-
El 1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, l’anomenada FRE, és va celebrar a Barcelona.
Hi van assistir 90 delegats (74 dels quals eres de sindicats catalans) que representaven 98 societats de 39 localitats. Des del mateix moment de la seva fundació va patir la repressió política del moment, especialment després dels fets de la Comuna de París (maig de 1871). La FRE s'estructurà en seccions locals d'ofici i aquestes s'havien de coordinar amb les altres seccions del mateix ofici però de diferents localitat per formar les Uniones de Oficio de la Región Española. -
Arriba a Espanya Paul Lafargue, gendre de Marx.
Paul Lafargue al arribar es va establir a Madrid, on va contactar amb alguns membres locals de la Internacional, sobre els quals la seva influència fou molt important. A diferència del que succeïa a altres països europeus, la influència de l'anarquisme en un país tan agrari com era Espanya fou enorme. La majoria dels revolucionaris espanyols formaven part de la facció anarquista de la Internacional. Lafargue es va dedicar a intentar redirigir aquesta tendència cap al marxisme. -
Fundació de la Nueva Federación Madrileña (marxista).
Els nous expulsats (Francisco Mora, Ángel Mora, Pablo Iglesias, Valentín Sáez, José Mesa, Víctor Pagés, Hipólito Pauly, Inocente Calleja y Luis Cantillón), juntament amb cinc afiliats més, van constituir el 8 de juliol de 1872 la Nova Federació Madrilenya, sol·licitant a continuació el seu reconeixement pel Consell Federal de la FRE-AIT, -
2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa
El Congrés de Saragossa va ser el II Congrés de la Federació Regional Espanyola de l' Associació Internacional de Treballadors ( FRE-AIT ). Es va celebrar a Saragossa ( Espanya ) al setembre de 1872, al final del regnat d'Amadeo I. Per evitar que fos suspès pel govern, com va acabar passant, els delegats es van reunir secretament uns dies abans de la data prevista. -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia
Va ser dirigit per Karl Marx i F. Engels. Hi van assistir 69 delegats pertanyents a 1 organitzacions de treballadors d'onze països. Es va establir que: «En la seva lluita contra el poder col·lectiu de les classes posseïdores, el proletariat no pot actuar com a classe si no és constituint-se ell mateix en partit polític propi i oposat a tots els antics partits…» la conquesta del poder polític passa a ser el gran deure del proletariat. -
La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña.
Va ser José Mesa qui va transmetre al grup la idea de Marx i d'Engels que fundessin un partit socialista. El grup madrileny va constituir el Partit Socialista Obrer
Va ser José Mesa el que va transmitir al grup la idea de Marx i de Engels de fundar un partit socialista. -
Fundació del PSOE
El Partit Socialista Obrer Espanyol es va fundar clandestinament a la madrilenya taverna Casa Labra de Madrid , el 2 de maig de 1879 , al voltant de 25 persones: 16 tipògrafs, quatre metges, un doctor en ciències, dos joiers, un marbrista i un sabater. Encapçalats per Pablo Iglesias , de manera que és el partit polític més antic d'Espanya amb funcionament ininterromput fins a l'actualitat. -
La FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, l’anomenada FTRE.
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) fou una organització sindical creada a Barcelona el setembre de 1881, constituïda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la Federació Regional Espanyola de l'AIT en el congrés de 1870. -
Tolerància amb la pujada al poder del govern liberal de Sagasta
Les eleccions generals espanyoles de 1881 foren convocades el 21 d'agost de 1881 sota sufragi censatari. En total foren escollits 392 diputats, endemés dels 15 de Puerto Rico i 24 de Cuba. Vencé per majoria el Partit Liberal-Fusionista, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. El nou Partit Liberal, creat el 1880, aplegava no sols als seguidors de Sagasta, sinó també al grup de Manuel Alonso Martínez. -
Els anarquistes foren acusats d’estar darrere de la “Mano Negra” .
El coronel cap de la Guàrdia Civil a Andalusia Occidental va enviar al govern una còpia del «reglament» d'una organització secreta anomenada «la Mà Negra» pel qual es regien «els anarquistes» de la regió i que segons l'informe que l'acompanyava constituïa la prova que aquesta organització clandestina estava darrere de els «incendis, tales de muntanyes i arbrats, ferides o assassinats» que s'estaven produint aquells mesos. -
Es comença a publicar El Socialista.
El Socialista és l'òrgan d'expressió del Partit Socialista Obrer Espanyol des de la seva aparició, el 1886. El primer director d‟aquest mitjà de comunicació va ser Pablo Iglesias Posse , fundador també del PSOE. Al llarg dels seus més de 130 anys d'Història, El Socialista ha difós les idees socialistes i ha servit de mitjà de comunicació entre la militància del partit. -
Llei d’Associacions polítiques
Fins al 1887 les associacions eren secretes, no podien existir com a tal. Però amb l’aprovació de la llei d’Associacions el 30 de juny d’aquell any, es posà la primera pedra per avançar cap a la construcció del teixit associatiu tal i com el coneixem ara. -
La FTRE es dissol
L'impacte social que va tenir l'assumpte de la Mà Negra i el temor que provoqués la il·legalització de la FTRE, va fer que el Comitè Federal, amb seu a Barcelona, es desmarqués del moviment andalús, acceptant la versió donada pel govern i per la premsa. La resposta irada de les federacions andaluses va ser immediata obrint una bretxa cada cop més gran i insuperable al si de la FTRE que va conduir a la disminució gradual de nombre d'afiliats i la seva dissolució l'any 1888. -
Fundació de la UGT
L'agost de 1887 el Centre de Classes de Mataró va dirigir un escrit al Centre de Classes de Barcelona proposant-li la celebració d'un congrés obrer d'abast estatal. Fruit d'aquesta iniciativa es nomenà una comissió que organitzés el congrés, presidida per Toribio Reoyo. Aquesta comissió tenia el suport de la Federació Tipogràfica Espanyola, va escampar la idea i el projecte, i el 28 de juny de 1888 feia públic un comunicat amb la data, l'ordre del dia i les normes del congrés. -
El PSOE participa en la celebració del Primer de Maig.
La primera jornada internacional reivindicativa de l'1 de maig es va produir ja fa 130 anys el 1890. El seguiment de la convocatòria va ser desigual als Estats Units i Europa. A Espanya van tenir una rellevància especial els actes que van celebrar obrers i treballadors a Barcelona. Així ho va explicar El Socialista. -
Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.
L' atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona ( Espanya ) el 24 de setembre de 1893 durant una desfilada militar presidida pel general Arsenio Martínez Campos , capità general de Catalunya. El general només va ser ferit lleument. -
Bombes al Liceu de Barcelona
L'episodi conegut popularment com la Bomba del Liceu va ser un atemptat produït amb bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1893. El Liceu, a finals del segle XIX es convertí en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona
L'atemptat de la Processó del Corpus va ser una acció terrorista a Barcelona el 7 de juny de 1896 contra la processó que es celebrava amb motiu del Corpus Christi . L'explosió va causar la mort de 12 persones (3 d'elles instantàniament) i va fer que moltes altres resultessin ferides. -
Processos de Montjuïc
El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits. La repressió afectà especialment l'anarquisme obrerista català, i foren detingudes 400 persones. -
Assassinat del president del govern Cánovas del Castillo
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 agost de 1897 en el balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts.
Pablo Iglesias aconsegueix un primer escó per al PSOE a les Corts Generals per primer cop, en altres eleccions i amb coalició es va anar incrementant el nombre de representants