Dron

Evolució dels drons

  • Globus aerostatics no tripulats

    Globus aerostatics no tripulats
    El 1849 se li atribueix a l'exèrcit austríac la utilització de 200 globus aerostàtics no tripulats que es van carregar de bombes sobre la ciutat italiana de Venècia, un dels primers antecedents de l'ús d'aeronaus no tripulades.
  • Nikola Tesla crea el ràdio control

    Nikola Tesla crea el ràdio control
    Nikola Tesla va treure a la llum en un estany a Nova York el 1898 una cosa que canviaria el rumb del món i que revolucionaria a més el futur del guiat d'objectes: el ràdio control.
  • Avió automàtic Hewitt Sperry

    Avió automàtic Hewitt Sperry
    Elmer Ambrose Sperry, va desenvolupar una plataforma d'aeronaus amb un dispositiu per llançar torpedes amb una catapulta. Eren guiades amb gran precisió i amb distància predeterminada giraven i volaven cap avall, amb una càrrega de TNT capaces de volar una població sencera. El programa va quedar extint en acabar la guerra el 1918, eren habituals els errors tècnics i eren nombrosos els accidents amb aquests prototips. Va ser capaç de volar 50 milles carregada amb una bomba de 300 lliures de pes.
  • El model alemany Siemens Torpedo Planeador

    El model alemany Siemens Torpedo Planeador
    A Alemanya, un projecte estava sent iniciat pel Dr. Wilhelm von Siemens entre 1916 i 1918. El Siemens Torpedo Planeador era un míssil que es valia d'un Zeppelin i després es guiava cap al seu objectiu per ràdio. La bomba volant, el Bug i el Torpedo Planeador eren tots primers precursors dels míssils de creuer contemporanis.
  • Avió bomba GB-1 Glide

    Avió bomba GB-1 Glide
    Però abans d'això, a mitjan dècada de 1940 assistim al desenvolupament del GB-1 Glide sistema de bombardeig aeri ideat per eludir les defenses aèries alemanyes. Era un planador viable equipat amb una bomba estàndard de 1000 o 2000 lliures de pes. Fet de fusta contraxapada amb les ales, timons, i controlat per ràdio, eren guiats cap a línies enemigues.
  • El famos Firebee de la companyia Ryan

    El famos Firebee de la companyia Ryan
    A finals de 1946 un programa de la Força Aèria dels EUA va ser aprovat per desenvolupar tipus d'avions no tripulats per al seu ús com a objectius de formació. Es llençava el model Q-2, va ser el més important, convertint-se en el pare d'una classe d'avions construïts per la Companyia Aeronàutica Ryan. El Firebee es va provar per primera vegada el 1951 a la base aèria d'Holloman. Aquest model es podia mantenir en vol durant dues hores i va ser capaç d'assolir alçades de fins a 60.000 peus.
  • «Ryan 147» «AQM-34»

    «Ryan 147»  «AQM-34»
    Ryan va obtenir fons per desenvolupar el Gran Safari de la Força Aèria, sent l'avió de vigilància. Els Firebees de propulsió a raig van passar per diversos canvis i denominacions el <Ryan 147>, <AQM-34> van ser llançats des de les ales d'un avió Lockheed CC-130 Hèrcules. Aquests volaven rutes preprogramades i podien ser controlats per operadors de ràdio a bord de l'Hèrcules. A realitzar la seva missió de vigilància despleguen els seus paracaigudes i són recuperats posteriorment per helicòpters.
  • Model Aquila RPV-drone

    Model Aquila RPV-drone
    Es va decidir que era el moment oportú per als vehicles teledirigits. La Força Aèria va posar en marxa un programa per augmentar les capacitats d'abast i vigilància electrònica de les RPV. El programa consisteix en el finançament de les companyies Boeing i Ryan per desenvolupar drones resistents que volessin a gran altitud. Aquests van ser els més ambiciosos avions teledirigits de vigilància en la història de la Força Aèria, capaços de volar més de 24 hores, sent pilotats des de terra.
  • MQ 9 Reaper Drone

    MQ 9 Reaper Drone
    El MQ-9 Reaper no necessita tripulació i pot ser operat des de milers de quilòmetres de distància, com gairebé tots els del tipus. Però aquest és el non plus ultra dels drones que els Estats Units utilitza per a operacions militars en atacs aire-terra, i supera els seus antecessors tant en abast i càrrega útil, com en temps de vol. Pot assolir una velocitat de 300 quilòmetres per hora carregant quatre míssils Hellfire i diverses bombes, i es manté a l'aire per 14 hores.
  • El Dron AR

    El Dron AR
    La companyia francesa Parrot va llançar el seu Parrot AR Drone, el primer dron llest per volar que es pot controlar completament a través de Wi-Fi, usant un telèfon intel·ligent. L'avió no tripulat va tenir un èxit gairebé immediat, tant críticament com comercialment, rebent el premi CES Innovations 2010 per a Electronic Gaming Hardware i venent més de mig milió d'unitats.
  • El desastre del dron Lily

    El desastre del dron Lily
    Però una de les víctimes més recents ha estat Lily Robotics, que després de fer marxa enrere al que seria el primer dron per a selfies ha estat demandada per difusió de contingut enganyós. Una demanda dirigida a la Cort Suprema de Califòrnia per part de la fiscalia de districte de San Francisco com sabem per The Guardian, en què es detalla que l'empresa podria haver realitzat pràctiques il·legals i que hauria difós contingut enganyós als vídeos promocionals del producte.
  • Phantom 4 de DJI

    Phantom 4 de DJI
    Un dels millors fabricants de drons al mercat, el Phantom 4 de DJI, va introduir la visió intel·ligent d'un ordinador i la tecnologia d'aprenentatge automàtic. Això va permetre evitar obstacles i rastrejar (i fotografiar) de manera intel·ligent persones, animals o objectes, en lloc de limitar-se a seguir un senyal de GPS. Va ser important per a la fotografia de drons i els drons de consum en general.
  • Predator C Avenger

    Predator C Avenger
    El Predator C Avenger és un vehicle aeri de combat no tripulat construït per la General Atomics per a l'Exèrcit dels Estats Units. A diferència dels anteriors UCAV (MQ-1 Predator i MQ-9 Reaper), aquest és propulsat per un motor de reacció i el seu disseny presenta característiques furtives, com ara l'emmagatzematge intern d'armes i una forma que redueix la seva petjada tèrmica i de radar.
  • Mavic 3 de DJI

    Mavic 3 de DJI
    DJI mavic 3 és un potent i emblemàtic dron amb càmera Hasselblad amb CMOS 4/3 per obtenir imatges professionals, durada de bateria 50 minuts, abast de vídeo 15 km. Senyal FHD en directe amb alta taxa de fotogrames i tecnologia de posicionament amb precisió extrema.