El segle XIX a Espanya (Carolina)

  • El sorgiment dels nacionalistes

    La consolidació d´un estat centralitzat i uniformista va provocar l´aparició de moviments nacionalistes
    - a catalunya , la reivindicació de la llengua i la catalanes va donar pas a la creació de partits polítics .
    -al Pais Basc, l´abolició dels futurs després de la tercera guerra catalina va generar moviments de protesta .
    A Galicia , va sorgir el Rexurdimiento un moviment de caràcter més cultural i literari que no pas polític
  • Period: to

    La crisi de la monarquia de Carles IV

    Va començar la revolució françesa . Espanya es va unir a la coalició internacional, va declarar la querra a frança i van envai el Rosselló de catalunya . La contraofensiva va suposar la retirada de Roselló i la invasió d´una part de la Cerdanya i de L´emporda
  • Tractat de Fontainebelau

    Tractat de Fontainebelau
    La firma del tractat de Fontainebelau va permetre que les tropes franceces travessesin Espanya per envair portugal, aliada dels britànics
  • Period: to

    La guerra del Francés

    El 2 de maig de 1808, Madrid va comportar l´inici de la guerra .Amb tres grans fases
    -Resistencia popular
    es van formar guerrilles per fustigar els francesos.
    l´exercit espanyol va obtenir una victòria a Bailén
    -Ofensiva francesa
    Napoleó va intervenir en el conflicte i va ocupar la gran part d´espanya, algunes ciutats van resistir fins al 1812 que va acabar controlant tot el territori
    -Victòries angloespanyoles
    portugal va ayudar a les tropes espanyoles i va vencer els francesos a Arapiles
  • Period: to

    Ls corts de cadis i la constitució de 1812

    Al juny de 1808 es va crear la junta suprema a catalunya i al 1810 la junta suprema central.La junta central va convocar una reunió de corts de cadis amb l´objectiu de redactar una constitució
    La constitució va ser aprovada el 1812 , establia la sobirania nacional, la divisió de poders ,el sufragi universal i àmplies llibertats individuals.
    Les corts també van aprovar una sèrie de reformes destinades a abolir l´antic regim a posar fi als privilegis de la societat estamental .
  • Period: to

    La independendència de l´Amèrica hispana

    la crisi de l´Anric règim a Espanya va coincidir amb el moviment d´independència de les colònies Amèrica.
    Laixecament va ser dirigit per la burgesia criolla, que veien espanya com un obstacle per al desenvolupament de l´economia americana.
    El moviment emanicipador el va dirigir militars liberals .
    la pèrdua de les colònies va significar un cop molt dur per a la península, que va perdre el seu prestigi com a potencia colonial i va quedar privada dels mercats americans i de bons ingressos.
  • Period: to

    Etapes del procés d´independencia

    primera fase 1808- 1814
    -A Amèrica durant la guerra del Francès es van formar juntes controlades per les elits criolles.van destacar bogotà, Quito, Caracas i Buenos Aires
    El retorn de Ferran VII va frenar el procés d´autogovern i va obligar les juntes a dissoldre´s
    segona fase 1816-1826
  • Period: to

    Etapes del procés d´independencia

    segona fase 1816-1826
    El 1816 després de la indepèndencia d´Argentina, la insurreccióes va generalitzar per tot el territori i va començar una guerra contra les tropes colonials.
    Després de diverses victòries militars sobre els exèrcits espanyols van aconseguir la indepèndencia de Mèxic,Equador,Colòmbia,Perú,Bolívia,Paraguai i Uruguai
    L´any 1826 espanya havia perdut totes les colònies exepte Cuba , Puerto Rico i les filipines
  • Period: to

    causes del moviment independentista

    • difusió dels principis de llibertat i igualtat de la revolució francesa i també la proclamació de la indepèndencia dels Estats Units.
    • Descontentament de la burgesia criolla a causa de les fortes càrregues fiscals i el monopoli que Espanya exercia sobre el comerç. -Acaparament de la majoria dels càrrecs de l´administració colonial per espanyols peninsulars.
    • Feblesa de la monarquia espanyola , que havia perdut part de la seva armada en la derrota de Trafalgar.
  • Els diputats catalans a cadis

