-
Atentat de Sarajevo
Es coneix una sèrie d'atacs que van incloure l'assassinat, de l'hereu de la corona de l'Imperi austrohongarès, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, i de la seva dona, la duquessa Sofia Chotek, a Sarajevo, capital de la província imperial de Bòsnia i Hercegovina. -
Period: to
Primera Guerra Mundial
-
Batalla de Tannenberg
La batalla de Tannenberg de 1914 va enfrontar els Imperis rus i alemany al començament de la Primera Guerra Mundial, prop de la localitat d'Allenstein a Prússia Oriental. Aquest enfrontament va resultar de considerable importància a la Gran Guerra, i va tenir lloc del 26 al 30 d'agost de 1914.
La batalla va tenir com a conseqüència la gairebé total aniquilació del 2n Exèrcit rus, i una sèrie de batalles immediatament posteriors van destruir la major part del 1r Exèrcit rus també. -
Batalla de Marne
Va tenir lloc entre el 5 i 12 de setembre de 1914. El resultat va ser una victòria aliada sobre l'exèrcit alemany, va ser el punt màxim de l'avenç alemany a França i de la persecució a què va sotmetre els exèrcits aliats després de les batalles de les fronteres d'agost, que va arribar fins a les afores de París. El contraatac de sis exèrcits de campanya francesos i de la Força Expedicionària Britànica (BEF) al llarg del riu Marne va obligar a l'Exèrcit Imperial Alemany a retirar-se al nord-oest. -
Batalla de Galípoli
La batalla es va iniciar amb un bombardeig massiu des de vaixells de guerra britànics i francesos contra els forts otomans que defensaven l'estret, i que va fracassar principalment a causa de la presència de mines al mar, col·locades pels militars turcs. Aquest fracàs va promoure entre comandaments i governs la necessitat d'una operació combinada, en forma de desembarcament, entre britànics i francesos per tal de conquerir la capital otomana d'Istanbul (l'antiga Constantinoble). -
Batalla de Somme
Va ser una de les batalles més llargues i sagnants de la Primera Guerra Mundial, amb més d'un milió de baixes entre tots dos bàndols. Les forces britàniques i franceses van intentar trencar les línies alemanyes al llarg d'un front de 40 quilòmetres al nord i al sud del riu Somme, al nord de França. El principal propòsit de la batalla era distreure les tropes alemanyes de la batalla de Verdún; no obstant això, les baixes de la batalla del Somme van acabar sent superiors a les d'aquesta darrera. -
Sortida de Rússia i entrada dels Estats Units
Al març del 1917 Rússia va fer un tractat de pau amb alemania, i van abandonar la guerra, a causa del estallit de la Revolució Russa y la guerra civil en el seu país. (això afavoria les potències centrals perquè podien concentrar els seus esforços al front occidental.)
La neutralitat dels Estats Units, va canviar quan els alemanys van iniciar la guerra submarina, que dificultava el transit per l’Atlàntic i impedia el comerç nord-americà amb Europa. El dia 2 d'abril de 1917, es van incorporar. -
Revolució d'octubre
La Revolució va ser liderada pel Partit Comunista, dirigit per Vladimir Lenin, i va portar a l'enderrocament del govern provisional liderat per Alexandr Kérenski.Aquesta revolució va tenir una relació directa amb la Primera Guerra Mundial, ja que la guerra i les conseqüències van tenir un paper important en el context social i polític de Rússia.La guerra va portar Rússia a una greu crisi econòmica i política, que alhora va portar al descontentament popular i a la Revolució. Causa del retirament. -
Revolució de Novembre
Va ser una mobilització popular a Alemanya el 1918, que va portar al canvi des de la Monarquia constitucional del Kaiserreich alemany a una república parlamentària i democràtica (República de Weimar). va començar amb un motí de mariners de la flota de guerra a Kiel i Wilhelmshaven; es negaven a col·laborar per treure la flota per lliurar una última batalla contra l'esquadra britànica, com pretenien fer els seus superiors. Mariners de diversos vaixells es van negar a executar les ordres. -
Period: to
Període d'entreguerres
-
III Internacional
Va ser una organització comunista internacional, fundada , per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava els Partits Comunistes dels diferents països, i l'objectiu dels quals era lluitar per la superació del capitalisme , l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava als seus primers estatuts. -
Guerra de Independència Turca
També coneguda com a Campanya Nacional , és un període de la Història de Turquia que s'estén des de la derrota de l'Imperi otomà a mans dels Aliats a la Primera Guerra Mundial fins a la declaració de la República de Turquia el 29 d'octubre de 1923. Va enfrontar al Moviment Nacional Turc contra els Aliats: el Regne Unit i Itàlia a Constantinoble (Istanbul); França a Cilícia i altres regions del sud d'Anatòlia; Grècia a Esmirna i el front occidental; i la República Democràtica d'Armènia a l'est. -
Italia Fascista
Va ser governat per un règim sustentat en la ideologia del feixisme i encapçalat pel dictador Benito Mussolini, fundador del feixisme i del Partit Nacional Feixista. Sorgeix després de la Primera Guerra Mundial, com a reacció de certs grups nacionalistes contra la Revolució Bolxevic de 1917 i les lluites sindicals de treballadors i bracers que van culminar en el Bienni Rojo, i en part com a crítica respecte a la societat liberal-demòcrata, que va sortir malmesa de la Primera Guerra Mundial. -
Tractat de creació de la URSS
