-
Cop d’estat de Napoleó
El cop d'estat del 18 de brumari va ser un esdeveniment clau que va marcar la fi de la Revolució Francesa. Napoleó Bonaparte, amb el suport de Sieyès, va aprofitar la crisi del Directori per desplaçar les assemblees a Saint-Cloud i prendre el control. Després d'un enfrontament amb el Consell dels Cinc-cents, va aconseguir consolidar-se com a líder. Aquest cop va donar pas al Consolat i va establir Napoleó com a figura dominant a França. -
Napoleó, cònsol vitalici
Napoleó Bonaparte va ser nomenat cònsol vitalici el 1802, consolidant així el seu poder personal. Aquest nomenament va ser el resultat d'un plebiscit que va aprovar la Constitució de l'any X, la qual li atorgava àmplies atribucions i la facultat de designar el seu successor. Com a cònsol vitalici, Napoleó va augmentar la centralització del govern i va continuar amb les reformes iniciades durant el Consolat, incloent-hi la reorganització de l'administració i la redacció del Codi Civil. -
Codi civil napoleònic
El Codi Civil Napoleònic, promulgat el 21 de març de 1804, és un dels codis civils més influents i coneguts del món. Creat durant el govern de Napoleó Bonaparte, aquest codi va unificar i racionalitzar la tradició jurídica francesa, acabant amb l'estructura legal de l'Antic Règim -
Consolat
El Consolat de Mar va ser una institució clau per al comerç marítim a la Mediterrània durant l'edat mitjana. Originat a la Corona d'Aragó, el seu text principal, el Llibre del Consolat de Mar, recopilava les lleis i costums marítims de l'època. Aquest compendi, redactat en català, va tenir una gran influència i va ser traduït a diversos idiomes. El Consolat tenia funcions judicials i administratives, i els seus cònsols eren elegits pel Consell de Cent a Barcelona. -
Napoleó, emperador francès
Napoleó Bonaparte va ser coronat emperador dels francesos el 2 de desembre de 1804 a la catedral de Notre Dame de París. Com a emperador, va reorganitzar l'administració de l'Estat, va establir el Codi Napoleònic i va centralitzar el control de les escoles. Va liderar nombroses campanyes militars exitoses, expandint l'Imperi Francès per gran part d'Europa. El seu regnat va estar marcat per constants guerres i reformes liberals en els territoris conquerits -
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805 prop del cap Trafalgar, a la costa de Cadis. Va enfrontar la flota combinada franco-espanyola, comandada pel vicealmirall francès Pierre-Charles Villeneuve, contra la Royal Navy britànica liderada pel vicealmirall Horatio Nelson. La flota britànica, amb 27 navilis, va aconseguir una victòria decisiva sobre els 33 vaixells franco-espanyols, destruint 22 d'ells sense perdre cap dels propis. -
Màxim domini napoleònic sobre Europa
El màxim domini napoleònic sobre Europa es va assolir cap al 1810, després d'una sèrie de victòries militars decisives. L'Imperi Francès controlava directament o indirectament gran part del continent, des d'Espanya fins a Polònia. Napoleó havia derrotat les principals potències europees: Àustria a Austerlitz (1805), Prússia a Jena (1806) i Rússia a Friedland (1807). -
Imperi napoleònic
L'Imperi Napoleònic, també conegut com a Primer Imperi Francès, va dominar gran part d'Europa continental entre 1804 i 1814, sota el govern de Napoleó Bonaparte. Va assolir la seva màxima extensió el 1810, controlant directament o indirectament territoris des del mar del Nord fins a la Mediterrània -
Fracàs de la invasió de Rússia
La invasió francesa de Rússia el 1812, liderada per Napoleó Bonaparte, va acabar en un desastre catastròfic per a la Grande Armée. Malgrat l'èxit inicial i la captura de Moscou, l'exèrcit francès es va veure obligat a retirar-se a causa de l'estratègia de terra cremada dels russos, la manca de subministraments i l'arribada de l'hivern. -
Derrota a Espanya
La derrota de Napoleó a Espanya va ser un procés gradual que va començar amb la resistència popular i va culminar amb l'expulsió definitiva de les tropes franceses. La batalla de Bailén (1808) va ser un punt d'inflexió, marcant la primera derrota important de l'exèrcit napoleònic en camp obert. La tàctica de guerra de guerrilles, adoptada pels espanyols, va desgastar constantment les forces franceses. -
La coalició antifrancesa
La Tercera Coalició antifrancesa es va formar el 1805, principalment per Gran Bretanya i Rússia, a les quals s'hi va unir ràpidament Àustria. Aquesta aliança es va crear com a resposta a les ambicions expansionistes de Napoleó Bonaparte i el seu projecte de domini europeu. La coalició va enfrontar-se a l'Imperi Francès en diverses batalles, destacant la decisiva derrota a Austerlitz el 1805, on Napoleó va vèncer les forces austro-russes -
Napoleó s’escapa i recupera el poder
Napoleó Bonaparte va escapar de l'illa d'Elba el 26 de febrer de 1815, acompanyat de 600 homes fidels en el vaixell Inconstant. Va desembarcar prop de Cannes l'1 de març i va emprendre una marxa triomfal cap a París, on va arribar el 20 de març sense disparar un sol tret. El rei Lluís XVIII va fugir abans de la seva arribada. -
Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba
Napoleó Bonaparte va ser desterrat a l'illa d'Elba el 1814 després de la seva abdicar, com a conseqüència de les derrotes militars i la pressió de les potències europees. A Elba, va ser nomenat príncep soberà, però la seva llibertat estava limitada per un estricte control militar i l'observació constant d'espies. Malgrat les condicions, Napoleó va mantenir l'esperit de lideratge i va començar a planificar el seu retorn a França. -
Napoleó, derrotat a Waterloo per la coalició antifrancesa
La Batalla de Waterloo, que va tenir lloc el 18 de juny de 1815, va marcar la derrota definitiva de Napoleó Bonaparte. L'emperador francès es va enfrontar a les forces aliades de la Setena Coalició, liderades pel Duc de Wellington i el mariscal prussià Gebhard von Blücher. Malgrat els esforços inicials de Napoleó, la resistència de les tropes britàniques i l'arribada oportuna dels prussians van decantar la balança a favor dels aliats. -
Napoleó mor a l’illa de Santa Elena
Napoleó Bonaparte va morir a l'illa de Santa Elena el 5 de maig de 1821, després de sis anys d'exili. Arribat a l'illa el 17 d'octubre de 1815, va viure en condicions precàries, lluitant contra una salut deteriorada. La seva mort es va atribuir oficialment a un càncer d'estómac, tot i que hi ha teories que suggereixen un possible enverinament.