    Els diputats catalans a cadis
    La junta suprema de Catalunya va enviar setze diputats a les Corts de Cadis .
    Entre les seves demandes hi havia recobrar els privilegis, les institutucions i mesures proteccionistes per a la indústria i el comerç catalá.
  • Period: to

    La invasió napoleònica

    La presència de tropes franceses i les intrigues de Ferran, contra el seu pare Carles IV ,va provocar el popular Motí
    d´Aranjuez. En va resultar la dimissió de Godoy. Napoleó va aprofitar per reunir a Baiona , Amb pressions van aconseguir que tots acceptesin abdicar en el seu germà Josep Bonaparte.
    Josep I va emprendre algunes reformes amb el suport d`alguns liberals espanyols.El monarca va otorgar una carta constitucionali va promulgar diversos codis penals
  • Period: to

    El sexenni absolutista

    Després de recuperar el tron i amb el suport dels absolutistes , va derogar la constitució de 1812 i va anul·lar l´obra reformista de les corts.
    la seva acció de govern va anar acompanyada de la repressió dels liberals.Per forçar el rei a acatar la constitució, els liberalsvan portar a terme diversos pronunciaments, que van fracassar.Molts dels qui hi van participar es van haver d´exiliar , i els altres foren executats
  • Napoleó i la seva derrota

    Napoleó i la seva derrota
    Napoleó va reconèixer la seva derrota i mitjançant el tractat de Valençay, va retirar les tropes d´espanya i va alliberar els reis de Baiona
  • Period: to

    El trienni liberal

    El pronunciament del coronel Rafael del Riego a sevilla va trobar prou suports per triomfar, i el rei va haver d´acceptar la constituciódel 1812. Per protegir la contitució i per front a l´oposició absolutista, es va organitzar un cos de voluntaris liberals armats.
    Ferran va demanar ajuda als monarques per derrotar els liberals.
    L´any 1823 la santa alliança va enviar els cent mil fills de sant Lluís, un exèrcit que va tornar a instaurar
    l´absolutisme
  • Period: to

    La dècada ominosa 1

    L´úlitima dècada del regnat de Ferran VII va comportar el retorn de l´absolutisme .Els problemes politcs i ecònomics van portar la monarquia absoluta a la crisi definitiva.
    En l´àmbit econèmic, la guerra contra els francesos havia afeblit l´economia i havia deixat la Hisenda en bancarrota.La indepndència de les colonies americanes va privar les arques de l´estat d´una font d´ingressos
    per superar la crisi es va proposar una reforma fiscal per que els privilegiats paguessin impostos,
  • Period: to

    La dècada ominosa 2

    Ara bé, els privilegiats eren els principals defensors de
    l´absolutisme i el rei no s´hi podia posar en contra.
    El naixement d´Isabel, filla de Ferran VII, a l´any 1830 va provocar un conflicte dinàstic perquè la llei sàlica impedia a les dones regnar .Per assegurarli el tron, Ferran VII va dictar la pragmàtica sanció , que abolia aquesta prhoibició i feia hereva a la seva filla. Els sectors més intransigents s´hi van oposar i van reclamar el tron per a Carles , germà del rei .
  • Guerra dels Malcontents

    Guerra dels Malcontents
    Alguns sectors absolutistes instransigents es van aixecar a Catalunya (guerra dels Malcontents) contra Ferran VII, perquè no havia restablert el tribunal de la inquisició i perquè s´oposaven a les reformes que proposava
  • El suport dels isabelins

    El suport dels isabelins
    Quan Ferran VII va morir , els grups favorables a l´absolutisme es van negar a reconèixer Isabel, com a legítima sucessora i van apostar per Carles Maria Isidre . Per defensar el seu candidat, es va revoltar contra el govern de Maria Cristina de borbó.
    Davant l´aixecament absolutista, la regent va buscar el suport dels liberals per preservar el tron d´isabel.
    D´aquesta manera es va fer un govern liberal moderat .
    que va tenir el suport d´alguns privilegiats i de la majoria de l´exercit
  • Les bases socials del carlisme

