-
Sublevació de Madrid. Abdicacions de Baiona. Batalla de Bailèn
Napoleó va aprofitar els problemes amb la família reial, a la qual convocà a Baiona, i els obligà a abdicar en el seu germà Josep Bonaparte.
El segrest de la família reial a Baiona va desencadenar a Madrid una revolta popular el 2 de maig del 1808. Així va començar la guerra de la Independència. La població espanyola es va dividir entre els afrancesats( reconeixien Josep I com a rei) i els ferradins (fidels a Ferran VII). -
Period: to
1.INDEPENDÈNCIA COLÒNIES HISPANOAMERICANES
Causes dels moviments indepententistes:
-La minoria criolla era el grup econòmicament més poderós, però estava descontenta.
-Liberalisme i nacionalisme
-Interessos del Regne Unit per poder comerciar-hi lliurament.
Les 2 fases de la Independència:
1-Del 1808 al 1815: el 1810 es varen organitzar Juntes a diversos territoris americans per plocamar la seva independència. Però el retorn al tron de Ferran VII va suposar la restauració del poder espanyol a Amèrica. -
Period: to
LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA
La monarquia de de Carles IV estava desprestigiada, en part perquè havia deixat el govern amb mans de Manuel Godoy.
Espanya amb els tractats de San Ildefonso es va convertir amb aliada de França i varen suposar l'enfrontament amb Regne Unit. Napoleó desitjava ocupar portugal per poder debilitar els britànics i va signar amb Godoy el Tractat de Fontainebleau, que permetia a les tropes franceses atravesar Espanya per arribar a Portugal. Això va provocar el descontentament general. -
LES CORTS DE CADIS
L'absència de la familia reial va deixar un buit de poder a les zones revoltades, i es varen crear juntes per organitzar la lluita. La Junta Central va convocar corts constituents, que es varen reunir a Cadis (l'única ciutat peninsular que no havien ocupat els francesos).
L'obra de les corts de Cadis va establir les bases de l'Espanya contemporània. -
CONQUESTES FRANCESES
Després de moltes conquestes i guerilles, el 1812 les tropes de Napoleó ja havien ocupat gairabé tota la península. -
CONSTITUCIÓ DE CADIS
La primera Constitució espanyola es va aprovar el 19 de març de 1812 i reflectia els principis del liberalisme polític:
-Sobirania nacional
-Monarquia parlamentària
-Divisió de poders: el rei i les corts exercien el poder legislatiu, el poder executiu corresponia al rei, i els tribunals de justícia exercien el poder judicial.
-Establia la religió catòlica com a l'única de la nació espanyola. -
RETIRADA FRANCESA D'ESPANYA
Va coincidir amb la decadència militar de Napoleó. Tropes espanyoles i angleses, comandades pel duc de Wellington, derrotaren els francesos, que abandonaren Espanya, i Ferran VII va ser reposat en el tron. -
EL SEXENNI ABSOLUTISTA
Ferran VII va tornar a Espanya el 1814. Un grup de diputats absolutistes li va entregar el Manifest dels Perses i poc dresprés el monarca va decretar l'abolició de la Constitució del 1812. I va començar a governar com a rei absolut, era el retorn a l'Antic Règim. -
Period: to
REGNAT DE FERRAN VII
El Regnat de Ferran VII es pot explicar en tres etapes:
-El Sexenni Absolutista (1814-1820)
-El Trienni Libaral (1820-1823)
-El final de l'absolutisme (1823-1833) -
Period: to
2.INDEPENDÈNCIA COLÒNIES HISPANOAMERICANES
2-Del 1816 al 1824: el moviment va començar a Argentina, el general San Martín va proclamar la independència d'aquest territori i després la independècia de Xile. Al nord, Simón Bolívar va aconseguir la independència de Colòmbia i va crear la República de la Gran Colòmbia. Bolívar i San Martín també varen aconseguir la inddependència de Perú. Seguidemant es va independitzar Mèxic, Bolívia, Uruguai... -
EL TRIENNI LIBERAL
El 1820 va triomfar el pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego, que va proclamar la Constitució del 1812. Es varen alliberar els lliberals empresonats i es varen convocar les corts. Els problemes entre liberals moderats i exaltats es varen prolongar al llarg de tot el trienni. El 1823 la Santa Aliança va enviar a Espanya els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit que va reposar Ferran VII com a rei absolut. -
EL FINAL DE L'ABSOLUTISME
La restauració de Ferran VII com a monarca absolut va coincidir amb una crisi interna greu:
-Pèrdua de la majoria de les colònies americanes.
-Els liberals protagonitzaren diversos pronunciaments.
