar. Lotari, va reclamar poder sobre els regnes dels seus germans, es va disputar una guerra entre els germans. Finalment Lotari va rebre la França mitja i el títol d'Emperador d'Occident; Lluís el Germànic, la França oriental, i Carles, la França occidental. -
Period: 1000 to 1300
PLENA EDAT MITJANA
Plena edat mitjana és el nom que alguns historiadors donen al període de la Història d'Europa que ocupa els segles XI al XIII Acabaria amb la crisi del segle XIV, segons la majoria dels historiadors. -
1162
ES FORMA LA CORONA D'ARAGÓ
La corona d'Aragó va ser el conjunt de territoris que estaven sota el poder del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estava format inicialment pel Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona. Els territoris que va ocupar la corona van ser: El Regne d'Aragó, el comtat de Barcelona, el Regne de Mallorca i el Regne de València. La corona conté un escut que és l'escut de l'Aragó. -
1229
CONQUESTA DE MALLORCA
La conquesta de Mallorca per els regnes cristians de l'illa va ser conquerida definitivament per el rei Jaume I d'Aragó entre els anys 1229 i 1231. Va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana i la creació del Regne de Mallorca. -
1230
ES FORMA LA CORONA DE CASTELLA
La corona de Castella va començar l'any 1230, l'any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries. La unió entre els dos regnes ja s'havia produït en ocasions anteriors, en el 1037 gracies a Ferran I de Castella i el 1072 amb Alfons VI de Lleó per separar-se de nou el 1157, però aquesta va ser l'última i definitiva. L'escut que hi ha es l'escut de de Lleó. -
Period: 1300 to 1492
BAIXA EDAT MITJANA
La baixa edat mitjana és el nom utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XV. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna. Podem dividir aquest període entre una edat mitjana central (segles XI-XIV) i una edat mitjana tardana (segles xiv i xv). -
1348
LA PESTA NEGRA
La Pesta Negra va ser una pandèmia, possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i s'estengué successivament fins arribar a infectar tot Europa. Segons estudis la Pesta Negra va matar com a mínim un terç de la població del continent, és a dir, gairebé 20 milions de persones. La Pesta Negra era una infecció provocada per Yersinia pestis que generalment es transmet de les rates als éssers humans. -
1453
CONQUESTA DE CONSTANTINOBLE PER PART DELS TURCS
La conquesta de Constantinoble va tenir lloc el 29 de maig de 1453, segons molts historiadors marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del definitivament de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica. Abans de la conquesta, Constantinoble era una capital sense país: l'Imperi Romà d'Orient, que antigament s'estenia des de Pèrsia fins als Alps. Finalment Constantinoble va passar a ser la capital de l'imperi turc. -
1492
FI DE L'ÚLTIM REGNE MUSULMÀ, EL DE GRANADA
El regne de Granada va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492. Després de la Guerra Civil castellana van anar a conquistar-la ja que aquest regne es trobava en crisi. Es va atacar en tres fases, primer amb la conquesta de la part occidental del regne la segona fou el trasllat de la base d'operacions a Múrcia , i en la fase final s'exigeix a Boabdil el lliurament de Granada.