Document que legalitza la creació de la unió de diverses Repúbliques Soviètiques per formar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques(URSS).De la mateixa manera, va ser signada la Declaració de Creació de l'URSS, que va ser considerada com una introducció política cap al Tractat.El 1922, a la conferència de delegacions plenipotenciàries de la RSFS de Rússia, aquesta, la RSFS de Transcaucàsia, l'RSS d'Ucraïna i l'RSS de Bielorússia van aprovar el Tractat i la Declaració de Creació de l'URSS. -
Guerra Cristera
Va ser una guerra civil a Mèxic que es va prolongar durant tres anys, des del 1926 fins al 1929, entre el Govern i milícies de religiosos catòlics que es resistien a l'aplicació de l'anomenada Llei Carrers , la qual proposava limitar i controlar el culte catòlic a la nació, el qual és majoritari en aquest país. -
Gran Depressió
La Gran Depressió es va iniciar el 1929 amb la recessió econòmica mundial més gran de la història moderna, tant en profunditat com en durada. La manca de planificació del sistema capitalista feia consubstancial l'aparició de crisis cícliques: a una fase d'alça de preus, beneficis i producció, en succeïa una altra de depressió, amb caiguda dels preus i de la producció, que ocasionaven l'atur forçós. -
Alemania Nazi
El nazisme, va ser la ideologia d'extrema dreta del règim que va governar Alemanya del 1933 al 1945 amb l'arribada al poder del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany d'Adolf Hitler. Hitler va instituir una dictadura, l'autoproclamat Tercer Reich.Aquest període es coneix com l'Alemanya nazi. El nazisme va demostrar un rebuig ideològic cap al marxisme, la democràcia liberal i el sistema parlamentari. També, va incorporar un fervent antisemitisme, el racisme científic i l'eugenèsia al seu credo. -
Holocaust
L'Holocaust, també conegut pel seu terme hebreu, Shoá (traduït com a "La Catàstrofe") és el genocidi realitzat pel règim de l'Alemanya nazi contra els jueus d'Europa durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial. Els assassinats van tenir lloc a tots els territoris ocupats per Alemanya a Europa. Seria el desenllaç d'un concepte racista alemany posat en pràctica pels nazis, conegut per ells com la solució final de la qüestió jueva, o senzillament la "solució final". -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
-
Cop d'Esat
El cop d'Estat a Espanya del juliol del 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern constitucional de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any. El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a establir una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del dictador —Francisco Franco el 1975. -
El nomenament de Franco com a Cap del Govern de l'Estat
Va ser decidit en una reunió dels alts comandaments militars del sector de l'Exèrcit que s'havia revoltat, i que una setmana abans l'havien designat com a Generalíssim. Els generals van votar nomenar-lo «Cap del Govern de l'Estat, mentre duri la guerra civil», però al decret de la Junta de Defensa Nacional del dia 29, publicat al Butlletí Oficial de la Junta de defensa del dia 30, es va suprimir l'acotació «mentre duri la guerra» i es va afegir «qui assumirà tots els poders del nou Estat» -
Batalla de Malaga
Va ser una ofensiva de principis de 1937 llançada per una força combinada del bàndol revoltat i els italians del Corpo Truppe Volontarie per arrabassar el control de la província de Màlaga als republicans durant la Guerra Civil Espanyola. La participació de regulars marroquins i tancs italians del nouvingut CTV va portar a la retirada dels republicans i la capitulació de Màlaga en menys d'una setmana. La caiguda de la ciutat va produir un dels majors èxodes de civils a la Guerra Civil. -
Batalla del Jarama
L'ofensiva la va iniciar l'exèrcit colpista amb la intenció de tallar les comunicacions de Madrid. Per a alguns historiadors, aquesta ofensiva entra dins de la batalla de Madrid. El disseny de l'operació inicial era una acció de gran envergadura per l'est de Madrid; la major part d'aquesta batalla va tenir lloc a RIVAS-VACIAMADRID, on encara es poden veure a la muntanya les coves del bàndol Republicà. -
Batalla de Guadalajara
Va ser un enfrontament desenvolupat al voltant de la ciutat de Guadalajara en un intent de les tropes nacionalistes per penetrar a la capital d'Espanya pel nord.Van participar l'Exèrcit Popular Republicà i el Corpo Truppe Volontarie italià amb l'Agrupació de carros d'assalt i actuacions blindades, recolzat per altres unitats de l'Exèrcit revoltat, en concret la Divisió de Sòria. Tot plegat s'engloba dins de les operacions militars que diferents autors consideren com la batalla de Madrid. -
Bombardeig de Guernica
El bombardeig de Guernica (Operació Rügen) va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta localitat basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionària italiana, que combatien en favor del bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. Les estimacions de víctimes xifren les víctimes mortals en un rang que abasta dels 120 als 300 morts. -
Incident del Deutschland
L'anomenat Incident del "Deutschland" va ocórrer el 29 de maig de 1937, durant la guerra civil espanyola, quan uns bombarders "Katiuskas" de les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE) van atacar el cuirassat alemany Deutschland que estava fondejat a l'avantport de Eivissa.
