-
El 1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (FRE)
Celebració a la ciutat de Barcelona el Primer Congrés Obrer Espanyol. Va constituir formalment la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors (Primera Internacional) que al cap de poc temps agruparia 150 federacions locals i més de 15.000 obrers federats. En el congrés s'hi van debatre quatre grans temes: l’acció sindical, les cooperatives, l’organització obrera i la lluita política. -
Arribada de Paul Lafargue a Espanya
El gendre de Karl Marx va arribar a Madrid i va impulsar la creació d’un grup d’internacionalistes madrilenys partidaris de les idees marxistes. Un grup, entre el que hi havia Pabo Iglesias i , va desenvolupar una àmplia campanya a favor favor de la necessitat que la classe obrera conquistés poder polític mitjançant la creació d’un partit polític obrer o socialista. -
2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa
Al final del regnat d'Amadeu I es va celebrar a Saragossa el segon congrés de la FRE. Es va ocupar del conflicte entre anarquistes, socialistes marxistes i majoritaris. -
Fundació de la Nueva Federación Madrileña
Un grup de marxistes madrilenys va fundar una secció de la AIT l'any 1872. Aquesta va rebre el nom de la Nueva Federación Madrileña i eren de majoria bakuninista. -
Congrés internacional de l'Haia
Es va celebrar a la ciutat de l'Haia un congrés en el que van triomfar les tesis marxistes (partidàries de la creació de partits nacionals obrers). Els bakuninistes van ser expulsat i com a conseqüència, es va consolidar la separació de la unitat obrera. -
I·legalització del moviment obrer
La restauració es va iniciar i es va il·legalitzar el moviment obrer, que va haver d'actuar clandestinament. -
Transformació de La Nueva Federación Madrileña
La Nueva Federación Madrileña es va transofrmar en l'Agrupación Socialista Madrileña. -
Fundació del PSOE
Com que la Nueva Federación Madrilenya va durar relativament poc, els seus membres van decidir transformar-se en un partit polític. Entre aquests hi havia Pablo Iglesias. Es tractava d'un partit polític artit marxista, obrerista i partidari de la revolució social que va néixer en la clandestinitat l'any 1879. -
Sagasta puja al poder
Amb la pujada al del poder del govern liberal de Sagasta, es valegalitzar una altra vegada el moviment obrer. -
Canvi de nom de la FRE
El nou govern que havia pujat al govern va tolerar les associacions obreres amb la condició que no podien ser de caràcter internacional. Per a, lquest motiu, la FRE va canviar de nom a Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. -
Anarquistes acusats per la "mano negra"
Un grup d'anarquistes andalusos vanestar acusats de ser els responsables d'estar darrere d'una organització anomenada "La Mano Negra", que havia dut a terme assassinats. -
Publicació de "El Socialsita"
Es va començar a publicar "El Socialista", que va ser l'òrgan d'expressió oficial del PSOE. -
Aprovació de la llei d'Associacions Polítiques
Es va aprovar la llei d'Associacions Polítiques que permetia l'assocciació dels obreres. -
Dissolució de la FRTE
Des de feia temps, la dissolució de la FRTE es veia a venir i l'any 1888 va fracassar finalment. L'episodi de la Mano Negra va ser un dels principals motius i, en un congrés celebrat a València es va dissoldre. -
Fundació de la UGT
La fundació del primer sindicat socialista va tenir lloc l'any 1888 al Congrés Obrer de Barcelona, i va rebre el nom de Unión General de Trabajadores. -
Celebració del Primer de Maig
El PSOE celebra, per primera vegada, el Dia Internacional del Treballador. -
Atemptat contra Martínez Campos
El setembre de 1893 es va produir un atemptat contra el capità General de Catalunya, Martínez Campos. L'intent va tenir lloc durant una desfilada a la ciutat de Barcelona però no va tenir èxit i Martínez Campos no va morir. El responsable de l'intent d'atemptat anarquista va ser executat. -
Bomba al Liceu
Es va dur a terme un altre atemptat, aquest cop contra el Liceu de Barcelona. En aquest, l'objectiu era la burgesia i van morir vint persones. -
Atemptat contra la Processó de Corpus
Es va produir un atemptat anarquista contra la Processió del Corpus que es celebrava a Barcelona. L'objectiu era l'ésglésia i es va llançar una bomba. El resultat vàren ser diversos ferits i dotze morts. -
Processos de Montjuïc
Els processos de Montjuïc va ser el nom que van rebre els judicis militars que es van seguir per l'atemptat contra la Processió del Corpus. Es van detenir fins a 400 persones i -
Assassinat del president del govern Cánovas del Castillo
El dia 8 d'agost de 1897 a Guipúscoa, va tenir lloc l'assassinat del president del govern. L'autor va ser un anarquista italià. Michele Angiolillo, el resonsabe, va ser detingut, jutjat i executat. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts.
Pablo Iglesias va aconseguir el primer escó per al PSOE a les Corts Generals en les eleccions generals d'Espanya del 8 de maig de 1910.