A tot això s'hi va sumar un problema dinàstic, a Espanya era vigent la llei sàlica que impedia governar a les dones i Ferran no havia tingut fills mascles. El monarca va derogar la llei i així la seva filla Isabel podia regnar. Molts absolutistes no ho varen acceptar i donaren suport a Carles de Borbó. -
PRIMERA GUERRA CARLISTA
Quan el 1833 Ferran VII va morir, la seva viuda, la reina Maria Cristina, es va fer càrrec del govern, ja que Isabel era menor d' edad. Carles de Borbó es va proclamar rei, i així es va desencadenar la primera guerra carlista. La guerra també va provocar un enfrontament ideològic entre dos bàndols: els liberals (suport a Isabel) i els carlistes (defensaven l'absolutisme). La guerra va acabar amb la derrota carlista. -
Period: to
REGNAT ISABEL II: el triomf del liberalisme
El govern va voler mantenir l'absolutisme, però el començament de la guerra carlista va forçar la regent (Maria Cristina, mare d'Isabel II) a cercar el suport dels liberals dividits en moderats i progressistes. La varen obligar a entregar el govern als progressistes, que varen prendre mesures per acabar amb l'Antic Règim, com la desmortització que va promoure el ministre Mendizábal i la Constitució del 1837. El 1840, Maria Cristina va dimitir i 3 anys després Isabel va ser proclamada reina. -
Period: to
REGNAT ISABEL II: la Dècada Moderada
Durant els primers anys de regnat, Isabel II va encarregar el govern només als moderats. El general Narváez va presidir diversos governs. El 1845 es va promulgar una Constitució que establia la sobirania compartida estre el rei i les corts. L'estat es va organitzar de manera centralista. La política ultraconservadora del govern va conduir a la radicalització dels progressistes i a l'escissió dels demòcrates, i dels republicans. El 1854, el pronunciament de Vicálvaro,va posar fi a aquesta etapa. -
CONTITUCIÓ DEL 1845
(imatge) -
Period: to
REGNAT ISABEL II: el Bienni Progressista
Durant el Bienni Progressista hi va haver una gran activitat legislatica, a destacar la desmortització de Madoz de béns de l'Esglèsia i dels ajuntaments. La crisi econòmica, els conflictes socials i les lluites pel poder varen fer que la reina encarregàs la formació de govern a O'Donnell. -
Period: to
REGNAT ISABEL II: Moderats i unionistes
O'Donnell havia creat el 1854 la Unió Liberal, un partit centralista que va alterar en el govern amb els moderats fins al 1868. Va ser un període de certa estabilitat, però devers el 1864 la crisi econòmica es va accentuar i des del 1866 els progressistes i les demòcrates començaren a conspirar per derrocar Isabel II. -
Period: to
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC: Govern provisional
Regnat d'Isabel II es va viure una crisi greu. El 1868 es va produir un pronunciament per deposar Isabel II. Paral·lelament, es varen crear juntes revolucionàries per controlar les províncies i ciutats. Aquesta revolució, coneguda com La Gloriosa, va triomfar ràpidament i la reina es va veure obligada a abandonar Espanya. Després es va constituir un govern provisional presidit per el general Serrano i varen aprovar la Constitució del 1869, el primer text democràtic de la història d'Espanya. -
CONSTITUCIÓ DE 1869
(imatge) -
Period: to
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC: La monarquia d'Amandeu
Les corts triaren com a rei Amadeu de Savoia. Amandeu I fou un rei democràtic però va havier de fer front a l'oposició del monàrquics, l'Esglesia i els republicans. Una part de la població el va rebutjar pel fer de ser de l'estrenger. Durant el seu regnat esclataren una guerra a Cuba i una altre guerra carlista. Incapaç de superar aquestes dificultats Amadeu va abdicar. -
Period: to
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC: La Primera República
Després de l'abdicació d'Amadeu I, les corts varen proclamar la Primera República Espanyola, que va haver de fer front a problemes greus:
-L'esclat del moviment cantolista (era una interpretació raical del federalisme, es varen crear cantons o repúbliques independents).
-La guerra a Cuba.
-La tercera guerra carlista.
En aquesta situació de caos, el general Pavía va fer un cop d'estat i va dissoldre les corts. Un nou pronunciament del general Martínez Campos va restaurar la dinastia dels Borbó -
LA RESTAURACIÓ
El 1874, Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel II. El rei, partidari de la monarquia constitucional, va nomenar president del govern Antonio Cánovas del Castillo.
La Restauració es va basar en dos pilars: una nova constitució i l'alternança en el poder dels dos grans partits: Conservador i Liberal. La Constitució del 1876 va intentar ser conciliadora, va satisfer els progressistes i els demòcrates. El monopoli del govern va ser possible gràcies a la corrupció electoral.