Els musicals timeline.

El musical és una obra de teatre o pel·lícula en què es combina el diàleg i l'acció amb cançons i balls. L'èmfasi d'aquesta música està en les melodies enganxoses amb balls, cors, melodrames i molt de sentimentalisme.

El primer veritable musical de la història del cinema és La melodia de Broadway, del 1929

Els anys 30 es van veure afectats econòmicament per la Gran Depressió.
Fred Astaire i Ginger Rogers (parella de ball), van ser uns dels actors amb més èxit de gènere d'entreteniment. Les pel·lícules més famoses d'aquesta parella són: Barret de copa o Volant a Rio de Janeiro.
Porgy and Bess és una obra de 1935 molt famosa. Fou composta pels germans Gershwin i barreja òpera, folk i jazz.

En aquesta dècada el musical cinematogràfic té una gran evolució i colorit. El màgic d'Oz s'obre aquest nou estil (1939). Irving Berlin va compondre cançons per a aquest film i John Alton va crear una coreografia brillant. Els actors principals d'aquesta pel·licula van ser: Judy Garland i Fred Astaire.
També els musicals que fins al moment s'havien rodat en teatres ara es roden escenes a l'exterior.
Una pel·licula molt famosa dels anys 40 és El màgic d'Oz.

En aquesta època sorgiren alguns del millors musicals. Destaquen Un americà a París, aquest musical es de l'any 1951.
Stanley Donen va destacar en aquesta època amb musicals com Cantant sota la pluja (1952) o Set núvies per a set germans (1954).
Els cavallers les prefereixen rosses és un musical de comèdia de la dècada en el que apareix Marilyn Monroe .
En el musical Funny face apareix música de George Gershwin .

En aquesta dècada els musicals deixen de tenir un caràcter còmic i desenfadat per a afrontar temes més complexos i dramàtics.
El primer musical que obrí el camí en aquest estil és West Side Story de l'any 1961 de L.Bernstein, que està bassat en el drama de Shakespeare Romeu i Julieta.
Es tracta d'un exemple d'un musical viu i dramàtic, obert a la realitat i al carrer, va ser molt modern en les seues coreogràfies i com a musical.
També va destacar Somriures i llàgrimes o Mary Popins.

El musical Hair es va estrenar a Broadway a l'any 1967. Aquest musical incorpora una teatralitat enginyosa i una posada en escena intel·ligent, amb jovens artistes, bailant i cantant al so de música rock.
Hair fou escrita per James Rado i Gerome Ragni, la música fou composta per Galt MacDermot.

Andrew Lloyd Weber és un dels compositors més destacats dels anys 70 i dels posteriors. Andrew aporta un element fonamental per a l'èxit d'aquest gènere: l'espectacularitat en l'escenografia i en les coreografies. Les obres més destacades d'ell són : Cats (1981) o El fantasma de l'òpera (1986) però la més significativa és Jesucrist Superstar que es va estrenar a Broadway a l'any 1971.
D'aquesta dècada també és el musical Cabaret de Bob Fosse.

Grease és una pel·lícula basada en un musical de Broadway ple de ritme i energia, amb música de l'època daurada del rock-and-roll dels 50. Els protagonistes de la pel·lícula van ser Olivia Newton-John i John Travolta.

Els macro-festivals i les òperes rock van ser la gran influència dels musicals dels 80. La petja del pop i del rock van ser la gran influència d'aquesta dècada. En aquestos anys els actors estaven molt ben pagats ja que els pressupostos que tenien tant per als seus salaris com per als efectes especials sumptuosos,eren molt grans.
El fantasma de l'Òpera , Miss Saigon o Fama són alguns dels musicals més destacats de la dècada dels 80.

El musical Els Miserables és un dels més detacats de tota la història d'aquest gènere. Fou estrenat a París l'any 1980. En aquesta òpera s'usen pràcticament els elements propis d'una orquestra tradicional, a més de percussions i sintetitzadors.
Aquest espectacle és el que més temps s'ha interpretat en la història del West End londinenc. En Broadway va estar desde 1987 fins l'any 2003. Els Miserables s'ha representat en 38 països i s'ha traduït a 22 lengües.

En aquesta dècada sorgeix The Walt Disney Company, que va realitzar musicals importants en pel·lícules animades com: El rei lleó o La Bella i la Bèstia que van aconseguir grans èxits.
El llibre de la selva es una altra pel·lícula a destacar. Aquesta te cançons originals que s'han convertit en grans clàssics com: El més fonamental, que ha superat les fronteres del temps.
Pocahontas és un altre exemple, la seua cançó Colors del vent ja formas part de l'argument .
Un altre exemple és Aladdin.

Una de les últimes tendències en musicals és la de crear un argument per incorporar cançons d'un grup de pop/rock amb èxit. Entre els més destacats hi ha Mamma mia, amb cançons d'Abba, We will rock you, del grup Queen i Hoy no me puedo levantar, amb cançons del grup Mecano.
Han sorgit altres tipus de musicals com: Moulin Rouge, a l'estil dels musicals clàssics, la comèdia Billy Elliot o el drama Ballar en la foscor.