Els aviadors van afirmar a la tornada que creien estar atacant un dels vaixells de guerra més grans del bàndol revoltat, el creuer Canàries, encara que aviat van ser conscients que es tractava del Deutschland. -
Segona Guerra sino-japonesa
La Segona Guerra sino-japonesa, va ser la guerra lliurada entre el 7 de juliol de 1937 i el 9 de setembre de 1945 entre la República de Xina i l'Imperi del Japó, abans i durant la Segona Guerra Mundial, que va acabar amb la rendició del Japó el 1945. La invasió japonesa va ser un pla estratègic dissenyat per l'exèrcit imperial japonès com a part dels plans a gran escala per controlar l'Àsia continental. -
Batalla de Brunete
Es el conjunt d'operacions desenvolupades, des del 6 fins al 25 de juliol de 1937, en aquesta població i altres veïnes de l'oest de Madrid durant la guerra civil espanyola. Aquesta ofensiva llançada per l'Exèrcit Popular de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltes del bàndol franquista sobre Madrid i alhora alleujar la situació al front Nord. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
-
Invasió alemana de Polonia
La invasió alemanya de Polònia va ser una acció militar de Alemanya nazi encaminada a annexionar-se el territori polonès. L'operació tècnica, coneguda com a Cas Blanc (en alemany, Fall Weiss), es va iniciar l'1 de setembre de 1939 i les últimes unitats de l'exèrcit polonès es van rendir el 6 d'octubre d'aquell mateix any. Va ser el detonant de la Segona Guerra Mundial a Europa i va acabar amb la Segona República Polonesa. -
Operació Weserübung
L'Operació Weserübung va ser el nom clau per a l'assalt alemany sobre les neutrals Dinamarca i Noruega durant la Segona Guerra Mundial. Aquest atac va disparar la Campanya de Noruega, que seria guanyada pels alemanys. El nom de l'operació significa "Exercici al Weser", sent aquest un riu alemany. A les 4:15 de la matinada hora local, l'hora Weser, del 9 d'abril de 1940, el dia Weser, Alemanya va envair Dinamarca i Noruega, suposadament per protegir-les d'un possible atac de França i Regne Unit. -
Atac a Pearl Harbor
L'atac a Pearl Harbor va ser una ofensiva militar sorpresa efectuada per l'Armada Imperial Japonesa contra la base naval dels Estats Units a Pearl Harbor (Hawaii) el matí del diumenge 7 de desembre de 1941. L'atac pretenia ser una acció preventiva destinada a evitar la intervenció de la Flota del Pacífic dels Estats Units en les accions militars que l'Imperi del Japó estava planejant fer al Sud-est Asiàtic contra les possessions ultramarines del Regne Unit, França, Països Baixos i Estats Units. -
Mort de Mussolini
La mort de Benito Mussolini, cap del Partit Feixista Republicà i Duce de la República Social Italiana de 1943-1945, es va produir el 28 d'abril de 1945, els darrers dies de la Segona Guerra Mundial a Europa, quan va ser executat sumàriament per un partisà italià al petit poble de Giulino di Mezzegra, a Itàlia septentrional. La versió generalment acceptada dels fets és que Mussolini va rebre un tret de Walter Audisio, un partisà comunista que feia servir el nom de guerra «coronel Valerio» -
Alemania es rendeix
El 7 de maig de 1945 el general alemany Alfred Jodl signa la seva rendició a la ciutat francesa de Reims. El cap d'Estat Eisenhower i un general soviètic signen en nom dels Aliats. Al document s'estableix que totes les forces armades alemanyes deixaran de lluitar el 8 de maig de 1945 a les 23:01 hores. -
Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es van produir el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki), efectuats pels Estats Units segons l'ordre del president Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representin els únics bombardejos nuclears fins ara. El bombardeig atòmic va ser precedit per un període de seis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombas convencionals sobre 67 ciutats japoneses.