    Les bases socials del carlisme
    El carlisme que recollia l´herència dels malcontents, va aglutinar els diferents sectors socials poc inclinats al liberalisme .Entre els privilegiats , la noblesa rural i el clero tenien por d´haver de pagar impostos sobre les seves terres i de perdre part de les seves propietats.
    Entre els no privilegiats abundaven els pagesos,temorosos de perdre l´accés als béns comunals si el liberalisme es privalitzava i de la desemparança que esl podia comportar l´abolició del règim senyorial
  • Period: to

    L´estat liberal

    l´estat liberal es va inplantar a Espanya enmig d´un conflicte armat, la guerra catalina , que va tenir un fort impacte a Catalunya .
    En aquesta guerra no tan sols estava en joc la persona que havia d´ocupar el tron,sinó que tambè si s´havia de mantenir l´absolutisme o calia implantar una nova monarquia liberal.
    Els absolutistes donaven suport a la candidatura de Carles que defensava l´Antic Règim , i els liberals donaven suport a Isabel II, que apostava per una monarquia constitucional
  • Period: to

    Primera guerra carlina

    Al segle XIX hi va haver dues guerres carlines que van afectar el conjunt d´Espanya i una que es va desenvolupar nomès en territori català
    La primera guerra catalina
    va començar al País Basc i a catalunya on els carlins van contolar bona part de l´interior i el Baix Ebre .El 1839 van ser derrotats per les tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en el conveni de Bergara
  • Period: to

    La regència de Maria Cristina

    Als primers temps de la regència, Maria va buscar el suport dels liberals moderats.
    Una sèrie d´aixecaments militars i de revoltes populars van fer que entregués el poder als liberals progressistes , que volien aprofundir en el liberalisme .
    El líder dels progressistes , va iniciar l´abolició de l´antic regim : reforma fiscal, dissolusió del regim senyorial, tambè es va suprimir el delme.
    Es va fer una nova contitució al 1837 , de caràcter progressista i va atorgar amplis drets i llibertats
  • Period: to

    El bienni progressista

    L´any 1854, el general O´Doncell va encapçalar una revolta popular contra els moderats . Va ser el pronunciament de Vicálvaro en qual va participar la Milícia Nacional i es va formar juntes revolucionàries.
    Les corts van redactar una nova constitució (1855), que no es va arribar a aprovar i el govern va aprofundir en les reformes economiques amb tres lleis fonamentals:
    - una nova desamortització que va afectar els bens comuns i dels ajuntaments
    -una llei de ferrocarrils i una llei de mines .
  • Els ideals del carlisme

    ´´Déu,pàtria,rei i furs´´. Era el lema del carlisme , que defensava l´origen diví i el poder absolut del rei, la presència de l´església en la vida pública i el manteniment dels furs dels antics regnes de la Corona D´aragó.
    La reivindicació foral explica que el carlisme tenia força sobretot al Pais Basc , Navarra i Catalunya , desfensaven el restabliment dels furs i les institutcions tradicionals , un sistema fiscal propi.
  • Period: to

    La regència del general Espartero

    L´any 1837 els moderants van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal .
    El tarannà autoritari del nou regent i la promulgació de mesures lliurecanvistes que desprotegien la incipident idúsitria catalana van generar una forta oposició.Aleshores es va decidir avançar la majoria d´edat d´isabel II, que va ser proclamada reina
  • Period: to

    La dècada moderada

    La arribada al tron d´Isabel va significar el predomini dels moderats sota la direcció del general Narvárez. Les noves corts van proclamar una constitució moderada.
    Diverses mesures van ajudar a conolidar un sistema politic de caracter moderat i centralista
    , es va unificar tota l´administració estatal i municipal.
    Es va centralitzar els impostos en l´estat, es va elaborar un codi penal i un sistema d´institutcció pública nacional. Tambè es va firmar un concordat amb la santa seu (1851)
  • Period: to

    Segona guerra Carlina

    Va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica i pel suport al nou pretenent carlí ( compte de Montemolín)
  • Period: to

