-
El 1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (FRE) 1870.
Un manifest del primer congrés obrer estatal sota el lema “No más derechos sin deberes, no más deberes sin derechos”. Celebrat al local del Teatre circ Barcelonès, on convidava a participar totes les Societats de Treballadors, els madrilenys Francisco Mora, Enrique Borrel, Anselmo Lorenzo i Tomás González Morago llençen la iniciativa. El primer congrés hi van assistir 90 delegats. -
Al 1871 va arribar a Espanya Paul Lafargue, gendre de Marx.
Paul Lafargue i Laura Marx emigren a Espanya, la seva presència de Lafargue a Espanya entre 1871 i 1872 va contribuir de manera notable que arrelés el socialisme en el moviment obrer espanyol. -
2n Congrés de FRE celebrat a Saragossa a l’abril de 1872.
Va ser el II Congrés de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors. -
Fundacio de la Nueva Federación Madrileña (marxista)
El Congrés, entre altres assumptes, es va ocupar del conflicte sorgit a la Federació madrilenya entre els anarquistes, majoritaris, i els socialistes marxistes, minoritaris. -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia al setembre de 1872.
Es va celebrar a la ciutat neerlandesa de La Haia del 2 al 7 de setembre de 1872. Fou el cinquè congrés de l'Associació Internacional de Treballadors. Va ser dirigit per Karl Marx i F. Engels. El congrés suposà l'escissió dels bakuninistes. -
Comença Restauració amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat
Com a conseqüència d'aquesta postura de participació política l'anarquisme (liderat per Mikhaïl Bakunin) s'hi va apartar. Es produí l'escissió dels bakuninistes, que organitzarien un altre congrés a Saint-Imier el 15 i 16 de setembre de 1872.
També va significar que a partir del congrés es creessin partits polítics obrers independents en els diferents països. -
La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña (PSOE)
El Partit Socialista Obrer Espanyol es va fundar a Madrid el 2 de maig de 1879 pel tipògraf ferrolà Pablo Iglesias Posse, constituint un dels partits obrers més antics d'Europa, des dels seus inicis, aspirava a agrupar el proletariat industrial espanyol sota la ideologia marxista. -
Tolerància amb la pujada al poder al 1881 del govern liberal de Sagasta
Després de la restauració borbònica a la corona d'Espanya, en la persona d'Alfons XII, Sagasta funda el 1880 el Partit Liberal, partit que al costat del Partit Conservador de Cánovas del Castillo va constituir el sistema bipartidista amb alternança al govern que caracteritzaria el sistema de la Restauració. -
Els anarquistes foren acusats al 1883 d’estar darrere de la “Mano Negra”.
La "Mano Negra" va ser una presumpta organització anarquista secreta i violenta que va actuar a la regió espanyola d'Andalusia a principis de la dècada de 1880, durant el regnat d'Alfons XII. -
Comença a publicar El Socialista
El Socialista és l'òrgan d'expressió oficial del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), apareixent amb periodicitat setmanal a Madrid. Des dels seus començaments va estar lligat a Pablo Iglesias, que en fou el seu director fins a la seva mort. -
Llei d’Associacions polítiques de 1887.
S’aprova a Espanya la Llei d’associacions, que autoritza la creació de sindicats obrers. -
La FTRE seria dissolta al 1888.
L'octubre de 1888 el Pacte va celebrar un Congrés a València en què es va decidir dissoldre la FTRE i separar l'activitat sindical, que quedaria reservada a la recent creada Federació de Resistència al Capital, de l'activitat revolucionària, per a això es va fundar l'Organització Anarquista de la Regió Espanyola. -
Fundació de la UGT
És una organització sindical obrera espanyola i catalana d'orientació socialista fundada per Pablo Iglesias a Barcelona. El Centre de Classes de Mataró va dirigir un escrit al Centre de Classes de Barcelona proposant-li la celebració d'un congrés obrer d'abast estatal. -
El PSOE participa en la celebració del Primer de Maig
El Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional reunit a París el 1889 va decidir declarar el dia 1 de Maig com a jornada reivindicativa i d'homenatge als anomenats “màrtirs de Chicago”.
La limitació de la jornada laboral sempre fou un objectiu essencial en la lluita dels treballadors. -
Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.
El general només va ser ferit lleument però setze persones van resultar ferides de major gravetat. L'autor de l'atemptat, l'anarquista Paulí Pallàs i Latorre, va ser detingut en l'acte, fou condemnat a mort i executat dues setmanes més tard. L'intent d'assassinat del general Martínez Campos va ser el primer atemptat anarquista de certa importància de l'onada que es va produir a Espanya en la dècada dels noranta. -
Bombes al Liceu de Barcelona.
L'anarquista Santiago Salvador llençà dues bombes Orsini sobre la platea del teatre, de les quals només n'explotà una que causà una vintena de morts. Després d'aquest desastre el Liceu no va tornar a obrir fins al 18 de gener de 1894 amb uns concerts dirigits per Antoni Nicolau. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona
Va ser una massacre comesa a Barcelona el dia de Corpus Christi de 1896, un artefacte explosiu fou llançat des d'un terrat al pas de la comitiva. El fet fou atribuït per les autoritats a elements anarquistes. -
Processos de Montjuïc
Era el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus. La repressió afectà especialment l'anarquisme obrerista català, i foren detingudes 400 persones, entre elles els mestres José López Montenegro i Joan Montseny. -
Assassinat del president del govern Cánovas del Castillo
El president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans. I l'anarquista italià Michele Angiolillo va assasinar el president. L'anarquista italià fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts
