-
Revolució de 1868 o "La Gloriosa"
Un aixecament liderat per militars com Prim, Serrano i Topete va enderrocar la reina Isabel II, que es va exiliar a França. Es va iniciar un període de grans canvis polítics. -
Constitució de 1869
Es va aprovar la primera constitució democràtica d’Espanya, que establia el sufragi universal masculí, la separació de poders i els drets i llibertats fonamentals. -
Regnat d’Amadeu I de Savoia
Després de buscar un nou rei, les Corts van escollir Amadeu I de Savoia, però el seu regnat va estar ple de dificultats: oposició dels monàrquics, republicans i carlins, i inestabilitat política. Va abdicar el febrer de 1873. -
Cop d’estat de Pavía i fi del Sexenni Democràtic
El general Pavía va entrar al Congrés amb l’exèrcit i va dissoldre les Corts republicanes, posant fi a la Primera República. Poc després, el general Martínez Campos va fer un pronunciament a Sagunt (29 de desembre de 1874) i va restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII. -
Primera República Espanyola
Després de l’abdicació d’Amadeu I, es va proclamar la Primera República. Va tenir quatre presidents en menys d’un any i es va veure afectada per la guerra carlina i la insurrecció cantonal. -
Pronunciament de Martínez Campos i restauració d'Alfons XII
El general Arsenio Martínez Campos va liderar un cop militar a Sagunt que va posar fi a la Primera República i va restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII, fill d'Isabel II. -
Dissolució de les Corts i suspensió de la Constitució de 1876
Primo de Rivera va suprimir el sistema parlamentari i va governar mitjançant decrets. Va instaurar un Directori Militar que va concentrar tot el poder. -
Aprovació de la Constitució de 1876
Es va establir una monarquia constitucional amb sobirania compartida entre el rei i les Corts. Es garantien drets individuals, però el sistema polític es basava en el bipartidisme i el falsejament electoral (caciquisme). -
Sistema del torn pacífic
El sistema polític es va basar en l’alternança pactada entre dos partits: el Partit Liberal Conservador (liderat per Cánovas del Castillo) i el Partit Liberal Fusionista (liderat per Sagasta), que es repartien el poder amb eleccions manipulades. -
Desastre del 98
Espanya va perdre les últimes colònies d’ultramar (Cuba, Puerto Rico i Filipines) en una guerra contra els Estats Units. Aquesta derrota va provocar una profunda crisi política, social i econòmica. -
Cop d’estat de Primo de Rivera
El general Miguel Primo de Rivera, amb el suport del rei Alfons XIII, va donar un cop d’estat i va instaurar una dictadura militar per posar fi a la inestabilitat política i als problemes socials d’Espanya. -
Creació de la Unió Patriòtica i intent de reformes econòmiques i socials
Per donar suport al seu règim, Primo de Rivera va crear la Unió Patriòtica, un partit únic sense oposició. També va impulsar obres públiques i infraestructures, però va augmentar el dèficit econòmic. -
Fi de la Guerra del Marroc amb la victòria d'Alhucemas
L’exèrcit espanyol, amb suport francès, va derrotar els rebels rifenys liderats per Abd el-Krim a la batalla d’Alhucemas, posant fi a la Guerra del Marroc. Això va millorar la imatge de Primo de Rivera. -
Dimissió de Primo de Rivera i fi de la dictadura
Davant l’oposició creixent (inclosos militars, polítics i estudiants), Primo de Rivera va perdre el suport d’Alfons XIII i va dimitir. Va ser substituït per un altre govern militar, però la monarquia va quedar molt debilitada, fet que va portar a la proclamació de la Segona República el 1931. -
Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i caiguda de la monarquia (1931)
El 1923, el general Miguel Primo de Rivera va instaurar una dictadura militar amb el suport del rei Alfons XIII. El règim va caure el 1930, i les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van portar a l'exili d'Alfons XIII i a la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. -
Proclamació de la Segona República
Després de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, on els partits republicans van guanyar en moltes ciutats, el rei Alfons XIII va abandonar el país i es va proclamar la Segona República. -
Aprovació de la Constitució
Es va aprovar una nova Constitució amb un caràcter democràtic i progressista. Incloïa el sufragi femení, la separació entre l'Església i l'Estat, i la descentralització de l'Estat. -
Reformes del Bienni Reformista
El govern d’esquerres liderat per Manuel Azaña va impulsar reformes en l’educació, l’exèrcit i l’agricultura. Es va iniciar la reforma agrària per redistribuir terres als camperols. -
El Bienni Negre
Després de les eleccions de 1933, la dreta va arribar al poder i va desfer moltes de les reformes anteriors. Es van produir revoltes com la Revolució d’Astúries de 1934, que va ser reprimida durament. -
Cop d’estat i inici de la guerra
Un grup de militars liderats per Francisco Franco, Emilio Mola i José Sanjurjo es van aixecar contra el govern de la Segona República. L’intent de cop no va triomfar a tot el territori, dividint Espanya en dues zones i iniciant la guerra civil. -
Triomf del Front Popular i inici de la Guerra Civil
El Front Popular, una coalició d’esquerres, va guanyar les eleccions de febrer de 1936. Aquest període va estar marcat per una gran inestabilitat i tensions socials que van desembocar en l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936, donant inici a la Guerra Civil Espanyola. -
Batalla de Madrid
Les tropes franquistes van intentar ocupar Madrid, però la resistència republicana, amb el suport de les Brigades Internacionals, va aconseguir defensar la ciutat. Això va allargar la guerra. -
Bombardeig de Guernica
L’aviació alemanya (Legió Còndor) i italiana, aliades de Franco, van bombardejar la ciutat basca de Guernica, causant nombroses víctimes civils. Aquest atac es va convertir en un símbol de la brutalitat de la guerra i va ser immortalitzat per Pablo Picasso en el seu famós quadre Guernica. -
Batalla de l’Ebre
Va ser la batalla més llarga i sagnant de la guerra. L’exèrcit republicà va intentar frenar l’avanç franquista a Catalunya, però va acabar derrotat. Aquesta batalla va marcar el principi del final per a la República. -
Caiguda de Barcelona i final de la guerra
Barcelona, bastió republicà, va caure en mans franquistes el 26 de gener de 1939. Poc després, Madrid i la resta del territori republicà es van rendir. El 1 d’abril, Franco va declarar oficialment el final de la guerra i va començar la dictadura. -
Fi de la Guerra Civil i instauració de la dictadura
Franco va declarar oficialment el final de la guerra i va establir un règim autoritari, eliminant tota oposició política i reprimint durament els republicans. -
Aïllament internacional i autarquia
Després de la Segona Guerra Mundial, el règim franquista va quedar aïllat internacionalment, ja que no va rebre suport de les potències vencedores. L’economia es va basar en l’autarquia, amb una greu crisi i escassetat de recursos. -
Pactes amb els Estats Units i Concordat amb el Vaticà
Franco va signar acords amb els Estats Units, permetent bases militars nord-americanes a Espanya a canvi d’ajuda econòmica i reconeixement internacional. També va signar un Concordat amb el Vaticà, reforçant la influència de l’Església en el règim. -
Desenvolupisme i creixement econòmic
Amb els Plans de Desenvolupament impulsats pels tecnòcrates del règim, l’economia espanyola va experimentar un gran creixement, es va potenciar el turisme i es va fomentar la industrialització. -
Mort de Franco i fi del règim
Després de gairebé 40 anys de dictadura, Franco va morir i el seu successor, el rei Joan Carles I, va iniciar el procés de transició cap a la democràcia. -
Mort de Franco i proclamació de Joan Carles I
La mort del dictador Francisco Franco va posar fi a gairebé 40 anys de franquisme. Dos dies després, Joan Carles I va ser proclamat rei d’Espanya, iniciant el procés de transició cap a la democràcia. -
Llei per a la Reforma Política
Impulsada pel president del govern Adolfo Suárez, aquesta llei establia un sistema democràtic i la fi del franquisme. Va ser aprovada per les Corts franquistes i ratificada per referèndum el 15 de desembre de 1976. -
Primeres eleccions democràtiques
Després de més de 40 anys sense eleccions lliures, es van celebrar les primeres eleccions generals. La Unió de Centre Democràtic (UCD) d’Adolfo Suárez va obtenir la victòria i va iniciar la redacció d’una nova Constitució. -
Aprovació de la Constitució de 1978
La nova Constitució espanyola, que establia Espanya com una monarquia parlamentària i garantitzava drets i llibertats fonamentals, va ser aprovada per referèndum i va entrar en vigor el 29 de desembre de 1978. -
Cop d’Estat del 23-F
Un intent de cop d’estat liderat pel tinent coronel Antonio Tejero va tenir lloc al Congrés dels Diputats durant la votació d'investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo. El rei Joan Carles I va intervenir per televisió per defensar la democràcia, i el cop va fracassar.