    La descomposisió del sistema

    Una crisi del govern d´Espartero va impulsar la reina a confiar el govern a O´Donnell, que havia creat la unió liberal
    des de 1856 unionistes i moderats es van alteraren en el poder , mentre que els progressistes es van quedar marginats
    En aquests anys es va impulsar una política exterior colonialista .
    van neixer nous grups entre els exclosos del sistema , com ara demègrates que defenaven el sufragi universal masculí i els republicans , que no volien monarquia.
  • Causes de la revolució

    Causes de la revolució
    • descontentamen popular derivat de la crisi econòmica, que va comportar un augment de l´atur i la pujada de preus -Oposició al monopoli del poder exercit per moderats i unionistes que governaven de manera autoritària
    • poca imparcialitat de la monarquia -difusió entre classes populars dels ideals democràtics i republicans basat en el sufragi universal
  • Period: to

    La revolució i el govern provisional

    va ser impulsada per progressistes i demòcrates, als quals es van afegir els unionistes .
    Arreu del pais es van formar juntes revolucionàries de suport al moviment i les tropes lleials a la reina van ser vençudes a la btalla d´Alcolea.
    Aquell mateix any es va crear un govern provisional amb la misió de democralitzar el sistema polític.
    La constitutció establia la monarquia constitutucional com a forma d´estat , de manera que va caldre buscar un nou rei
  • Period: to

    La monarquia d´amadeu

    Amadeu va tenir el suport dels progressistes , unionistes i demècrates , el govern va posar en marxa noves mesures per a la recuperació economica i democralització del pais.
    No obstant això , va haver de fer front a una forta oposició, els moderats i part de l´esglesia es van mantenir lleials als borbons , els carlins van aprofitar l´oportunitat per proclamar a rei Carles VII amb la qual cosa va començar una nova guerra, i els republicans aspiraven a proclamar la república
  • Period: to

    Tercera guerra carlina

    es va iniciar durant el sexenni revolucionari, per la nova vacnat al tron espanyol desprès de l´exili d´Isabel II.Els carlins catalans van aconseguir algunes victories i van ocupar ciutats com ara Berga, Manresa,Vic i Olot.
    L´ofensiva de l´exèrcit liberal a l´any 1875 va derrotar el carlisme a Catalunya, però la guerra va continuar un any més al País Basc i Navarra
  • Period: to

    La primera república

    amb l'abdicació del rei, les corts van votar la proclamació de la república però aquest resultat no reflectia un suport real de la cambra a la nova forma de govern, perquè la majoria de diputats es reconeixien com a monàrquics La república va ser rebuda amb entusiasme pels sectors populars de les grans ciutats , i el govern republicà va emprendre u programa de reformes econòmiques i socials.
    la República va tenir cuatre presidents
    - Figueras
    -Pi i maragall
    -Salmerón
    -Castelar
  • Period: to

    El caciquisme i el falsejament electoral

    L´alternança en el poder de conservadors i liberals quedava assegurada mitjançant el caciquisme , que era un sistema de coerció social, que es produia a les zones rurals , per mitjà del qual determinades persones podien coaccionar els votants i orientar el seu vot.
    Els cacis, podien ser tant conservadors com liberals.
  • Period: to

    El sistema canovista

    un dels primers objectius va ser la pacificació del país. D´aquesta manera el 1876 es va posar fi a la guerra carlina i el 1878 la pau de Zanjófon va posar fi tambè a la isurrecció cubana.
    per garantir l´establitat del nou règim es va proclamar la constitució del 1876. El text proposava la mnarquia constitucional, amb sobirania compartida entre les corts i el rei .
    Es tractava d´un text moderat , però flexible i consensurat.
  • Period: to

    Biapartidisme i torn pacífic

    El funcionament polític es basava en l´alterança de poder de dos parts dinàstic: el partit conservador, liderat per Cánovas , i el partit liberal, encapaçat per Sagasta.
    Tots dos partits coincidien en alló essencial: defensa la monarquia, de la constitució, de a propietat privada i d´un estat centralitzat i unitari.
    Conservadors i liberals s´alteraven en el poder mitjançant torn pacífic.
    Exclosos del poder quedaven els partits marginats.