-
1r congrés de la FRE de l'AIT
El primer Congrés Obrer d’abast estatal se celebrà al Teatre Circ de Barcelona. Els Internacionalistes madrilenys llençaren la iniciativa el 19 de febrer de 1870 a les pàgines del setmanari La Solidaritad. El manifest convidava a participar a les Societats de Treballadors, constituïdes o en projecte, adherides o no a La Internacional, però que estiguessin d’acord amb els seus estatuts generals, a la celebració d’un congrés obrer estatal que tindria lloc a Madrid el primer diumenge de maig. -
Arribada a Espanya Paul Lafargue
A finals de l'any 1871, Paul Lafargue, el gendre de Marx va arribar a Espanya i va crear un grup d'internacionalistes madrilenys a favor de les posicions marxistes. Aquest grup va desenvolupar una àmplia campanya a favor de la necessitat que la classe obrera conquistara el poder polític a través de la creació d’un partit polític obrer o socialista. -
Restauració amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat.
A Espanya en el 3r Congrés de la FRE celebrat en la clandestinitat a Còrdova al 1872-73 (com a la resta d’Europa, les Corts van declarar il·legal a la Internacional acusada d’haver-hi participar a la Comuna de París) es van rebutjar el acords de la Haia i es ratifiquen les tesis bakuninistes: es trenca també la unitat del moviment obrer espanyol amb el predomini anarquista. -
Comença Restauració amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat.
Durant el govern conservador de Cánovas la política seguida serà de repressió amb la consegüent clandestinitat. Això provocaria una radicalització revolucionària. -
2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa
En el 2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa a l’abril del 1872, es van reafirmar les tesis bakuninistes i el grup madrileny va ser expulsat, creant la Nueva Federación Madrilenya de tendència marxista, reconeguda pel Consell General de Londres. -
Fundació de la Nueva Federación Madrileña
La Nueva Federación Madrileña fue una sección de la Asociación Internacional de Trabajadores (AIT) en España fundada en julio de 1872 por el grupo de marxistas madrileños expulsados de la Federación Regional Española de la AIT de mayoría bakuninista. Aunque tuvo una corta vida, sus miembros encabezados por Pablo Iglesias y Francisco Mora Méndez fueron los que ocho años más tarde fundaron el Partido Socialista Obrero Español. -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia
En el Congrés de la Internacional celebrat a la Haia al setembre de 1872 van triomfar les tesis marxistes i els bakuninistes foren expulsats: s’havia consolidat la ruptura de la unitat obrera. -
Fundació del PSOE
Va ser fundat per Pablo Iglesias Posse, durant cent anys es va definir com un partit de clase obrera, socialista y marxista, fins el Congreso Extraordinario de 1979, en el que va abandonar el marxisme com a definició ideológica. -
1879: La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña.
El dia dos de maig de 1879 es funda l'Agrupación Socialista Madrileña que organitzarà el Partit Obrer. Després de la dissolució de l'Asosiación del Arte de Imprimir i de la Nueva Federación Madrileña. L'Agrupació Socialista va ser creada pe Pablo Iglesias. -
Canvi de nom de la FRE
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) va ser una organització sindical creada a Barcelona el setembre de 1881, constituïda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la Federació Regional Espanyola de l'AIT en el congrés de 1870.
Els dirigents de Barcelona, afiliats a la FRE de l'AIT, volen construir una nova organització per acabar amb la clandestinitat que feia anys patia la FRE. -
Tolerància amb la pujada al poder al 1881 del govern liberal de Sagasta.
Va guanyar per majoria el Partit Liberal-Fusionista, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. Els liberals toleren les idees marxistes i anarquistes però es prohibeix tolerar a organitzacions amb caràcter Internacional. Accepten que al partit liberal publiquin els seus escrits amb la condició per ser legals no podien dependre de cap entitat externa i canvien el nom a Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. -
Els anarquistes foren acusats al 1883 d’estar darrere de la “Mano Negra”
Encara que els grups anarquistes locals i la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola afirmaven que no tenien res a veure amb aquesta organització, la policia local, pressionada pels terratinents, va dur a terme una dura repressió basant-se en quatre crims comesos entre finals de 1882 i els primers mesos de 1883. El resultat van ser quinze camperols detinguts, tots ells de la FTRE, dels quals 7 van ser condemnats a mort i executats. -
Es comença a publicar El Socialista.
El 12 de març de 1886, es va publicar per primera vegada El Socialista, la publicació creada per Pablo Iglesias Posse, fundador també del PSOE. La seva primera edició va constar de quatre pàgines impreses a tres columnes. -
Llei d’Associacions polítiques
Fins al 1887 les associacions eren secretes, no podien existir com a tal. Però amb l’aprovació de la llei d’Associacions el 30 de juny d’aquell any les persones van poder-se unir per defensar els seus interessos, drets, promocionar la cultura i la educació i enfortir els lligams per oposar-se als poders tradicionals. -
La FTRE es dissol
La FTRE només va tenir set anys de vida ja que es va dissoldre el 1888. El seu fracàs, en què va ser clau l'episodi de La Mano Negra, va obrir una nova etapa en la història de l'anarquisme a Espanya dominada per la violència de la propaganda pel fet. -
Fundació de la UGT
El 1888 es va fundar la Unió General de Treballadors (UGT). Es va organitzar en sindicats d'ofici a cada localitat. Va dur a terme una política de negociació i manifestacions i va recórrer a la vaga quan aquesta era l'última posibilitat. La UGT es va proposar reclamar drets com ara la jornada de 8 hores, la fixació del salari mínim i la igualtat de salari per als obrers d'ambdós sexes. -
El PSOE participa en la celebració del Primer de Maig
Al 1889 es va afiliar a la Segona Internacional, va participar en la celebració del Primer de Maia de 1890, va protagonitzar algunes vagues a Biscaia i va aconseguir tenir regidors a alguns ajuntaments. -
Atemptat contra Martínez Campos
Aquest atemptat va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre de 1893 durant una desfilada militar presidida pel general Arsenio Martínez Campos, capità general de Catalunya. -
Bombes al Liceu de Barcelona
L'episodi de la Bomba del Liceu va ser un atemptat produït amb una bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, la nit en la que es celebrava la inauguració de la temporada d'hivern. Era un escenari predilecte de la burgesia de l'època. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona
El 7 de juny del 1896 hi va haver un atemptat contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones i va fer que moltes altres resultessin ferida. L'autor va ser un anarquista. -
Processos de Montjuïc
Procés militar que va seguir l'atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona. Van ser condemnats i executats 5 anarquistes. -
Assassinat del president del govern Cánovas del Castillo
L'anarquista italià Michele Angiolillo, va assesinar a Cánovas del Castillo. Aquest va ser detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts
Pablo Iglesias va ser el primer diputat del PSOE a les Corts.